Roma, a. C. Segle I. A Publio Virgili Maron se li va morir la mascota i el famós poeta li va organitzar un pompós funeral. Avui dia també hi ha qui rendeix un homenatge més especial a la mascota que als homes, però el de Virgili, mentre visqués, probablement no l'ajudaria molt, ja que la mascota de l'autor de l'Eneida era una mosca.Els
enterraments de l'insecte es van practicar en les terres de la casa que Virgili ocupava en el pujol d'Esquilino, on es van reunir els més distingits patricis de la ciutat i els comerciants més rics. Al diptero mort se li van cantar els himnes funeraris i se li van llegir els textos d'homenatge. El mateix Virgili va dipositar alguns poemes al costat del minúscul taüt, enmig de la pesca i els laments dels professionals. Van esculpir un deixant excel·lent per a la mascota. Segons recull el llibre Ripley’s Wonder Book of Strange Facts (1957), la inscripció en la làpida deia: “Mosca, que aquesta caixa et doni llum i que els teus ossos (sic) descansin”. La mosca de Virgili havia de ser molt especial –a més de ser l'únic insecte que contenia els ossos– si mereixia un homenatge tan car; la celebració li va costar més de 800.000 sestercios.se
pot creure que l'excentricitat i l'excentricitat van portar al famós escriptor a organitzar un funeral solemne i costós. Però les veritables raons van ser molt més pràctiques.Una de les
principals preocupacions del Segon Triunvirado després de la derrota dels assassins de Juli Cèsar en la batalla de Filípico va ser la satisfacció de les necessitats dels veterans soldats que tornaven dels camps de batalla a casa. Van pujar els impostos als ciutadans més rics i van acordar també confiscar les terres dels terratinents per a repartir aquestes terres entre els soldats.
Virgili, que tenia molts amics entre les autoritats, es va assabentar del decret abans de la seva promulgació i va arribar a les seves oïdes un important detall que les terres que contenien qualsevol tipus de sepultura o sepultura no serien decomissades. La falta de sepultura en el terreny de l'Eskilino va fer que l'escriptor la improvisés. Per a enterrar a un ésser viu, primer havia de morir i més val matar a una mosca que perdre a un parent. Per a fer-li creure que estimava a l'insecte i que mereixia aquell bell homenatge, és a dir, per a defraudar al tresor públic, va haver de gastar 800.000 sestercis. Però no van tocar la bella cabanya que tenia en una dels set pujols de Roma.
Beste detektibe triste baten telesail bat ikusi berri dut. Eskoziako irla urrun batean gertatzen dira trama guztiak. Badakizue nola funtzionatzen duten fikzio horiek: hildako asko, jende arrunta baina ez hainbeste, eta paisaia berde iluna. Oraingo honetan duela urte pila bat... [+]
Japonia, VIII. mendea. Nara Aro betean furoshiki terminoa erabiltzen hasi ziren, baina Edo Arora arte (XVII-XIX. mendeak) ez zen hedatu. Furoshiki objektuak ohialetan biltzeko artea da, baina bere etimologiak garbi uzten du bere jatorria: furo hitzak bainua esan nahi du eta... [+]
Duela 3.300 urteko egiptoar momia batean Yersinia pestis-en arrastoak topatu berri dituzte, hau da, VI. mendean Justinianoren izurria eta XIV. mendean Izurri Beltza eragin zuen bakterioarenak.
Adituek orain arte uste zuten garai hartan izurria soilik Eurasian hedatu zela,... [+]
Groenlàndia, finals del segle X. Els primers exploradors i colons nòrdics van arribar a l'illa. Però per al segle XV aquests assentaments estaven abandonats i van quedar els inuitas originals. Però en 1721, el missioner Hans Egede va organitzar una expedició i els colons van... [+]
Tafallan, nekazal giroko etxe batean sortu zen 1951. urtean. “Neolitikoan bezala bizi ginen, animaliez eta soroez inguratuta”. Nerabe zelarik, 'Luzuriaga’ lantegian hasi zen lanean. Bertan, hogei urtez aritu zen. Lantegian ekintzaile sindikala izan zen;... [+]