En la notícia, recollida per Maite Asensio Lozano, el diputat general ha destacat que “la infraestructura utilitzarà la tecnologia més ‘moderna’. Així, ha afegit que es tracta d'una instal·lació ‘envejable’, mirant als veïns i veïnes de Guipúscoa: ‘Uns altres voldrien aconseguir el nivell que nosaltres hem aconseguit en aquest camp. No lluny d'aquí, encara no saben què fer amb les escombraries que recullen”.

És tan “envejable” la gestió dels residus en Bizkaia? Cal llegir la lletra petita sota els títols i les fotografies cridaneres per a conèixer-la millor. És a dir, a què ve la nova TMB. Perquè també està previst un TMB per a Guipúscoa. La nova TMB d'Arraiz, construïda per la Diputació Foral de Bizkaia, està lligada a les necessitats de la incineradora de Zabalgarbi. En Berria i Deia no s'ofereixen les xifres de la mateixa manera, però en les cròniques de tots dos també és evident que aquesta TMB reciclarà el menys possible de les escombraries que s'han portat allí i preparar-se per a la incineració.

Qui hagi llegit alguna cosa sobre els residus sap que si no es recullen les escombraries ben separades de les llars, la fórmula Ecoparc és la manera de donar millor menjar a les plantes incineradores, així són a Catalunya i així seran com en Baiona a Bilbao. Bàsicament, més del 40% dels residus domèstics són orgànics (txarri-jana) que es dessequen. L'orgànic mullat elimina el poder calorífic de les escombraries: els papers es cremen bé, els plàstics fan molta calor, els draps i teles també, però l'orgànic és humit. Tractem les escombraries orgàniques perquè s'assequi, eliminant el gas que sigui possible, i hem augmentat el poder calorífic de les escombraries.

Però fixa't bé en els diners. Aquesta fórmula té uns pocs guanyadors i uns petceros que formen una àmplia majoria. Qui ha pagat la nova TMB? Els biscains han pagat amb els seus impostos els 43 milions d'euros que s'han gastat aquí. Per a què? Perquè la companyia privada Zabalgarbi obtingui els residus que necessita cremar millor preparats per a cremar-los. Per tant, els ciutadans de Bizkaia en el contenidor del carrer (no en aquests pals tan lletjos com els d'Hernani, per Déu!) ha pagat una vegada i una altra les seves inconfusibles escombraries cedides: per recollir paga a una gran multinacional per a construir la TMB de tractament per sequera, va pagar la construcció de la infraestructura gestionada per la companyia privada Zabalgarbi, paga el calcinamiento de les escombraries en Zabalgarbi, paga sempre el 1/3 de cada tona cremada per Zabalgarbi i deixa fora d'algun lloc les cendres de la contaminació… Una bona auditoria hauria de determinar el cost real dels residus en Bizkaia… si és cert que els fons públics són escassos i les necessitats socials són enormes.

La fórmula de residus de Bizkaia, no obstant això, té un problema encara més greu si es compara amb els territoris veïns. Malgrat el que facin pitjor, Guipúscoa i Navarra encara tenen la capacitat de decidir. Bizkaia està encadenada durant llargs anys a les inversions en Zabalgarbi. A causa d'aquest model de gestió que té una planta d'incineració cardíaca, és un problema reciclar més per als biscains?