La nova era política també ha arribat a Ipar Euskal Herria. No obstant això, la principal reivindicació dels agents polítics locals (el Departament Basc en el passat) és la petició de fa temps, fruit de les mobilitzacions i lluites populars: La Mancomunitat Única d'Iparralde. La ciutadania –i la majoria dels electes també– es manifestaran per enèsima vegada l'1 de juny als carrers de Baiona. Hem parlat amb Jean-Michel Galant, alcalde d'Azkarate, sobre el nou temps polític.

El 27 d'abril, centenars d'agents polítics, socials, econòmics i culturals van realitzar un seminari en la Universitat de Baiona. Vostè va sol·licitar al Govern francès la creació de la Mancomunitat Única d'Iparralde. Què ha reflexionat sobre el seminari?

Per a nosaltres, els que hem viscut el seminari des de dins, el dia ha estat molt important. Ens reunim representants de tots els partits per a reclamar aquesta nova institució. Existeix algun tipus de consens que mai s'ha aconseguit fins ara. És important remarcar que s'hagin reunit diputats, senadors, consellers, la majoria dels electes d'Euskal Herria. Reunir 500 persones és molt. No obstant això, París ha de respondre a aquesta petició, i desgraciadament, no hem tingut resposta.

A més de reivindicar, l'1 de juny, heu tornat a convocar una manifestació als carrers de Baiona. Té alguna particularitat la crida actual?

La particularitat és que ens diguin més agents dels que ens reunim en la plataforma Batera. Per exemple, cridar a les Cambres de Comerç i Indústria, cridar als caps dels tallers és una novetat. És una força nova. A més, hi ha agents que abans no reclamaven el Departament Basc, que reclamaven la Mancomunitat Única d'Iparralde, i que aquesta institució vol aconseguir més competències. La petició del Departament va ser impulsada, sobretot, pels nacionalistes. Des de llavors, va ser Batera qui va portar la iniciativa. En l'actualitat és una iniciativa dels càrrecs electes en particular. La pròxima cita és l'1 de juny.

Què significa que hi hagi un eurodiputat de la UMP, Alain Lamassoure?

Entrem en el joc polític. Com és sabut, en política les paraules no signifiquen el mateix. No crec que ningú s'equivoqui en això. Alain Lamassour fa temps va dir “Le Pays Basque doit être connu et reconnu”. (El País Basc ha de ser reconegut i reconegut). No obstant això, havia fracassat. Ni aquesta nova petició ha tingut eco a París. No obstant això, no hem de baixar els braços.

De totes maneres, la posició del Govern francès és la mateixa de sempre.

Si París no escolta –un territori on la majoria dels representants dels ciutadans parlen per unanimitat–, si no dona una petita resposta serà difícil. Jo em sentiria molt mal si no contestés. No hem de somiar si hi haurà una resposta total. La veritat és que, sense resposta, la falta de resposta és bastant clara. La Col·lectivitat Territorial ja no es durà a terme, però la nostra aportació és aquí. A França s'està analitzant l'estructura de la territorialitat. Ells ens han demanat noves idees, i nosaltres, almenys, hem portat idees.

El Govern francès està en mans del partit socialista, que ha anunciat la seva victòria. Els diputats d'aquí –Alaux i Capdeville– són socialistes i també el senador Espagnac. Creus que el seu compromís és sincer?

No sé què pensar. És de la seva incumbència avançar la petició. Però si no aconsegueixen res, han de donar respostes al poble. És a dir, dir que no hi ha res a fer amb el Partit Socialista, i potser haurien de deixar el partit. O només estan jugant? No obstant això, han anat molt lluny en les seves declaracions, han dit coses molt significatives, i si ara no porten l'assumpte més amunt, no veig que tinguin una solució fàcil.

Cal preguntar-los fins a on estan disposats?

Es pot exigir, però també es pot exigir a altres parts. Jean-Jacques Lasserre [president del Consell d'Electes] ha anat més lluny que mai en els últims mesos. Pot ser que s'inventi, si arribem a la Col·lectivitat Territorial, podria convertir-se en el president d'aquesta estructura. Tal vegada està pensant. Va perdre la presidència del Consell de Pau.

En el seminari també es va esmentar el procés de pau. Que l'aprovació de la Mancomunitat Única de Debabarrena ajudaria en aquest camí. Significatiu en absolut.

Això és degut a la paralització de la violència. No sé quina influència ha tingut a París, però aquí, l'aturada de la violència ha ajudat els ciutadans a assimilar i fer madurar la idea de la Col·lectivitat Territorial. El consens també s'ha aconseguit perquè alguns no tenen excusa de la violència per a rebutjar la pretensió del Col·legi. Ahir deien que la petició no s'avançava per això, per la qual cosa avui dia han d'estar a favor. Lasserre va dir en veu alta que això li havia ajudat a avançar. És veritat o joc polític? La política es fa entre la veritat i el joc.

Batasuna s'ha esvaït en Iparralde. Ha arribat un nou temps a les files dels abertzales d'aquí?

L'era nova és encara nova. No ho sé. Cal veure el que donarà la nova etapa en les pròximes eleccions municipals. La unitat ha desaparegut, però veig poc vincle entre el treball dels militants i el compromís polític del poble. La política no és només actuar en el conjunt d'Euskal Herria, o utilitzar alguns eslògans. O no es tracta només d'això. Cal veure quina relació hi ha als pobles petits. Crec que hi ha alguna cosa així com una fractura, que encara està per treballar.

En Anarte, a força d'anys de treball, la resta de partits s'han unit en part als objectius dels abertzales.

S'ha donat la normalització del nacionalisme, era una cosa que estava fos de termini, per tant, bo. Han pres algunes idees dels abertzales, però són ells els que estan en el poder. I cal estar en el poder d'influir en la política. Són molt importants les votacions del poble de l'any que ve. És un treball important, és a dir, cal preocupar-se per les necessitats dels pobles petits per a entrar a les cases del poble, prendre el poder. Els abertzales som la tercera força, però per a governar cal ser la primera. Llavors és quan pots fer realment la teva política. Estem en un bon camí, per descomptat. Molts joves tenen idees nacionalistes, però altres també tenen joves.

Recentment s'ha obert la porta a la constitució de la Mancomunitat Baixa de Navarra. Garazi-Baigorri, Iholdi-Oztibarre i Amikuze. Quina és la seva opinió?

L'Herri Elkargoa és un poble de demà, una estructura feta pels pobles. Els 30 pobles de Garazi-Baigorri ja han cedit a la Mancomunitat algunes de les tasques que tenien encomanades. Els pobles estan lliurant les seves forces a la Mancomunitat. D'aquí als 10-15 anys els pobles a penes faran res, les funcions seran assumides pels Col·legis Públics. Jo prefereixo la proximitat, la proximitat del poder, l'espai per a fer les coses bé, que és la recollida de residus, que és la necessitat de les escoles infantils. Definir la construcció dels serveis diaris. On es pot fer millor, entre 30 i 70 pobles? Entre els territoris d'Amikuze i Baigorri hi ha un buit tremend, les relacions entre els habitants són escasses. Alguns, amb el pretext de reunir-se amb Baxenabarre, en la idea que s'unirà la província, volen una Mancomunitat única. No és el meu mode de veure ni el meu desig.

És la voluntat de la dreta? Entre ells el del conseller Barthelemy Aguerre.

Aguirre i alguns nacionalistes també ho volen. Es reunirien 89 pobles, dels quals quatre són de Zuberoa: Pagola, Domintxine, Etxarri... Per contra, altres nou de la Baixa Navarra quedarien exclosos: Donamarti, Donosti, Isturitze, Aiherra, Heleta... Aquests estan lligats a la Mancomunitat d'Hazparne i altres al Col·legi de Bidaxune, com Bastida. A més, aquesta idea no ha arribat ni dels pobles ni del prefecte. El prefecte va proposar l'organització de dos Col·legis Públics. El poble d'Iholdi-Oztibar, Irisarri i Suhuskune, proposava passar a la Mancomunitat de Garazi-Baigorri. Perquè la vida diària la fan en el Col·legi d'aquí. La idea del Col·legi Baxenabarre sorgeix dels tres electes. L'alcalde i conseller general de Baigorri és voluntat de Jean-Baptiste Lambert, alcalde d'Armendariz i conseller general d'Iholdi-Oztibar, Lucien Delgue, i el conseller general d'Amikuze, Barthelemy Aguerre. Uns altres han dit que no, entre ells la consellera Frantxoa Maitia. El prefecte ha preguntat a aquests pobles què pensen, però sense fer cap anàlisi, en alguns pobles s'ha començat a votar a favor. Però per què? Quin és el projecte del Col·legi? Quines conseqüències fiscals tindrà? Aquestes preguntes no han estat contestades.

Vostè ha dit que també hi ha patriotes que ho volen.

Alguns relacionen el somni de la unió de bajonavarro amb la intenció de la Mancomunitat Territorial. Diuen que si en aquest cas l'estructura de col·legiació fos tan gran seria més fàcil aconseguir la Mancomunitat Territorial. Jo no sé com es pot concebre això, perquè dues estructures tenen diferents nivells. Els Col·legis Públics s'ocupen de les coses de la vida diària i el Col·legi Territorial gestionaria les competències de l'actual Consell General. No veig cap connexió.

Els agricultors, en general, no estan d'acord.

A pesar que els Col·legis Públics tenen poca preocupació per l'agricultura, Agüer, un dels amos de la cooperativa Lurberri, mai ha donat suport a les granges de la muntanya, sinó les d'Amikuze. Ha apostat pel blat de moro, no ha sostingut la cria de cabala durant molts anys. En Garazi-Baigorri és molt especial. El llaurador viu principalment en la muntanya, on cria totals, especialment ovelles. Per a nosaltres és una gran pèrdua que el cultiu d'Amikuze marqui el futur del nostre cultiu. Només has de veure com s'ha desenvolupat Lurberri.

Els socialistes diuen que la Mancomunitat de Bajenabarrena és en favor de la dreta.

Es barregen moltes coses. Si no s'articula aquesta zona, alguns diuen que la comarca d'Amikuze pot anar amb Bearn, que el límit d'Euskal Herria pot canviar. I Zuberoa què? Si es raona així, va Zuberoa amb Bearno? Els límits del País Basc han de ser preservats per la Col·lectivitat Territorial, i tots els electes estan d'acord en això.El risc que tots els Col·legis Públics se sumin és que la dreta perdi la proximitat, que la dreta prengui el poder en aquest Col·legi Públic per molts anys.

Pocs avantatges, doncs, des del teu punt de vista.

Sí. Des d'Urepel hi ha una hora en el camí fins a l'altre extrem d'Amikuze. Quina serà la motivació del representant col·legiat? Avui dia, 50 persones es reuneixen en el consell popular de Basé - Garazi, ens coneixem, la societat està feta, aquests creuers naturals són els que s'adapten a les necessitats de cada dia. Nosaltres no tenim relació amb els pobles de més enllà de Donapaleu, sabem poc del dia a dia i de la seva problemàtica. Si ens reuníssim tots, seríem almenys 89 en el consell. Per tant, em temo que hagi perdut la motivació. Es perdrà la motivació dels vots de les Cases del Poble, que a penes han de fer res. Aquí la meva por és avançar sense cap objectiu. Són per a escriure els objectius.

Quina és la teva proposta?

Construcció de dos Col·legis Públics. L'Iholdi-Oztibarre es divideix en dos, una part en Garazi-Baigorri i l'altra en Amikuze. D'aquesta manera, quatre Col·legis Públics serien similars a l'interior: Zuberoa, Amikuze, Hazparne i Garazi-Baigorri. 14.000 habitants, gairebé iguals. La millor manera d'equilibrar el territori de l'interior.