Un assassí en sèrie roman en llibertat en l'Ertzaintza des del 5 d'abril de 2012. Segons diversos mitjans (El Correu, 06-10-2012), l'assassí podria estar en un grup de deu ertzaines o potser en un grup de tres, encara que de moment es desconeix la seva identitat, ja que quan va disparar, els altres ertzaines també disparaven contra ells. A conseqüència del tret de l'assassí, la pilota de goma llançada va ferir al cap al jove Iñigo Cabacas, qui va quedar greument ferit fins a quatre dies després, quan va morir a l'hospital.

Segons ha explicat el Departament basc d'Interior, tot va succeir en la celebració d'un partit de futbol de l'Athletic en el qual l'Ertzaintza va anar a calmar els incidents. Segons testimonis presencials, es va tractar d'una baralla entre dues persones, però en arribar l'Ertzaintza no es va produir cap altercat i, no obstant això, es va produir una agressió. Una desena d'ertzaines van efectuar els trets aquesta nit, però només tres d'ells han reconegut els fets. Aquest és el primer capítol del cas Cabacas.

El segon capítol es compon de tres elements principals: l'empipament de la societat basca, les explicacions dels governants i l'obertura de la recerca. Els ciutadans no podien entendre com un pelotazo de l'Ertzaintza hauria pogut matar al jove de 28 anys que estava celebrant la victòria de l'Athletic en San Mamés. Ni els ciutadans, ni els polítics, ni les autoritats… ningú. I calia aclarir tot, segons tots els partits i autoritats, costi el que costi.

Es van obrir dues recerques, la judicial ordinària i la interna de l'Ertzaintza, però cap dels dos tenia marge per a generar més confiança en l'actuació policial. Aquest cas no va començar bé. Si els fets van ocórrer el passat 5 d'abril, el jove va morir fins al dia 9, el conseller d'Interior del Govern basc, Rodolfo Ares, no va oferir ni una sola explicació sobre els fets. Després sí, però en el primer moment per a posar en dubte el pelotazo de l'Ertzaintza i negar l'ordre dels fets (presumptes incidents, agressió de l'Ertzaintza, pelotazo…). Només quan l'autòpsia va confirmar la versió del pelotazo, es va admetre el que era evident a nivell públic. A més, va intentar que es pagués una indemnització a la família i se suspengués l'assumpte, perquè tot quedés com un gran accident.

El cas és que Ares va deixar el Govern, que els seus substituts no han tramitat res més i que, argumentant que l'assumpte està en mans dels jutges –quan es va anunciar la recerca ja estava en mans dels jutges, com és habitual–, no s'ha adonat de la recerca interna. És més, no és gens clar si s'ha realitzat una recerca interna seriosa. A més, la família assegura que la recerca judicial també està en suspens i que la seva advocada, Jone Goirizelaia, ha denunciat la falta d'iniciativa de la Fiscalia. No sols ell, sinó que el mateix Ararteko va realitzar una recerca i va criticar al Departament d'Interior per negar la informació i no cooperar amb aquesta. La conclusió de l'Ararteko va ser: “El Departament d'Interior no ha justificat l'ús de la violència i de les pilotes de goma”. En funció dels antecedents, per tant, i en tant no es mostri el contrari, hi ha motius per a pensar que la recerca judicial tampoc anirà molt lluny.

El cas també ha arribat al capítol tercer, el de l'accident: no va ser un assassinat, sinó un accident. El director de l'Ertzaintza, Gervasio Gabirondo, ha dit fa uns dies en la Cadena Ser que: “Ha estat un accident, perquè ningú tenia intenció de causar el mal que s'ha produït”. No es diu a això un homicidi sense intenció? Els centenars, milers?, de persones que han provat els pelotazos de l'Ertzaintza en els últims 30 anys, tindran clar que no hi ha accidents, sinó voluntat de fer mal. I reconeixent això, llavors si el lògic és pensar que la intenció de causar dolor –el pelotazo– va ser involuntàriament a l'ertzaina fins a la mort de Cabacas.

És genial en aquests temps que l'Ertzaintza allargui l'accident, simplement, després d'haver llançat milers de pilotes durant anys, i ara que es reconeix que aquest instrument és inadequat, entre altres coses perquè la pilota no és concreta en el llançament. I per part de les autoritats s'ha dit que aquest material no tornaria a ser utilitzat, només en casos molt greus. Però des de llavors s'ha utilitzat moltes vegades, entre altres coses, en la convocatòria de vaga per a dispersar als piquets o als manifestants.

El capítol quart, per tot això, requeriria dos subcapítols. Una és que la recerca judicial no hagi pogut arribar a la seva fi, fins que es reveli qui ha estat l'assassí d'Iñigo Cabacas. L'altre és escometre una profunda remodelació de l'Ertzaintza, sobretot a causa del conflicte, perquè pugui ser un policia al servei de la major part de la ciutadania i que deixi de costat aquesta part de la repressió policial que ha viscut durant els últims anys.