L'estudi Arrue descriu de manera clara l'ús del llenguatge infantil i juvenil, així com la seva relació amb diverses variables. Destaca una dada: Entre els anys 9 i 13, l'ús del basc entre els companys de classe baixa molt. D'altra banda, l'ús del basc entre els membres està estretament relacionat amb quatre variables: la llengua utilitzada en les activitats extraescolars organitzades, el model lingüístic escolar, l'ús domèstic i l'ús lingüístic entre el professorat.

En general, s'observa que l'alumnat, a mesura que va madurant, recorre al castellà en les seves relacions. En general sí, però no sempre: Quan la “proporció d'euskaldunes del poble” és alta, la tendència no es percep, però sí en els euskaldunes d'aquest entorn, encara que la primera llengua i la llengua de casa sigui el basc.

D'aquestes dades es desprèn que els i les joves s'identifiquen amb els comportaments lingüístics que dominen en l'entorn pròxim, és a dir, s'adapten a les normes d'ús que dominen en les seves xarxes de relacions pròximes.

Aquesta és la situació que descriuen les dades i les dades. Ara hem de fer un pas més i analitzar quins processos estan succeint dins d'aquestes persones i grups. Per què els joves s'uneixen a aquesta norma social? Per què no s'enfronten a ell com fan amb altres normes? El comportament col·lectiu dels iguals (-pressió) pot ser el motor, sí. Però, per què fa el grup aquesta elecció? Podem influir en què facin una altra elecció?

D'altra banda, per què el comportament col·lectiu, en la majoria dels casos, afavoreix el castellà? En alguns casos, la clau pot ser la facilitat lingüística dels membres del grup o l'hàbit lingüístic de la casa. Però en altres ocasions, fins i tot quan s'ajunten joves amb diferents nivells d'accessibilitat (i llenguatge familiar), en moltes ocasions s'imposa l'opció pel castellà. Per què? Les percepcions, creences i creences que han construït sobre el valor social de les llengües poden influir en aquesta elecció, sí. Però, com han construït aquestes percepcions i aquestes conviccions? Les situacions socials són variades, no són monocolores. Podem influir en la construcció d'altres percepcions i conjectures?

Les preguntes derivades de les evidències ens plantegen un repte: buscar, actuar, provar, reflexionar… (realitzar una recerca aplicada com a acció investigadora). I, entre altres, ens suggereixen les següents iniciatives:

En el barri. Veient la influència dels espais de socialització habituals, hem de fer una oferta d'oci organitzat en basc per a tots. Beneficiarà a tots els joves, i especialment a aquells que en el seu context habitual no tenen possibilitats de practicar el basc; l'oci organitzat serà un lloc de capacitació per a aprofundir en la competència i habituar-se a la convivència en basca.

A l'escola. A més d'assegurar que els alumnes i alumnes desenvolupin en basc una competència suficient, devem, d'una banda, alimentar una opció conscient per l'ús –optimitzant les percepcions sobre la llengua, l'autopercepció, la confiança i la seguretat, i, d'altra banda, fomentant la reflexió per a alimentar la voluntat i possibilitar decisions personals i col·lectives–, i per un altre, desenvolupar les destreses necessàries per a un comportament lingüístic proactiu i no habitual. I els professors i professores hem d'actuar com a agents i models d'ús –oferir una referència de comportament proactiu: demostrar que es pot eludir la norma de convergència i mantenir el basc–.

A casa. Hem de promoure les expectatives en favor de l'ús del basc, i en el cas dels pares i mares que saben basca, hem de ser exemple del seu ús en la convivència diària.

Tenim davant nosaltres un taller interessant.