La pàtria. No soc molt patriota. I, en general, no m'agraden molt els que són patriotes primer de tot. Veig la paraula pàtria molt unida a la bandera, als territoris i a les fronteres. I amb conflictes èpics. El màxim exponent del patriotisme ha estat en massa ocasions donar sang a la pàtria. Defensar la casa del pare, perdent les parts del cos i l'ànima. Macabre, sens dubte.

La tribu. Jo he utilitzat la idea de la tribu. Sé que és molt primitiu, més fàcil d'atacar i que necessita explicació. Però reflecteix millor els meus sentiments amb els quals sento semblants. De fet, la tribu és un grup de persones que comparteixen diverses característiques i interessos. Es pot moure, i quan s'arrela crea el territori, el suport físic que inevitablement necessita. Però la tribu té com a objectiu la persona, la vida i el benestar de la persona i del grup.

Comunitat. És una paraula que està de moda. Internet ha reforçat molt i han creat comunitats de tota mena, mai en funció d'interessos molt peculiars. A Euskadi s'ha devaluat perquè s'ha utilitzat per a referir-se a àmbits administratius. Però també s'està consolidant, la comunitat de parlants és un concepte molt important en la sociolingüística, per exemple.

Idioma. De tornada, he arribat al punt de mira: si un criteri marca a qui em sento més pròxim, quina és la meva tribu, aquest criteri és la llengua, el basc. No és l'únic, per descomptat, comparteixo molts valors amb altres persones, puc formar part de molts grups d'interès. Però les meves alegries i les meves tristeses, il·lusions i ràbia es vinculen especialment amb la situació, l'evolució del basc i dels euskaltzales.

Alè. Soc afortunat perquè viu en una zona de respiracions del basc. Probablement no va ser per casualitat, i les decisions que he pres en la meva vida les hauria pres en conseqüència, encara que no sempre vaig ser conscient d'això. Ara a més, he après que l'espai respiratori no és tant un espai físic, que podem ser un espai on respirar tots els euskaltzales, estiguem on estiguem, si ens posicionem activament a favor del basc.
El foc. La metàfora que Jon Sarasua ha llançat fa temps continua sent vàlida: més que a casa del seu pare, el nucli està en el foc de la mare, la clau és que la comunitat del basc segueixi endavant. Una organització polític-administrativa pot ser més favorable que una altra, igual que l'ús de la tecnologia beneficia a la llengua. Però així no es garanteix la continuïtat per si mateixa. I jo estimo el foc de la meva mare.

Sí, si hi ha una, el basc és la meva pàtria.