D'una banda, els membres de l'associació volen canviar el règim polític, argumentant que la monarquia és una forma de govern caduca i caduca amb uns privilegis escandalosos. “Tenim una monarquia imposada en l'Estat espanyol, imposada per Franco, i nosaltres volem triar al nostre cap d'Estat per nosaltres mateixos”, afirmen. Sent aquest el punt de partida, reivindiquen la república del poble, “perquè es diu, per exemple, que José María Aznar era també republicà i que en la III. Volia ser el primer president de la República, però imagini quin model hauria establert, una república de dretes no defensarà el que nosaltres demanem, que té els valors del poble”. És a dir, la defensa del públic, dels drets humans, la igualtat social, la independència judicial, el laïcisme, l'ésser per a qui conrea la terra, el dret del poble a ser amo del seu destí i a l'autodeterminació… En definitiva, els principis recollits en la Constitució de la República.

Junkal Oiarzabal creu que són temes que avui dia estan en plena actualitat: “Si no veus com l'educació, la sanitat… estan promovent la privada en detriment del públic, el poder que se li dona a la religió, el capitalisme salvatge que s'ha estès i el latifundismo de diferents llocs, per a representar la unitat de la pàtria espanyola davant els moviments independentistes…”. El nou model educatiu que vol implantar el PP, conegut com Wert reformes, és també significatiu: volen convertir als estudiants en una mà d'obra mansa, “perquè la cultura fa por, és perillós que la gent pensi, s'adoni de les injustícies i sàpiga com afrontar-les, no els convé educar bé, però l'enfortiment de la cultura és un dels pilars de la república”, ha afegit Encert Zamora. “Ara mateix estem sofrint un altre cop feixista –diu Oiartzun–, perquè el que s'ha anat aconseguint en aquests 30 anys s'ha destruït en un instant i han creat por en la gent, la societat està en xoc per por de perdre la seva ocupació. Més que mai és necessari abandonar la monarquia i recuperar tots aquests valors esmentats”.

Amb aquest objectiu col·laboren els nostres interlocutors Oiartzun, Zamora, Yolanda Allende, Jose Manuel Alvarez, Francisco Lusa i Mariabi Prieto. L'associació Nicolas Guerendiain, que té al voltant de 65 membres, es va constituir l'any 2005. Aquest any es van celebrar unes jornades republicanes en l'Ateneu Kabigorri d'Irun i es va acostar més gent del que es pensava. Van sentir el desig i la necessitat de semblant associació, van redactar els seus estatuts i es van posar a la feina. El sentiment republicà dels membres és sovint rebut de prop, ja que la majoria d'ells tenen familiars que han sofert molt, assassinats, exiliats, desheretats…

“Visca San Marcial el laic!”

El seu pare, Nicolás Guerendiain, va ser el primer alcalde republicà d'Irun a la fi del segle XIX. El seu fill Nicolas Guerendiain, en canvi, va ser jutge municipal d'Irun i va rebre dures crítiques pel crit de “Visca San Marcial laica!” com a general de la Parenceria que se celebra en les festes patronals, a través de diversos mitjans de l'època. Després de la revolta militar de 1936, Rosa va arribar a comandant del batalló Luxemburg, va lluitar en la defensa d'Irun i va ajudar al fet que els tancats en el fort de Guadalupe no fossin executats. Quan ho van detenir, tenia la seguretat que no ho matarien. No obstant això, va ser afusellat i, abans, va ser colpejat i torturat, nu, lligat pel carrer. Són moltes les històries semblants que va deixar la Guerra de 1936, Irun va quedar totalment destruïda –bombardejada pels feixistes i cremada després pels anarquistes– i va sofrir una repressió brutal –els cadàvers dels morts es dispersaven per la carretera fins a la frontera amb Hendaia–.

“No vivim del record, però cal no oblidar-lo”. L'associació treballa amb aquesta filosofia, ja que considera que existeix un gran desconeixement. Critiquen que la història s'ha contat de manera parcial, que en els llibres de text dels seus fills a penes hi ha espai per a l'època republicana i les seves característiques. I en moltes famílies, a més, el passat ha callat per por. La història s'ha desdibuixat, diuen, “escoltes a la gent per part d'uns i d'uns altres, republicans també…”; no, els republicans es van defensar a si mateixos i la democràcia votada pel poble, atacada pel feixisme”.

Mocions, estudis, jornades... per a recuperar la memòria històrica

Per a recuperar la memòria històrica, l'associació realitza nombroses activitats. A més d'organitzar homenatges en fosses d'afusellats i morts –que es reuneixen tots els anys enfront de fosses de Pikoketa, per exemple–, investiguen en la mesura de les seves possibilitats sobre les fosses que encara romanen ocultes a la vall o sobre familiars desapareguts. A través de Pako Etxeberria de la Societat de Ciències Aranzadi, s'ha sol·licitat a l'Ajuntament d'Irun la contractació d'una persona perquè investigui les fosses existents a la vall. De fet, no es pot excavar en qualsevol lloc, fan falta proves i han fet una crida a la ciutadania perquè es posi en contacte amb l'associació perquè s'assabenti d'alguna fossa no descoberta. En la Guerra del 36 s'han trobat el 10% o menys dels enterrats en fosses improvisades, “cada vegada és més difícil, els paisatges han canviat, les carreteres han estat construïdes, i la Llei de la Memòria diu que és responsabilitat de l'Estat, però només posen traves i els familiars investiguen i fan aquesta labor. I quin és el problema? Si es descobreix que no hi ha jutge, no té dret a les compensacions econòmiques i morals”.

Bildu va traslladar al desembre a l'Ajuntament, a petició de l'associació, una moció de suport a la querella d'un jutge argentí contra els crims del franquisme. La moció va tirar endavant amb l'abstenció del pp i el vot a favor de la resta de grups de l'oposició. A través de Bildu també s'ha aconseguit reservar una partida en els pressupostos municipals per a la col·locació del monument a tots els afusellats a Irun durant el franquisme, “perquè és vergonyós que encara no existeixin al poble, com en altres llocs”. Més enllà d'iniciatives simbòliques, organitzen presentacions de llibres, documentals, exposicions, conferències i jornades, sobre el cinema, la poesia o la premsa de l'era republicana, sobre la dona, l'avortament –va ser Empar Pineda el ponent–, sobre la crisi, el dret a l'autodeterminació, el laïcisme…

III. Xarxa Republicana

A Euskal Herria s'estan multiplicant les associacions a favor de la república. Des de Tolosa, Sestao i Errenteria, per exemple, han demanat partitures de l'himne a l'associació Nicolas Guerendiain, que enguany alçarà per primera vegada la bandera el 14 d'abril en aquestes localitats. Guipúscoa i Navarra són els territoris on més moviments es produeixen. “El parc de Sartaguda, per exemple, és impressionant, se't posa la pell de gallina”, ens expliquen. En concret, els navarresos s'han classificat en el grup III de la Lliga avanci. La majoria dels municipis bascos que s'han adherit a la Xarxa Republicana. En total, són catorze els municipis bascos que participen en la xarxa nascuda a Andalusia en 2007: Aibar, Orkoien, Villava, Irurtzun, Altsasu, Berriozar, Ansoáin, Aoiz, Sangüesa, Ondarroa, Pasaia, Tolosa, Eibar i Baztan. Per a què serveix la xarxa? “Si no fas res, no aconseguiràs res, la idea és anar sumant forces pas a pas”, ens contesta Mariabi Prieto.

El que fins fa poc era tabú, ara es debat al carrer i en els mitjans de comunicació, i els membres de l'associació Nicolas Guerendiain no veuen molt lluny la república: “S'ha vist que la casa reial és una colla de botxins i lladres i nosaltres pensem que sí, que arribarà la república, abans del que creem, perquè als governants mateixos ja no els interessa la monarquia, però la nostra por és que s'apropiïn del model republicà i enganyin el poble, imposant una república sense contingut, només en aparença, i estiguem en igualtat, això no és una veritable república”.