Al poble que viu en basc, risc de relaxació
- En Azkoitia (Guipúscoa) vuit de cada deu persones són euskaldunes. Els azkoitiarras utilitzen el llenguatge natural, sense preocupar-se dels drets lingüístics o del risc de perdre el basc. No obstant això, davant el risc de quedar-se "bé", els membres de l'associació de basca Maxixatzen han realitzat un estudi per a veure la situació del basc en la localitat.
La recerca s'ha desenvolupat a partir d'una sèrie de dubtes que han incidit en això. Alguns grups de rock locals creen cançons en anglès, el 80% dels llibres que reben els adults a la biblioteca són en castellà, en els bars no s'escolta molta música en basca... Davant aquestes qüestions, els veïns d'Azkoitia han realitzat un estudi per a conèixer com viuen el basc en el seu dia a dia.El qüestionari i els grups de discussió dirigits als
alumnes de Batxillerat han estat els llits per a realitzar la recerca. En els grups de discussió es van reunir al voltant de 60 persones en vuit grups, dividits en funció de la llengua de la casa i de l'edat. Els resultats obtinguts han estat recollits en el llibre, i també s'ha realitzat una presentació al poble. El títol del llibre es pot trobar en la pàgina web www.maxixatzen.com: Detecció del basc en Azkoitia XXI.mendean. El parlant, la societat i la llengua.
Fissures en les postures
“Mai hem estat tan bé com avui”, han explicat els membres de Maxixatz; Karmen i Mailu Irizar i Naroa Olalde. El 77% de les entrevistes al carrer són en basc en Azkoitia. En els grups de debat s'ha mostrat que els ciutadans tenen molt bona actitud cap al basc, però en el dia a dia “petits obstacles” els porten a fer el salt al castellà.Els joves
tenen més hàbit de parlar en basc que els majors. Molts han dit: “No podem imposar, no podem fer el que ens han fet amb el castellà”. Parlar en castellà a qui no sap ben basc o a l'euskaldun berri, si hi ha un castellà en el grup d'amics, canviar l'idioma... són moltes les actituds. En moltes ocasions hi ha prejudicis cap a desconeguts, a l'hora de sortir del poble, o amb els forasters que viuen allí, se sol pensar que no sabran basc.
Referents culturals
Tres de cada deu azkoitiarras són parlants sencers. A més de ser capaços d'utilitzar el basc, són parlants sencers els ciutadans que han rebut la formació en basca. En aquest grup la majoria són joves que han après basca a l'escola. En les relacions més pròximes s'utilitza el basc, fins i tot en aquells que no han rebut el basc a casa. Els joves han treballat en basc en tots els àmbits de la vida, però, en l'àmbit laboral o de consum cultural, no el fan en basc.
Maxixatzene s'encarrega dels coneixements de la cultura basca: “La producció cultural en basca no arriba a la ciutadania, i el que no es coneix, no es pot consumir”. En els grups de discussió de majors s'ha dit que els productes en basc són “difícils”, i en el cas dels joves, el món referencial és anglosaxó i en castellà: “Quin discurs tindran els que faran la tracció en el futur?”. De manera similar
en l'àmbit dels mitjans de comunicació: Els mitjans de comunicació que no són la ràdio es consumeixen majoritàriament en castellà en Azkoitia. Això també ha generat preocupació: “El món s'interpreta des d'una llengua diferent del basc”. En la transmissió de l'activitat
cultural han subratllat la necessitat de transmetre el coneixement sociolingüístic: “A més del basc, haurien de rebre formació a l'escola sobre el que ens passa als bascos”. Segons han subratllat, els azkoitiarras en general no relacionen la llengua amb els drets, sinó amb la necessitat de comunicació.
El llenguatge d'Azkoitia
A alguns dels azkoitiarras els sembla que el llenguatge d'Azkoitia és “difícil, tàrtar”. De totes maneres, donen un gran valor a les paraules del poble, i hi ha preocupació perquè els nens perdin les expressions a l'escola. Els préstecs s'utilitzen cada vegada més i perceben que s'està perdent la capacitat de crear noves paraules. L'hitano també es fa cada vegada menys entre els joves.
Existeix una gran distància entre el dialecte basc i el batua, i molts han reconegut que no tenen facilitat per a parlar de manera conjunta. Als euskaldunberris els costa acostar-se al llenguatge d'Azkoitia: “Hauríem de fer un esforç per a portar-lo a nosaltres, acaronar-lo, per a fer més fàcil el salt al basc del poble”. Han assenyalat que al poble hi ha molts tipus de parlants i que cal tenir eines adaptades a ells, “fins ara a tots se'ls ha donat el mateix menú”.
Azkoitia euskararen arnasgune izanda ere, pitzadurak daudela diozue. Zein da zuentzako garrantzitsuena?
Karmen Irizar: Oso herri euskalduna izanda ere, hizkuntzari etekin handiena aterako dion taldea, hiztun osoena, txikia da. Horrek esan nahi du ezkutuan geratu daitekeela beste komunitatearen aurrean, edo bere lanak nolabaiteko eragina izateko ikaragarrizko lana egin behar duela, eta hor erraza dela nekatzea edo bakarrik sentitzea. Talde hori trinkotu beharko genuke eta elkarrekin gauzak egiteko bideak hasi.
Eskolako euskalduntzearekin egoera hobetzen joan daiteke?
Naroa Olalde: Pentsatu dugu hori nahikoa izango dela, baina ez da. Nahiz eta ikasketa prozesu guztia euskaraz egin, lanean askok ez dute aukera izaten, eta konturatu orduko erdaraz dabiltza. Ikasketak euskaraz egiteak ez du esan nahi dena eginda dagoenik.
K. I.: Pentsatu dezakegu D ereduan ikasi duen pertsona batek Berria irakurriko lukeela, baina ez da horrela. Gainera, gaztelaniazko eta ingelesezko erreferenteak dira nagusi, nolabait beraien elikagai kultural nagusia ez dator euskaratik. Etorkizunean erdaratik eta ingelesetik edan duen jendeak zer planteamendu egin dezake hizkuntzaren bueltan?
Euskal Herrian irla bat da Azkoitia. Hala ere ezkor zaudete?
N. O.: Askotan esaten da, hemen euskaldun asko garela baina euskaltzale gutxi. Beste herri batzuetan euskaldun gutxiago egon arren euskaltzaletasuna badago. Hemen ez dugu ikusten kezka bezala.
K. I.: Pentsa daiteke: “Egia da hobetzeko gauzak daudela, baina beno, ez gaude Gasteizen bezala, ez gaude Balmasedan bezala”. Pixka bat lasaitu egin gara, eta erraza izaten da pitzadurak zabaltzen joatea. Horren aurrean hurrengo belaunaldia formatzeko aukera daukagu, eta eragin dezakegu eurengan, orain badakigu zer landu.
Alde handia ikusi duzue belaunaldien artean?
Mailu Irizar: Kontzientziaren kontua, esaterako, talde denetan aipatzen da, baina bereziki 60 urtetik gorakoen taldeetan. Seguru asko bizi izan zuten egoeragatik. Gazteei ez zaie hori transmititu. Natural bizi dute gaia.
K. I.: ETB dago, Euskadi Gaztea... Gainera, gai honen inguruan ez dute arduratzeko beharrik ikusi. Kultur sorkuntzaren arloan ere badago aldea. Nagusienek Laboa, Benito Lertxundi... aipatu dituzte, eta gazteek ez; euren garaira mugatu dira. Lanketa egin beharko litzateke, kultura ez delako momentuan momentuko sorkuntza bakarrik; hona heltzeko orain arte egon dena ezagutu behar da.
Ondorioak esku artean, zer pauso eman behar dira orain?
K. I.: Bi puntuk eduki beharko lukete lehentasuna: Hiztun osoen kopurua haztea eta hizkuntzaren inguruko diskurtsoa osatzea eta zabaltzea. Horretarako ikastetxeen, euskalgintzaren eta erakunde publikoen elkarlana behar da.
M. I.: Irakasleon artean formazioa zabaltzea beharrezkoa da. Herriko bi ikastetxeetako irakasleak ezagutzen ditut eta esango nuke ehuneko ehun beste diskurtso batekin ari direla. Erakutsi beharrekoa da soziolinguistika.
N. O.: Eztabaida taldeetan argi ikusi da euskararen aldeko jarrera oso ona dutela denek, baina portaeran hori aldatu egiten da. Zergatik? Nahiko diskurtso ez dagoelako horri erantzuteko. Euskaraz hitz egiten erosoago sentitzeko tresnak behar ditugu.
Badira lau urte aldizkaria eten zenutela. Baduzue komunikazio proiekturik esku artean?
K. I.: Paperezko aldizkaririk ez dago, eta ez da egongo, diru kontuengatik eten zen. Orain badago mugimendua Euskal Herrian; Hekimen, Tokikom... Hortik planteamendu interesgarriak etorri daitezke. Guk bakarrik sortzea zaila dago, baina iruditzen zait epe ertain baten Euskal Herri mailako komunikabideen sare indartsua egon litekeela.
N. O.: Maxixatzenek aldizkaria egiteari utzi zionetik beste era bateko prozesua bizi izan du. Ikerketan, ondorio bat izan da etxe denetara sartuko den euskarazko hedabide batek lekua eduki behar duela. Azterketaren bidez, euskara elkarteak zein eginkizun izan behar dituen eta herrian zein hutsune dauden ikusi nahi izan dugu.
K. I.: Lehen aldizkaria helburua zen, eta orain tresna izango litzateke. Orain argiago daukagu zertarako beharko genukeen.
Torna Euskaraldia. Pel que sembla, serà en la primavera de l'any que ve. Ja ho han presentat i la veritat és que m'ha sorprès; no el propi Euskaraldia, sinó el lema d'ell: Ho farem movent-nos.
La primera vegada que l'he llegit o escoltat, em ve al capdavant el títol de l'obra... [+]
Lau egunez idekia izanen den merkatu bat antolatzen du Plazara kooperatibak euskararen aldeko beste hamar bat eragilerekin –horien artean ARGIA–.
La supervivència del basc no és l'únic problema que els bascos juguem en la partida política, però sí, com a element més característic de l'euskaldunización, el que més reflecteix la nostra situació. Mostra molt bé el que no apareix tant en altres àmbits. En primer... [+]
Agorrilaren 27an igorri nizuen gutunean, irailaren 10eko auzian euskaraz deklaratzeko asmoa nuela adierazi nizuen. Auzi honen hastapenean, epaile nagusiari euskaraz zekienez galdegin nion. Gutxiespenarekin ezetz erantzun zidan. Orduan, nere gutuna eskuratu zuenez frantsesez... [+]
