Hilari Pagazaurtundua tenia 18 anys quan va entrar la monja, i és Karmeldar Vedruna. Des de 1990 viu en el barri Larratxo de Donostia-Sant Sebastià. El jove de 68 anys ha estat trobat en la residència de Càritas de Donostia-Sant Sebastià on treballa com a voluntari de banc. “Soc una dona feminista. El tema de la dona m'ha preocupat des que tenia 20 anys. Llavors ja creia que el paper de la dona havia de canviar, en la societat i a l'Església. Era una autopista de molt de peatge. Ara la dona també ha de pagar peatges, menys a Occident almenys”. En qualsevol cas, creu que la lluita de la dona és la mateixa que s'ha donat en l'actualitat.

Hem parlat amb Hilari Pagazaurtundua i Itziar Egiguren. Preguntats pel discurs de l'Església cap a la dona, tots dos han fet una distinció: una cosa és el que estableix la jerarquia de l'Església i una altra l'Església parroquial, de petites comunitats. No creuen, en cap cas, que el paper de la dona sigui interpretat i executat de la mateixa manera. Itziar Egiguren (1966, Aizarna, Zestoa) va començar a tocar l'òrgan als 16 anys, interrompuda per les generacions masculines de la casa. Ha estat catequista i avui dia se sent pròxima a l'espiritualitat de les comunitats cristianes de base. No està d'acord amb el camí que segueix la jerarquia de l'Església: “Ha oblidat la paraula de Jesús, o millor dit, l'ha desviat. Jesús no va fer diferències entre dones i homes, més encara, Jesús va comprendre a les dones i les va alliberar. Aquesta església discrimina la dona. Jo solc dir que és una pena que l'Església no retrocedeixi fins a l'època de Jesús”. Pagazaurtundua segueix aquesta línia: "No m'identifico amb la jerarquia, ni tan sols amb el papa, és l'ideòleg del que li va precedir. Són homes molt tradicionals, pegats a l'estructura. Això no vol dir que jo no soc l'Església, soc membre de la comunitat cristiana, per tant soc l'Església”.

La distinció entre la jerarquia i la comunitat de base no sols és al cap, sinó també en el dia a dia d'Egiguren i Pagazaurtundua. La primera, a més de tocar l'òrgan a l'església d'Aizarna (Zestoa) i donar la catequesi a Zumaia durant diversos anys, ha participat en altres zones. Entre altres coses, ha participat en grups d'oració i ha participat en reunions en les quals s'han reunit creients de diferents religions. Ha trobat resposta i alliberament en l'espiritualitat. El Carmelita de Larratxo també està recorrent camins semblants; grups d'oració, grups de lectura de l'evangeli. En alguna casa es reuneixen petites comunitats o fins i tot en la pròpia parròquia. “Les parròquies s'acabaran tal com són –comenta Pagazaurtundua–. Les esglésies s'estan buidant, les dones han començat a marxar-se. Es produeix una implosió més que una explosió, es trenca dins. Crec en les petites comunitats cristianes. En aquests espais reflexionarem dones i homes, orarem i l'evangeli serà el nostre punt de partida”. Algunes d'aquestes petites comunitats estan separades de la parròquia, alguns dels seus membres fan la vida cristiana en ambdues, en la comunitat i en la parròquia, uns altres no van a l'església. Hi ha sacerdots que participen de les comunitats. Els dos interlocutors ens estan representant l'Església del futur.

Per a llegir l'evangeli, llevi's les ulleres masclistes

Egiguren reivindica a més teòlegs i teòlogues, amb l'esperança que d'ells arribi l'aire fresc i l'esperança. Egiguren i Pagazaurtundua distingeixen el mode de vida i el model de les comunitats cristianes de l'època de Jesús del que va succeir a partir del segle II; el moviment de Jesús reivindicava la igualtat de gènere, però des del segle II l'Església ha seguit primer al model grec i després al llatí. Per això, Egiguren necessita a les teòlogues perquè elles aprenen la religió, perquè elles tenen la capacitat de llegir la Bíblia, els Evangelis amb altres ulls. Aquests teòlegs seran els encarregats de transmetre el coneixement als creients. També hi ha homes que estan treballant intensament la relectura no masclista dels evangelis. Quant a la capacitat de reinterpretació, li preguntem sobre el poder d'influència que poden tenir les dones catequistes: “Treballen amb gran voluntat, meravellosament, però volen obligar al fet que els llibres de catequesis es mantinguin molt senzills i fidels, i aquests llibres demostren que la catequesi s'és igual que en temps passats. Seguim amb la concepció antiquada de la Verge, per exemple”.

La dona discriminada i les esglésies plenes de dones

L'Església té a la dona en el racó, sense veu i sense vot, lluny dels càrrecs de responsabilitat. El 61% dels religiosos de l'Església Catòlica són dones i el 39% homes, és a dir, sacerdots, bisbes, religiosos i diaques. Les dones estan sent servides: treballant com a catequistes, netejant i decorant esglésies, en grups de missions. Per què segueixen a l'Església? I Egiguren va respondre: “Perquè així s'han educat, per a això, i no es pregunten a si mateixos. Això d'una banda, però per descomptat, són a l'Església perquè creuen. Jo també soc a l'Església, en aquesta Església reaccionària, i l'estimo. Per això em fa mal. Però no val la pena viure constantment amb ràbia. Has de continuar fent el que puguis”.

Hilari Pagazaurtundua porta tota la vida sent monja. Com pot suportar tal càrrega durant tants anys? “Quan em fas aquesta pregunta, et pregunto: Vostè no està en algun partit polític o en un altre grup? Tu no has de lluitar?’. A Egipte els Germans Musulmans van utilitzar a la dona com a imatge i ara l'han eliminat, la revolució sandinista ha fet el mateix, i la dreta, què li diré? Jo no vaig amb la dreta ni amb l'esquerra. El que vull dir és que sempre has de lluitar com a dona. Soc creient, crec en l'Evangeli i soc feliç en el camí que he triat. He hagut de lluitar molt per a obrir camps i sempre m'han respectat. Les dones de la meva edat, en la vida conjugal, han hagut de lluitar molt més per a aconseguir el que jo he aconseguit”. En qualsevol cas, ens ha reconegut que la societat ha avançat més en la igualtat que l'Església.

Tirant d'aquest fil, Egiguren també ha recordat les altres represàlies que sofreix la dona en la societat: una és la càrrega de la bellesa, una altra la dependència dels diners. Diu que hem agafat l'enorme pedra per a estar a l'altura de l'home: entrar en el mercat laboral, però sense fer grans passos en la resta de les zones, a casa, en la cura dels nens, etc. “A vegades no sentim les diferències que tenim en la societat i per l'Església diem que ‘estan velles, com està la dona!’.

El fet que els capellans siguin dones no és la principal preocupació

Recentment, l'Església anglicana d'Anglaterra va fer una votació per a determinar si les dones poden ser o no bisbes. Va contestar que no. En qualsevol cas, a Anglaterra les dones són sacerdots i en altres països també bisbes. A l'Església Catòlica no tenen possibilitats de ser sacerdots, i tenint en compte el discurs de la jerarquia cap a la dona, el dia en què seran sacerdots no és més que utopia. Conscients de com viuen l'Església Itziar Egiguren i Hilari Pagazaurtundua, hem fet olor que l'ordenació dels sacerdots preseski no és la seva principal responsabilitat. Egiguren ho té clar: “Per a mi no és un debat interessant. No vull a la dona com un home, vull dir que no vull veure-la en l'estructura de poder, en el clericalisme. Seria ideal acabar amb el clericalisme. Les dones necessitem la paraula i la competència plena, però no per a mantenir el model clerical dels sacerdots”. Pagazaurtundua segueix la mateixa línia: “No dic no, faré costat als qui volen obrir-li aquest camí, però com l'Església ha demostrat tanta resistència a la dona, hem de buscar altres zones. D'altra banda, no estic d'acord amb l'actual cura, en el futur ser capellà és una altra cosa, no té per què tenir les característiques que té ara”.

És curiós que en una institució que silencia a la dona, aquests dos interlocutors no s'han sentit discriminats i discriminats en la vida cristiana diària. Té a veure amb l'absència total d'intencions de callar, amb el seu fort caràcter i amb la presència en el camí d'homes creients que creïn en la igualtat de gènere (entre ells els capellans). Critiquen fermament l'opressió, s'enfureixen i s'enfureixen davant determinades circumstàncies, però no tenen intenció de lluitar amb ràbia. Tots dos segueixen amb optimisme, “el treball de dones i homes donarà fruit”, diu Egiguren, i afegeix Pagazaurtundua: “Hem de sacsejar la història, obrir la zona i no fer passos enrere”.