En Markina-Xemein (Bizkaia) es parla en basca, però també en castellà. Per això, i davant la necessitat que l'Ajuntament renovés el Pla de Foment del Basc, han començat a treballar per a activar a la ciutadania entorn del basc. Durant els mesos de gener i febrer, planificats prèviament, s'han celebrat dues reunions de treball i han reunit a prop de 70 persones amb ganes de treballar. “Nosaltres heretem el basc, però ara ens hem adonat, de manera conscient, de la situació que viu el nostre poble”. Naroa, membre de l'associació cultural Escabias bidean, ha reconegut que, encara que en l'associació fa temps que es va prendre la decisió de funcionar en basca, ha tingut una sorpresa, per a mal, en comprovar que en moltes àrees els euskaldunes no parlen normalment en basc. Eneko Arrate també està d'acord en això. “Nosaltres hem rebut el basc de manera natural. Sempre hem sentit que la comarca de Lea-Artibai és una ‘zona’, que aquí estem fora de perill per a estar tranquils. Però hem notat que la transmissió no està assegurada”, si no es posa a treballar. En totes dues reunions va participar com a membre de l'Assemblea Juvenil.
Estan d'acord que, al marge de l'Ajuntament, el poble també ha de treballar a favor del basc, a més de que cadascun treballi en basc en les seves associacions o grups.
Una de les raons de l'actitud proactiva que s'ha volgut crear al poble és la falta d'associacions de basca. Ja va existir el primer grup EHE, però fa temps que va deixar de funcionar. Es van tranquil·litzar al poble. Funcionava la Comissió de Basca de l'Ajuntament i estava en vigor el Pla de Promoció del Basc. No obstant això, veient la situació i “després de dos anys d'aturada, amb un canvi de govern i menys diners per la crisi econòmica, es va pensar a començar a replantejar algunes coses al poble”. Així ens diu Iratxe Lassa. Durant vuit anys ha estat tècnic de basc de la localitat i en l'actualitat és Elhuyar Aholkularitza qui s'encarrega de posar en marxa el procés al seu poble. La fórmula de treball que han proposat permet treballar la cohesió social; a més, “a diferència de molts altres àmbits, hi ha un gran consens entorn del basc”, la qual cosa també ajuda a parlar. De fet, “l'Ajuntament ha de ser l'encarregat de crear el Servei de Basc i de definir la política lingüística, però fins a on ha de ser l'Ajuntament l'agent únic?”. Irma Etxeberria és la regidora de basca. Ella també creu que, encara que la Comissió de Basca compleixi amb la seva comesa, el treball a favor del basc serà molt més dinàmic amb la participació directa de la ciutadania, i que és hora de “decidir entre tots i totes on volem anar”.
Estan molt contents amb la resposta que han tingut les dues sessions de treball. Durant dos dies es van realitzar tres taules de treball i vuit petits grups de treball per a conèixer millor la situació del basc al poble. Així, es van donar cita ciutadans de sectors com la cultura, l'esport, els joves, l'escola, les persones majors, l'empresa, el comerç, etc. El que tots han posat en valor: la diversitat dels participants i l'àmplia participació.
“Encara que les impressions rebudes ja les coneixíem per endavant, ara sabem per boca de la ciutadania quina és la situació en cadascuna de les àrees del poble”, explica Etxeberria, “es pretenia activar una xarxa d'euskaldunes i activar-la cadascuna des del seu àmbit, l'associació”. A les reunions també ha assistit el senegalès Souleymane Sarr. És membre de l'associació Asema de senegalesos de Markina-Xemein i ha definit les reunions de treball com un “punt de trobada”. “Participem en altres activitats que es realitzen al poble, quan tenim ocasió, però aquest tipus de dinàmiques són molt adequades perquè molts de nosaltres ens relacionem amb el basc”. De fet, entre els immigrants “no es veu, almenys al principi, la qual cosa ens aporta el basc. Però, una vegada que has viscut aquí, amb el temps, t'adones que per a ser part del poble, també has de conèixer i saber el basc”. Sartu ja ha començat a estudiar, però els horaris de treball no són compatibles amb les classes de basca. “La nostra proposta ha estat la de crear espais de trobada en basca”, ens ha comptat.
La seva ha estat una de les propostes recollides en les dues sessions de treball celebrades el 24 de gener i el 7 de febrer. Però no l'única. De fet, en el grup de treball en el qual van participar els joves també va participar un jove de 8 anys que, segons ha recordat Eneko Arrate, “ens va dir que molts dels dibuixos animats que es veuen són en castellà i que en els descansos escolars també es fan en castellà. Això demostra que també hem de posar-ho per part nostra, per a utilitzar més la llengua que ens ha donat”. La cerca d'aquesta implicació ha estat el motor del procés i “la gent està amb ganes de participar. Això ho hem notat també entre els joves, encara que vam ser poques persones menors de 25 anys, i aquí hem de treballar”, ha subratllat Arrate. Els membres de Markina-xemein han opinat que els toca fer un “canvi de xip”; “l'actitud de la majoria davant el basc ha estat la de la comunitat”, ha opinat Arrate.
Conscients de les retallades en els pressupostos públics, han volgut posar en dansa la imaginació de Markina-Xemein. “No hi ha diners, però per a treballar a favor del basc no fa falta molts diners; almenys per a activar a la gent”, afirmen el regidor de basc i membre d'Elhuyar. “La clau està a reforçar el treball conjunt per a fer front a les retallades de la crisi, de manera que els diners no condicioni el foment del basc”. Hi ha una paraula que s'ha estès molt per la xarxa i que també podem portar aquí: el cotreball. S'entén per cooperar i per treure-li partit a tot el que hi ha. En el nostre cas l'auzolan té una gran tradició i, en aquest cas, es pot dir que volen mantenir-lo en Markina-Xemein.
Així les coses, ara li toca a la Comissió de Basca de l'Ajuntament recollir el testimoni: valorar l'informe amb les fotografies que han tret tots els grups de treball en les reunions celebrades entre la ciutadania. En la Comissió de Basca participen els tres partits polítics amb representació en la localitat i diverses associacions del municipi.
Per tot això, per a Setmana Santa està previst que es completi el procés i es presenti el pla, recollint les aportacions de la ciutadania i sent aquesta activació el motor.