Amb motiu de la Setmana de la Plata que organitzen el Plateruena de Durango i diversos agents culturals, el grup de dantza Kriskitin ha organitzat l'espectacle ErbesteAberri. Enguany, el quart fins ara, s'ha centrat en la migració i s'han sumat al teatre, la música, la literatura, la dansa i altres àmbits.

La coreògrafa de Kriskitin, Inma Garrastatxu, va ser considerada com un tema “bastant gros” com a li van explicar: “Entren molts conceptes i idees, i és un tema conflictiu”. L'espectacle té com a objectiu contar una àmplia història a través de la dansa, i per a això es plantegen diverses situacions: “Cada espectador els donarà la seva pròpia interpretació; alguns veuran als que es van anar, uns altres als quals van venir, i altres es veuran a si mateixos migrant, o els recordarà el dia en què els pares van venir a buscar la vida després de la guerra...”.

Es reflecteix la de la gent que s'ha vist obligada a sortir a l'exterior, amb el plantejament de l'exili: “No ha anat a la recerca d'aventures, és un viatger... És la història de qui ha deixat enrere les arrels i s'ha anat fora”. Precisament per això s'ha donat el títol d'Exili Aberri a l'espectacle. Segons el ballarí Egoitz Esturo, “aquest espectacle és digne de veure als que venen aquí, als quals es van i als quals es van”.

Però Inma Garrastatxu ha volgut subratllar que la transmissió de les sensacions a través de la dansa és una xacra: “Encara que sàpigues el que vols comptar, l'important és saber com ho faries. És un tema complex, ja que cadascun veu la migració a la seva manera.Tinc per immigrants als quals van venir d'Extremadura a la recerca de treball? Puc comparar-los ara amb els quals venen d'Angola? Recordem que nosaltres hem estat emigrants?” .

Intèrprets

La intenció és contar històries i comunicar-les, i en aquest objectiu, els membres de Kriskitin afirmen que la dansa és el mateix que el teatre. “També representem en qualsevol dansa tradicional basca”, ens diu Garrastatxu, “en una dansa oficial, per exemple, has de sentir-la i comunicar alguna cosa”. Quan es tracta d'una història creada per ells mateixos, és encara més evident en paraules de Garrastatxu: “Sense representació no hi ha comunicació”. La mirada, els gestos... tot el cos compta alguna cosa.

Per a començar, els dantzaris han d'interioritzar la història que cal contar. Egoitz Esturo ha explicat que han parlat molt de sobre el tema: “A vegades Inma té una idea, no li agafes la idea, balles, però ella endevina que no has agafat la idea, perquè no estàs transmetent el que has de transmetre”.

Fa dos anys, la Setmana de la Plata va recordar la que es va dur a terme en la dècada de 1980. En els assajos inicials de la mateixa es va treballar molt de sobre el tema: “Alguns teníem només sis anys en els 80, uns altres no havien nascut... Has de conèixer el que va passar, com la gent ho va sentir, has d'interioritzar tot això”.

El grup de dantza Kriskitin, que l'any passat va complir 25 anys, ha organitzat diversos espectacles per a contar històries i contar històries. Inma Garrastatxu ha recordat que quan van començar a fer aquest tipus d'activitats se'ls feia difícil: “Els ballarins no estaven acostumats i no volien. Per exemple, els demanava una música i que cadascun ballés el que li sortia, i es quedaven quiets”. A poc a poc s'han anat adaptant i ara estan a gust en els processos de creació. Per a la Setmana de la Plata d'enguany, en un principi, es van plantejar dues opcions: una, fer més fàcil i organitzar amb més grups un festival internacional amb balls que ja es coneixen; i una altra, crear una història. “Tots estàvem d'acord, volíem transmetre una història”.

Necessitat de trencar els esquemes de la dansa

Per als de Triskitin ha estat un gran repte ser convidats a la Setmana de la Plata durant tres anys. Tal com s'ha esmentat, el tema va ser fa dos anys les dècades dels 80 i l'any passat, el bombardeig de Durango. Els temes són molt diferents, però diuen que han estat molt forts. En la dècada dels 80, dins d'una obra de teatre, es van comptar dues escenes: una manifestació i un chiringueo de droga. En aquests reptes s'han anat trencant els esquemes que tenien amb la dansa i, per exemple, en la manifestació es van incloure els passos de la Dantzari dantza en la cançó Jo ta ke del grup El seu ta Gar. En la Setmana de la Plata de l'any passat, Kriskitin va ballar sobre la presó de dones i va relatar el que va suposar la guerra a Durango. Diuen que va ser dur: “Vam fer una gran feina i arribem a la gent, la gent gran va començar a plorar”.

El treball que realitzen Plateruena i els grups col·laboradors durant la Setmana de la Plata és molt ric en paraules d'Egoitz Esturo: “És una experiència molt bonica que tod@s prenguem un tema, ens sumem, treballem i després l'oferim a la gent”. Garrastatxu ha afegit que el que s'ha fet no dona benefici econòmic: “Els equips treballem no per diners, sinó per experiència i per complir el repte. Per a mi això és molt important”.

Guanyen, guanyen, tanmateix: experiència, evolució de l'equip, immersió en els reptes, capacitat per a crear coses diferents.