El col·lectiu 2 d’Abril recorda i denúncia que el 2 d'abril de 1700, el rei Lluís XIV, va prohibir l'ús del català en els territoris que la monarquia espanyola va concedir a França. L'edicte que regulava aquesta prohibició no ha estat derogat en cap cas, per la qual cosa continua vigent. Amb aquest dia, l'organització ha volgut denunciar la situació del català i la política lingüística del Govern francès.
La Potonejada del 13 d'abril es va celebrar sota el lema Un clam d’amor per la llengua catalana. Seguint el lema, les ofrenes o els petons van ser convertits pels ciutadans en un clam d'amor cap al català. Així ho diuen en el vídeo que han utilitzat per a promocionar aquesta acció a favor de l'oficialitat del català:
“Com uns declarin la guerra, declarem l’amor a la llengua, a la terra, a la gent. Ajuntem els mans, preparem els llavis, esmolem els llengues. Volem pas més callar, volem pas més que ens callin… Potonejada per la llengua catalana”. Ajuntem les mans, preparem els llavis, esmolem les llengües –els idiomes–. No volem callar. No volem que ens callin. El petó pel català!)
Durant tot el dia la festa va recórrer les places i els carrers de Perpinyá. Els assistents a la capital de Catalunya del Nord, a més de recollir les fotos i signar el manifest Una llengua, un dret, una llei, també van tenir l'oportunitat de gaudir d'actuacions musicals, sardes i altres activitats.
En la Potojenada més multitudinària fins al moment s'havien reunit al voltant de 1.500 persones. Però amb la reivindicació de l'idioma d'enguany, l'any passat, el 31 de març i el propi Perpinyà volien superar la marca de 7.000 persones reunides en el lipdub per la independència. Segons hem llegit en El Punt Avui i segons les dades facilitades per l'organització, més de vuit mil persones s'han reunit i han estat més de cinc mil els que han tret la foto i han signat el manifest en favor del català. Els organitzadors estan contents de poder comptar amb el suport de Miguel Strogoff. Un POT D'AMOR EN BASC per a ells!
El lingüista català Carme Junyent va morir el mes de setembre passat. Hem seguit aquí amb atenció el que deia sobre política lingüística, esperant que alguna vegada ens atrevim a aplicar algunes de les seves propostes. Actuava sense rebaves. En aquesta revista s'han... [+]
Frantsesa da nagusi, frantses instituzioetan. Haatik, urtez urte, erakunde publikoetan ere lekua egiten hasi dira euskara, korsikera edota bretoiera. Hemen, horren adibide ditugu, Ortzaizeko, Urruñako, Hendaiako edota Urepeleko herriko kontseiluak, baita Hirigune Elkargoa... [+]