Jesús Egiguren va suggerir fa poc, en una entrevista a Euskadi Irratia, que ETA vol parlar de la seva final, però que el Govern del pp no el vol. I la seva dona i dirigent del PSE, Rafaela Romero, acaba de dir: “Jo no tinc cap prova, per descomptat, però, segons es diu, ETA ha estat disposada a lliurar les armes, a declarar que es dissol a si mateixa, però el pp i el Govern espanyol no s'han assegut a prendre les armes. No han volgut asseure's” (explicat en el blog Katebegia de Mikel Asurmendi, periodista d'Argia).

També Imanol Murua representa a Brian Currin d'una manera estúpida: “L'advocat sud-africà ha dit que fins ara no ha conegut a cap govern a tot el món que s'hagi negat a participar en el desarmament voluntari d'una banda armada que ha actuat contra l'Estat” (Berria, 12-5-2013). No, no crec que el Govern d'Espanya sigui una excepció, hi ha molts governs que en l'últim mig segle han destruït i destruït la dissidència política armada –i el seu entorn civil-, però, clar, són o han estat governs i estats d'aquest tipus: Indonèsia, Sri Lanka, l'Argentina, Israel, l'Iraq, Turquia, Guatemala, Sud-àfrica, Ruanda...

Aquests i molts altres han fet en les últimes dècades moltes brutalitats amb els seus enemics interns. Espanya no és comparable en aquest nivell amb aquests estats, no ha provocat milers de morts en la militància d'ETA o en el seu entorn civil; fins i tot quant als morts, en els últims 50 anys ETA ha provocat més morts que l'Estat en l'anomenat conflicte basc. Però pot tenir paritat a l'hora de canalitzar el final del conflicte: més que arreglar, més que negociar, venjar. Perquè no es pot entendre d'una altra manera el que està fent el pp amb ETA, sempre valorant el que estem veient públicament. ETA vol negociar amb els presos i fugits, la qual cosa és absolutament lògic per a qualsevol organització que abandoni les armes. Una vegada fet això, les armes es lliuren, es dissolen i ja està. Qui no signaria això fa vint, deu o cinc anys? Potser el pp no, tots els altres sí.

Des d'una perspectiva d'absoluta superioritat i perquè així convé a Espanya, al pp li ve bé que els presos estiguin a la presó, que ETA no desaparegui i que continuï amb les detencions. Quins beneficis pot aportar això a la societat basca? Res en absolut. Sense entrar en la manera d'acomiadar, a la societat basca li convé molt més ser al carrer, obrir un procés de convivència, atendre les víctimes, calmar els dolors que estan vivint, parlar del que ha passat, parlar de mesures perquè no torni a succeir, resoldre aquest conflicte amb el diàleg... És a dir, que el procés de pau li interessa molt més que la detenció d'etarres, d'etarres que no fan més que engreixar el problema, que el procés d'ETA que està parat.

Per això és comprensible que el PP s'acontenti amb les detencions, però no s'entén que el PNB també es mostri igual públicament, que mentre ETA no es dissolgui és el lògic i amb aquest discurs. Porta el Govern Basc i pot ser que hagi de fer declaracions com aquesta, però també té matisos imprescindibles que nodriran el procés de pau, i en aquest moment no s'estan veient.

Abans es podia aconseguir qualsevol objectiu polític per les vies polítiques, i per això se li demanava a ETA que es dissolgui. El tret d'Ibarretxe a Madrid va demostrar que no és així. La situació de l'actual Catalunya mostra més clarament el mateix. “Bé, deixin les armes, traurem als presos i canalitzarem la vostra lluita sense armes”, sol dir-se a ETA, quan aquesta es va fer fort, amb to de súplica.

És comprensible que ETA no vulgui desaparèixer sense canalitzar el futur dels seus presos, fugits i militants. Totalment. Però avui dia, la pregunta ja està en l'aire: com aconseguirà aquest objectiu millor, si està desfet o si continua viu. Al cap i a la fi, ser aquí és una cosa simbòlica, que ETA segueixi visqui si no es resolen aquests problemes. No obstant això, l'excarceració dels presos es produirà en el context d'un procés de pau que, si es materialitza, serà per la pressió popular.

Però, d'altra banda, per què ha de ser creïble que si ETA desapareix, després serà més fàcil solucionar als presos? Si ETA desapareix, seran capaces els bascos, la societat basca, de generar la pressió necessària per a l'excarceració dels presos?