Fins ara han estat els estrangers els que han escrit alguna cosa sobre la cultura dels meus. Sovint hi ha errors en els textos d'aquests experts, probablement perquè ells mateixos els han mentit. Fins a 2008, amb l'objectiu de protegir la seva cultura, els líders de la comunitat van decidir no escriure a la carta. No els agradava que els que no eren conscients de la seva cultura o de la seva llengua vinguessin a preguntar per ells. No escriure ha estat un mitjà per a preservar la seva cultura. A què venen els blancs? A explotar l'or i el petroli, a buscar terres, preguntant sobre el sistema sanitari tradicional... No és d'estranyar que tingui desconfiança.

Les mateixes resideixen a Colòmbia, Panamà i l'Equador, i són unes 70.000 persones. La majoria d'ells viuen a Colòmbia, en la zona del Pacífic, de nord a sud. Va xocar està al costat de Panamà i és el departament que més orenetes reuneix a Colòmbia.

Per decisió del Govern, en 2008 es van implantar les classes en totes les regions de Colòmbia, i llavors els Va xocar van començar a estudiar espanyol a través de l'escola. El lingüista Andoni Barreña ha explicat que “ells no estan en contra d'aprendre castellà, però es van espantar perquè a través de l'escola només s'enfortia el castellà i no el seu idioma”.

Al principi la diòcesi de Chocó es va encarregar de les escoles. La diòcesi tenia molt bones relacions amb l'associació indígena Orewa i van acordar que en totes les escoles calia tenir un professor que parlés l'idioma, encara que no tingués títol. El criteri era que tot el parlat es fes en castellà, però tot l'escrit estava en castellà. En 2010 va ser l'associació Orewa la que es va fer càrrec de les escoles, i van decidir que calia començar a escriure en el seu idioma. Per a això, van demanar assessorament a la Càtedra UNESCO de Patrimoni Lingüístic Mundial de la UPV/EHU, per la seva experiència en basca a Euskal Herria. El biòleg Mikel Mendizabal i el lingüista Andoni Barreña han participat en el projecte.

Formació del professorat

Enberena ha estat la iniciativa inicial i la comunitat està treballant en la definició d'objectius i en el disseny de la manera de treballar. Barreña té clar que els bascos han fet un treball merament assessor allí: “No volen que fem la nostra escola. Volen fer una escola per a construir la societat que somien, des de la seva cosmovisió, des de la seva cultura”. La lingüista ha contat que les meves han tingut moltes reticències cap a ells: “Els costava veure que nosaltres també érem indígenes, que no érem típics blancs. Els diem que el nostre també està a punt de desaparèixer, que nosaltres també hem tingut cosmovisió”.

El procés d'escriptura té tres objectius: fixar l'ortografia, recollir les paraules per a completar el vocabulari i capacitar al professorat per a crear material escolar. A més, s'han treballat aspectes de sensibilització i identitat en els tallers de formació. “Moltes vegades pansa –diu Andoni Barreña– dir aquestes coses en aquests països: Per a què han d'aprendre el nostre idioma a l'escola? Aprendran a casa; el castellà a l'escola’. Mai he sentit parlar d'això a les orenetes”. Els professors que han participat en els tallers són joves, en la seva majoria estudiants de batxillerat. Per a ells ha estat emocionant estar creant un codi escrit des de zero: “Ho he escoltat desenes de vegades, ‘és la primera paraula que escric en el meu idioma’”.

En 2010 van començar a treballar en el sistema ortogràfic i es van definir 12 vocals i 20 consonants. A l'hora d'elaborar el vocabulari, els tallers es van centrar en àmbits semàntics per àrees: cos humà, familiars i societat, llar, temps, territori, sentits, numeració i operacions...És un diccionari ric, tenen moltes coses que nomenar. Per exemple, tenen una paraula per a dir clítoris, però nosaltres hem pres aquest concepte de la ciència.

Han elaborat alfabets d'imatges i diccionaris il·lustrats, han creat un diccionari perquè els nens es puguin alfabetitzar a l'escola. La recopilació de paraules s'ha realitzat en les tres variants que es parlen en Chocón. Els tallers es realitzen als pobles en els quals hi ha una concentració escolar –es van a escola per uns dies i després es tornen als pobles–. Andoni Barreña ha destacat l'interès que ha despertat al poble: “Tothom veu el que es fa en la comunitat. Als tallers s'han acostat molts nens, nenes i majors, i ells també han dibuixat, explicat i après”.

Curs de 200 hores en 2012

L'any passat, l'associació Orewa i la universitat pública Fucla, en col·laboració amb la Càtedra UNESCO, van dissenyar un curs de Diplomatura en Etnolingüística de 200 hores. Van participar 60 professors en Quibdón, capital de Chocó. L'objectiu principal del curs ha estat la formació del professorat en la matèria.

El curs es va dur a terme en la universitat i des del principi van decidir utilitzar-lo per a l'empatia; era la primera vegada que s'utilitzava de manera sistemàtica en la universitat. Entre les coses que hem fet, està la revista Tachi Pedea (la nostra paraula), la primera revista en vers Chocón. D'altra banda, en el fullet Thachi tua s'han començat a recopilar mapes de comarques, rius, hortes...

A partir d'ara...

Els escolars comencen a aprendre a llegir i escriure en llengua basca. Barreña ha valorat que el professorat necessita més cursos intensius: “A Euskal Herria caldria anar allí gent amb molta experiència docent, a transmetre aquesta capacitat”. Les Enberes han demanat que el curs no es dugui a terme només en la capital. El problema és que per a això es necessita diners i organització. L'associació Orewa, a més, té un nou projecte: volen convertir el curs en una diplomatura, equivalent a dos cursos universitaris, per a integrar-ho en el sistema universitari de Colòmbia. Estan negociant amb la Universitat de Chocó. El problema és el mateix, la diplomatura es faria en la capital i molts tenen problemes per a anar allí: “Sovint es necessita un viatge de dos dies. Si a això li sumem el curs i ser allí tota la setmana, és molts diners, és un esforç increïble”.

A l'agost de 2012 es va celebrar el primer Congrés de la Llengua Basca en Chocó. Van assistir nombrosos especialistes, entre els quals es trobaven Mendizabal i Barreña. El congrés va tenir el seu ressò a Colòmbia. Darrere d'aquestes primeres paraules escrites venen els anys de molts somnis i treballs per al poble.