Ens hem reunit en la Facultat de Ciències de la UPV/EHU amb el professor que vol guardar el nom en secret. Quan ens rep en el seu despatx té un paper a la mà; li ha enviat Unibasq, l'agència creada pel Govern Basc per a l'avaluació de la qualitat del sistema universitari basc.
A través del citat document, Unibasq explica al professor per què no ha obtingut els punts suficients per a convertir-se en Professor Ple i, en conseqüència, aconseguir un millor estatus en la universitat: “Examinades les argumentacions del sol·licitant, aquesta Comissió ratifica la puntuació atorgada amb anterioritat. El nombre de punts dels treballs publicats en publicacions científiques difereix molt del que un Professor Complet podria necessitar. Per a poder accedir a aquest nivell, el candidat haurà d'augmentar la producció científica en revistes de prestigi”.
No tenim intenció ni capacitat per a jutjar fins a quin punt la producció científica del nostre interlocutor és excel·lent. La raó d'haver vingut a ell és una altra: vol advertir-nos d'un desequilibri lingüístic. En el període analitzat per Unibasq, ha publicat una dotzena i mitja d'estudis en basc, obtenint la suma total zero punts. Menys per cada publicació en castellà i anglès. Això sí, Unibasq ha atorgat al nostre professor anònim el màxim nombre de punts en l'àrea de Coneixement del Basc. “Però jo no he escrit aquests treballs per a demostrar que domino el basc; són treballs de recerca científica”.
En l'àmbit de la recerca, el seu ressò sol tenir més importància que la qualitat del treball realitzat, i la repercussió que es pot aconseguir en basca és pràcticament nul·la. O simplement no, a tenir en compte els criteris d'Unibasq. Ho sap Xabier Etxaniz Erle, vicerector de Basc de la UPV/EHU des de gener. “Un criteri per a mesurar l'impacte d'un article és el nombre de vegades que s'esmenta, i si escrius en basca gairebé ningú t'esmentarà. En anglès, en canvi, t'esmentaran moltes vegades”.
Etxaniz no ha esmentat l'anglès en va, ja que la lingua de la recerca internacional és la franca. L'expressió no l'hem inventat nosaltres, l'hem extret d'un document escrit per la pròpia UPV/EHU: Pla Director del Basc de 2007 a 2012. En el mateix paràgraf en el qual el Pla fa referència al lingua franca, diu el següent: “En el cas d'una llengua com el basc, que no està totalment estandarditzada, les aportacions dels investigadors que treballen i publiquen en basc són imprescindibles”.
El Pla Director destaca, per tant, la necessitat d'impulsar la recerca en basca, per a això proposa una sèrie de mesures. Tots estan en marxa, però no es pot dir que en aquests cinc anys la situació del basc hagi millorat molt pel que fa a la recerca.
Atès que el termini del Pla Director ja està esgotat, caldrà veure el projecte que desenvolupa el nou equip rectoral per als pròxims anys. De moment, i pel que fa a la promoció del basc en la recerca, Xabier Etxaniz ens avança: “La UPV/EHU publica tres revistes científiques íntegrament en basca: Ekaia, Gogoa i Gotes, d'escàs ressò. La nostra intenció és seguir en el paper com fins ara, però que les edicions digitals siguin bilingües, en basca i anglès. D'aquesta manera, es poden complir els nostres dos objectius: d'una banda, la recerca; per una altra, la creació d'un corpus científic en basc. La realització d'una tesi doctoral en basca és molt important per al desenvolupament del basc, però d'altra banda cal veure què aporta a la ciència. El lògic és que ens ho comuniquin en l'exterior. I quin idioma utilitzaràs per a això? Anglès”.
No sols de les paraules de Xabier Etxaniz, sinó també de molts passatges del Pla Director del Basc, es conclou que el basc necessitarà una mica d'anglès per a guanyar prestigi en recerca. El principal competidor del basc en la UPV/EHU, el castellà, no té aquest problema. Potser no és la lingua franca dels investigadors, però tenir més de 500 milions de parlants no és una garantia molt feble.
La professora de Filosofia i Ciències de l'Educació de la UPV/EHU Lore Erriondo considera que encara queda molt camí per recórrer. No hem triat Erriondo com a interlocutor a l'atzar, sinó pel que va escriure en l'Anuari de la Cultura Basca 2012: “Quant a la recerca, els projectes de recerca en basca són escassos i hi ha pocs grups de recerca euskaldunes. No es tracta d'investigar la renda en basca: poca ajuda, escàs valor curricular, requereix molta feina creativa a nivell terminològic, en la constitució de grups, escassos recursos i si es vol tenir en compte la necessitat de traduir-los a altres llengües”.
A més de l'escàs valor que té per a engreixar el currículum personal, altres factors obstaculitzen la recerca en basca, segons Olite. Un dels més significatius és el desequilibri en la distribució de la càrrega de treball. La UPV/EHU distingeix entre professors bilingües i monolingües, és a dir, castellanoparlants, que poden impartir les seves classes tant en basca com en castellà, mentre que els del segon grup només poden impartir-les en castellà. Això suposa un llast per als bascos, que els estalvia temps per a investigar. La UPV/EHU reconeix en el document titulat Extensió del Pla Director de Basc que existeix aquest desequilibri i anuncia mesures per a fer front al problema, però de moment el problema és aquí.
OLITE té clar que el basc no pot competir amb l'anglès en el món, però creu que aquesta realitat no ha de portar-nos a conformar-nos. És a dir, que una de les tasques de la UPV/EHU és fer esforços per a promocionar el basc –com diuen els estatuts de la universitat–; en paraules del professor d'Errenteria, establir “factors correctors a favor del basc”.
A Olondo no li sembla suficient el que s'ha fet fins al moment. “En l'àmbit de l'ensenyament s'han produït avanços per la demanda, però en la recerca no ocorre el mateix; en la recerca, els consumidors no demanen que es parli en basc”. Exemple brut: En el curs 2001/2002, el 8,3% de les tesis doctorals defensades en la UPV/EHU van ser en basca i el 3,1% en anglès. La resta en castellà. Deu anys més tard, en 2010/2011, el percentatge del basc era pràcticament el mateix, mentre que el de l'anglès era de sis vegades més: %18,3. “Dels alumnes que inicien els seus estudis, uns pocs arribaran a ser investigadors, i el missatge que els donem constantment en la carrera d'obstacles és que utilitzin l'anglès”, diu Lore Erriondo, “perquè això els obrirà més portes. Perquè si es tracta d'obrir les portes, que estudiïn en basca i tan bon punt la universitat s'encarregui de difondre internacionalment l'investigat”.
Xabier Etxaniz reconeix que hi ha una mica de militant en qui presenta la tesi en basca, malgrat les ajudes que la UPV/EHU ha concedit per a facilitar aquest treball. El mateix pot dir-se de la recerca en general. “Al marge d'aquesta militància, la UPV/EHU ha de donar incentius perquè es publiqui en basc”, diu el vicerector. La clau està a saber quin és l'incentiu.
Hizkuntzarako ere gurasoak haurrentzako eredu direla kontuan hartuta, euskararen erabilera eta irakaskuntzari buruz sentsibilizatzeko helburua duen hamabostaldia antolatu dute Hendaia, Urruña, Donibane Lohizune eta Ziburuko herriek. Martxoaren 15etik 30era guraso... [+]
Gabonetako argiak pizteko ekitaldia espainolez egin izanak, Irungo euskaldunak haserretzeaz harago, Aski Da! mugimendua abiatu zuen: herriko 40 elkarteren indarrak batuta, Irungo udal gobernuarekin bildu dira orain, alkatea eta Euskara zinegotzia tarteko, herriko eragileak... [+]