La notícia ve de Sud-amèrica: aquí tenim l'esbarzer sense espines (Rubus fruticosus). L'institut de recerca agrària INIAP de l'Equador acaba de presentar un esbarzer que no produeix espines, una variant que porta el nom d'Andimora 2013.

Cada vegada que record a Laharra em recordo d'Inaxio, fill del caseriu Etxeta d'Aia. Em va ensenyar la història més bonica de la sarsuela que conec. Crec haver-ho portat alguna vegada a aquest racó: “La vella Laharra volia casar-se amb algú, però com les altres plantes no li ho van permetre, va llançar una amenaça que la deshonraria per sempre: agarraré tot el que tinc al meu costat”. I com fan totes les plantes, complir amb l'amenaça acordada. Per a això va crear una espina de disseny únic. Arma d'agarrar i deixar anar a les altres plantes, amb una inclinació de grandària adequada, que es trenca i s'introdueix en la pell que es mou amb la intenció d'abatre gairebé qualsevol pell després d'haver estat punxada i introduïda. Igual que la més diminuta birba, si no se surt de la pell, es produeix un dolor agut, a més de la pus i l'esbalaïment, que si es descura farà viure el malson del terrible mal tetanos.

L'espina de l'amenaça l'ha convertit per a la gent en una quadrilla de plantes malignes, fins al punt de donar el nom de matoll al. No li ho perdonarem mai. Juntament amb Arantza, va crear un dels fruits més benvolguts del nostre ecosistema, masusta. Qui té la pell de les mans sense picar? Mai s'han deixat masustar. El que no hagi menjat mores alhora que les hi lleva a la mala herba a la fi d'estiu, encara té una vida terrible. Estupend!

Excepte aquest punt de temor que la canyella afegeix al menjar de les mores bé madures en la mala herba, la més chusca mossegada ens semblarà camusa... Sense necessitat de crear espines, aquesta nova variant, creada a l'Equador, condueix a la producció de fruits energètics: s'estima que és capaç de produir 20-24 tones de mores per hectàrea. Seran també molt febles. L'esbarzer ha estat domesticada.