La "primera vegada" de Blanca va ser una violació, que va trigar anys a ser acceptada. Tenia 17 anys i va lligar amb un company en la festa de fi de curs. Li va agradar un noi i va pensar que estava disposat a mantenir relacions sexuals amb ell. Però en un moment donat la seva actitud no li va agradar i li va demanar que es detingués. Ell, en lloc de negar-se, es va estrènyer contra la paret, li va tapar la boca i li va forçar. Va respirar profundament i va tractar de tranquil·litzar-li perquè no li fes mal. Va comptar als seus amics, sense donar-li importància: que havia begut dues cerveses i que li ho havia deixat.
Nou anys després, després de dues relacions de parella plenes d'humiliacions i abusos, reforçada per la teràpia i el vincle amb el feminisme, Blanca va reconèixer que havia violat a aquell noi i va plorar per primera vegada.
En menys del 15% de les denúncies recollides per l'associació Adavas es tracta d'agressions per persones desconegudes: l'agressor aprofita la seva proximitat amb la víctima i que ningú li ho creï.
Quan sentim “violació” ens imaginem un succés molt diferent: un jove camina de nit, un desconegut es llança sobre ell i l'obliga brutalment. Segons la psicòloga Norma Vázquez, “fer-ho en nois” és un dels contextos en els quals es produeixen més agressions sexuals. No obstant això, a les dones els costa reconèixer-ho, ja que el seu desig era que hi hagués algun tipus de relació o relació sexual.
El que li va succeir a Blanca és un dels exemples més comuns: una dona coneix a un home i vol estar amb ell, de sobte no està contenta o no li sembla adequat quin ha estat el rumb que ha pres i l'home li estreny o l'obliga a seguir.
Segons Norma Vázquez, la frontera és “coacció: si ha estat pressionada, si l'home no ha acceptat la negativa de la dona”. Però Vázquez reconeix que, sovint, quan l'agressor és conegut, la línia entre la relació consentida i la forçada és molt difusa. “Hi ha dones que comencen a dir que no, però que es rendeixen perquè no els ocorri pressió, xantatge o alguna cosa pitjor, per exemple, sofrir violència física. Moltes vegades aquestes dones no la consideren una violació, perquè creuen que al cap i a la fi la van acceptar o la hi van jugar”.
La psicòloga es queixa que la societat no entén per què la dona no rebutja amb ardor la relació que no vol. No li agrada que la gent faci aquesta pregunta, i no reflexionar per què molts homes segueixen sense acceptar la primera negativa. “Dir que no, mantenir i defensar no és gens fàcil”, ha recordat.
Vázquez ha subratllat que en una recerca, en la qual van participar prop de 70 dones, ningú va denunciar les agressions sexuals: “Ens deien coses així: ‘No estaria còmode explicant al fiscal, al jutge, al metge… que només volia fregar, o que ell s'havia enfadat i m'havia espantat, o que no sabia dir a temps”. Es tracta de mossegar la cua: es denuncien les agressions que compleixen l'estereotip de l'agressió violenta.
Euskadi irratian baineraren ordez dutxa jartzeko iragarkiak etxeko komunean obrak ya hastera animatzen duen kuña hori. Obra erraza, inbestitze txikia eta aldaketa handia iragartzen da. Komunetako sanitarioen joerak aldatu dira eta ahoz aho zabaldu da zeinen eroso eta... [+]
He tingut molts dubtes, independentment que obrís o no el meló. M'atreviré, maleïda sigui! Vull posar sobre la taula una reflexió que tinc al cap fa temps: no és just que la dona que ha donat a llum tingui la mateixa durada que l'altre progenitor. Més ben dit, el mateix... [+]
Goldatz talde feministak antolatua, ortziralean, urtarrilaren 3an, Jantzari dokumentala proiektatuko dute Beralandetan (17:30ean) eta biharamunean, urtarrilaren 4an, Berako bestetako tradizioak aztergai izanen dituzte Maggie Bullen antropologoarekin leku berean (10:30).
Ander Magallon, Mikel Irure eta Xabier Jauregi Metropoli Forala saioan egon dira maskulinitate berrien inguruan mintzatzen.