Dins del sistema capitalista van sorgir dos camins diferents en el segle XX: En 1930, l'economista anglès John Maynard Keynes va considerar que els Estats de cada nació havien d'exercir un paper actiu en l'economia dels seus països, defensant que els governs de cada país havien d'aplicar lleis i normes als seus mercats. Keynes proclamava que aquests, els Estats, havien de ser els inspectors de l'economia de la seva nació.

El Fons Monetari Internacional (FMI) es va crear sota l'auspici de les nacions que van triomfar en la segona guerra mundial, en 1944, durant la vigència de la ideologia liberal.

L'FMI és una organització d'inspecció nascuda legalment als Estats Units. Un dels seus objectius més importants va ser promoure la cooperació monetària internacional a través d'un canvi de diners estables, amb la finalitat de potenciar i promoure el comerç entre ells, així com ajudar als països participants amb problemes en la balança de pagaments.

Aquesta construcció va funcionar bastant bé, ja que va aconseguir reformar l'economia mundial. No obstant això, en 1970, l'economista estatunidenc Milton Friedman va proposar una nova ideologia econòmica dins del sistema capitalista, que coneixem i sofrim amb el nom de neoliberalisme.

Aquest economista deia que l'economia del planeta havia d'estar en mans de les grans corporacions. L'Estat no havia d'actuar com un supervisor, com un gran capital, el mercat de tot el món sol es mouria regularment. Avui dia les multinacionals juguen en qualsevol territori del planeta tenint en compte exclusivament els seus beneficis. La institució del FMI ha optat per la línia del neoliberalisme, deixant de costat els seus inicis.

Les dones poderoses són grans defensores d'aquesta ideologia econòmica, una de les quals és Christine Lagarde, presidenta gerent del Fons Monetari Internacional des de maig de 2011. Segons la prestigiosa revista Forbes, és la dissetena dona més poderosa del món. Christine Lallouette va néixer a París fa 57 anys, i avui dia és coneguda pel cognom del seu ex marit Lagarde. Després d'acabar els seus estudis de secundària al seu país, es va traslladar als Estats Units per a continuar els seus estudis gràcies a una beca. Va estudiar Dret en la Universitat de Nanterre. Els seus primers passos en el treball els va donar als Estats Units, on va treballar com a assistent d'un congressista en el Capitoli.

Va ser ministre en diversos governs presidits pel partit polític francès UMP, i en l'època de Sarkozy va ser ministre de finances. Com Christine Lagarde, Angela Merkel o Margaret Thacher, que acaba de morir, és una apassionada de Milton Friedman.

Lagarde ha utilitzat la seva excel·lent intel·ligència per a destruir la indústria de molts pobles, per a aprofundir en l'atur, especialment de les dones, per a reduir els salaris, sobretot de les dones, per a imposar les pitjors condicions de treball, per a privatitzar patrimonis públics i per a transferir diners públics a mans privades. No n'hi ha prou amb ser dona i prendre el poder, si no crees noves situacions des de l'arrel. La Sra. Lagarde no és més que un pilar d'aquesta Societat Patriarcal i Patriarcal.

Al maig de 2013, Christine Lagarde ha de declarar davant la justícia francesa per haver pagat amb diners públics una indemnització de 403 milions d'euros a l'empresari Bernard Tapie quan era ministre de Finances.