Els més escèptics van advertir de què es tractava d'un teatre, que l'empresa Nuclenor havia anunciat el tancament de la central nuclear de Garoña per a pressionar al Govern d'Espanya, el nou sistema fiscal que aquest volia implantar en el sector energètic. En concret, un mes i mig abans de la data de tancament definitiu, els responsables de la central han manifestat la seva voluntat de continuar amb l'activitat. I li ho deixaran.

De fet, en aquesta obra Nuclenor compta amb un suport inestimable (és a dir, les empreses energètiques Iberdrola i Endesa). D'una banda, el Govern espanyol ha posat catifa vermella a Garoña, perquè sabem molt bé la política del pp en aquesta matèria, i de seguida el ministre d'Energia, José Manuel Soria, ha avançat que és una "bona notícia" que la desolada central de 43 anys continuï funcionant. D'altra banda, el Consell de Seguretat Nuclear (CSN) ha deixat clar, una vegada més, en quins criteris pren les seves decisions. Una organització totalment polititzada –els partits polítics trien als cinc membres del Consell: Dos del PP, dos del PSOE i un de CIU, i sent pronuclear –els membres o associats a empreses elèctriques nuclears–, sempre han apostat per prolongar l'activitat de Garoña –així ho va resoldre el Consell en 2009, a pesar que la central no complia els requisits anteriorment exigits i va recomanar la pròrroga l'any passat, abans de realitzar les “proves d'estrès” exigides per la Unió Europea.

Tampoc els vindria malament l'empenta dels lobbies pronuclears, ja que l'any passat, quan es va debatre l'ampliació de la central, van amenaçar que el preu de l'electricitat pugés un 10% més al mes que Garoña, però els grups ecologistes ens van recordar que és una central de baixa potència, que només produeix el 1,3% de l'electricitat de l'Estat i exporta el seu quàdruple a a Portugal i el Marroc.

Per contra, són moltes les raons per les quals se suspèn l'activitat de la central. El debat va més enllà de l'energia nuclear, ja que Garoña és una central caducada des de fa molt temps (1970, la més antiga d'Espanya): Encara que Nuclenor ens va dir que “gràcies a les noves tecnologies s'han anat transformant, millorant i modernitzant els components”, Alberto Frías, membre del grup Llaurava Sense Garoña, ens va dir clarament: “L'envàs del reactor no es pot canviar i l'essencial és això; és com intentar aconseguir un BMW canviant la carrosseria de Seiscientosa (…) És un problema estructural: Garoña no ha pogut reparar la corrosió intergranular i cada vegada té més defectes, inacceptables”. Un exemple d'això són els “accidents de seguretat” que ha reconegut la pròpia central. Però no volen deixar que es jubilin.