Al costat de l'església d'Etxaguen, semi-oculta per una nova carretera, Aranzadi ha desenterrat una fossa en la qual es troben restes d'arbres. Es tracta de la major fossa descoberta fins ara a Euskal Herria dedicada a la recuperació de cadàvers de la guerra civil. La troballa dels ossos de dotze persones ha provocat, no obstant això, la hipòtesi de l'investigador d'Aranzadi Pako Etxeberria apunta al fet que podria haver-hi altres restes. No obstant això, com en molts altres casos, no podran sortir a la llum tots els expositors, ja que la fossa va ser semi-capturada per una carretera construïda des de 1936.

Aranzadi porta realitzant aquest tipus d'excavacions des de l'any 2000 i en els últims anys s'han recuperat nombroses restes a Euskal Herria i a Espanya. No obstant això, l'antropòloga Lourdes Errasti, que treballa en aquestes excavacions, ha explicat a Hitza de Guipúscoa que “sembla que aquest tema està al final”, ja que s'estan matant persones amb informació per a trobar fosses: “És imprescindible que algú doni una pista, aquí està la clau” diu Errasti.

En Zigoitia, els veïns sempre han sabut que en aquest lloc els feixistes van enterrar els cadàvers de diverses persones, alguna cosa que s'ha dit en secret a l'interior de les cases. Recentment, el sacerdot Félix Placer i la presidenta de la junta administrativa d'Etxaguen, Marisol Hernando, es van posar en contacte amb les institucions i es van prendre la iniciativa. Els treballs dels arqueòlegs van començar i van acabar el 4 d'abril.

Els ossos exposats poden pertànyer a milicians que van morir en la batalla de Legutiano al desembre de 1936. En la baralla de Legutiano van participar abertzales i d'esquerres, amb l'objectiu d'arribar a Vitòria-Gasteiz, una ciutat dominada pels franquistes. Però no van aconseguir passar per Legutiano i van tenir molts morts en la zona; a l'hora d'explicar aquest fracàs s'ha esmentat la falta d'experiència.

Aranzadi creu que les restes exposades en Etxagune podrien correspondre als membres del batalló comunista Facundo Perezagua, que van ser enterrats boca avall, “com a ateus”, en paraules de Plaer. Entre els ossos també han aparegut diversos llapis i monedes.

Batalló Perezagua

Perezagua era un dels 25 batallons que van lluitar en Legutiano. Es va fundar en l'estiu de 1936, format principalment pels comunistes de la zona minera. Va participar en la batalla de Legutiano, en la zona d'Otxandio, on van ser assassinats nombrosos companys.

Posteriorment, al febrer de 1937, van ser traslladats a Astúries, dins de les brigades basques constituïdes pel Govern d'Agirre per a atacar la ciutat d'Oviedo. Els membres de Mandrosa van aconseguir dominar un cim estratègic, però allí també va fallar l'operació general, sent el desastre del llogaret d'Areces l'esdeveniment més conegut d'aquell combat, l'assassinat del comandant Cándido Saseta.

En l'estiu de 1937 el batalló Perezagua estava pràcticament destruït, molts milicians locals havien mort o havien estat detinguts. No obstant això, els comunistes de Mandrosa es van unir a un altre batalló i van continuar lluitant fins que a l'agost de 1937 van cedir davant els italians a Santoña, amb altres milers de soldats. El 4 de setembre, quan els presos de Santoña van quedar en mans dels franquistes, la primera persona que va ser afusellada va ser el bilbaí Manuel Egidazu Garai, comandant cap del batalló Facundo Perezagua.