UPN porta temps en un destret i, a més, per diverses raons: La ruptura amb el PP a la fi de 2008, la falta d'oportunitats de govern en solitari amb el PP després de les eleccions, la crisi econòmica i l'ambient que han generat les retallades a Navarra, la ruptura del govern de coalició amb el PSN, tots els escàndols de la CA… i ara una crisi interna profunda que es reflecteix en la pugna entre Yolanda Barcina i Alberto Catalán. I el que en un camp és una crisi, en l'altre es veu com una oportunitat.

Aquest altre àmbit és l'oposició, que Barcina s'està desgastant de setmana en setmana i que, de nou, veu la possibilitat de tirar a UPN del poder a Navarra, perquè, almenys en termes teòrics, les possibilitats reals són molt menors. Però hi ha, i hi ha, no sols perquè la dreta navarresa està en un destret i en els últims anys s'està arrossegant en el poder, sinó perquè hi ha possibilitats, perquè l'oposició també s'ha enfortit i pot continuar consolidant-se. El nacionalisme, amb EH Bildu i Geroa Bai, pot millorar la bona posició actual en un futur pròxim; i una coalició com I-E (Ezker Batua-Batzarre), bé perquè la crisi li dona oportunitats, com ha succeït a Espanya en molts llocs, i, sobretot, per la distància que li permet l'actuació del PSN fins ara.

Entre els ciutadans navarresos és gairebé inimaginable imaginar a UPN fora del poder, i encara més inimaginable veure als nacionalistes en el govern. Però fa sis anys va estar a punt de materialitzar-se aquesta possibilitat, quan en l'estiu de 2007 el PSN, NaBai i NEB es van unir per a conformar un govern presidit per Fernando Puras. Ferraz es va oposar. I llavors, ETA encara en acció i sense haver donat l'explosió de la crisi a Europa, si va ser gairebé possible, avui dia és encara més possible. Els abertzales tenen més força que mai, UPN està més preocupat i el PSN amb el pitjor resultat electoral de la seva història i el pes d'haver estat en coalició amb UPN. Hi ha possibilitats.

I això és el que ve a frustrar Alberto Catalán i l'aparell de partits d'UPN: Com en 2007, en comptes de recórrer als nacionalistes, el PSN es desplaça cap a UPN amb l'excusa de la defensa de l'actual estatus de Navarra. UPN celebrarà el congrés el 17 de març i durant aquestes setmanes veurem millor quina és la seva situació interna, però sembla que la senyora Barcina ha anat massa lluny en els seus somnis i que li tallaran el cap. Primer es talla el coll en el partit, i amb això la seva trajectòria com a president també seria escassa.

Es poden fer diverses hipòtesis. Si guanya Català, caldria veure el caràcter de Barcina i l'orgull que li deixaria seguir com a president del Govern. Seria possible, però ja estaria tocat, i a més continua tenint el cas de Caixa Navarresa en els jutjats. Però en minoria i a més sense el suport del partit… el lògic seria dimitir.

Després de la dimissió, caldria veure si s'avancen les eleccions, però hi ha raons per a pensar que a UPN no li interessa el progrés i que intentarà guanyar temps, tant per a consolidar-se com per a reconduir les relacions amb el PSN. I si Barcina dimitís i no avancés les eleccions, com algú ha de ser lehendakari, l'opció d'Alberto Catalán és que, en segona votació, els 19 parlamentaris d'UPN serien suficients per a ser triats.

Això si l'oposició no té força suficient per a constituir una alternativa, i no sembla que el PSN sigui un partit d'aquest tipus. És més, encara que estigui preparat, no seria la millor opció en aquesta època de legislatura. En l'oposició, les forces abertzales són claus per a qualsevol tipus de govern alternatiu, però també el PSN per a completar-lo. I aquí està el dilema que si el PSN torna a recórrer a UPN es podria posar en camí de la seva desaparició. En qualsevol situació i en qualsevol lògica, EH Bildu i Geroa Bai haurien de continuar reforçant, ja que en ser fortes aquestes podrien atreure més fàcilment al PSN. I perquè el nacionalisme sigui fort a Navarra, fa falta la pugna entre EH Bildu i Geroa Bai, però també la col·laboració per a articular una estratègia comuna.

A Navarra s'està produint una lenta concentració de forces abertzales i progressistes, i hi ha possibilitats de continuar acumulant. La capacitat de llegir la realitat de la societat navarresa, la capacitat de connexió amb els moviments socials i les grans dosis de paciència són imprescindibles en la construcció d'un govern alternatiu. Sempre que es tracti de condicions adverses, i més encara quan es tracti d'aspectes. I, no obstant això, hi ha marge per a seguir endavant.