En els últims temps, els nombrosos turistes que arriben a Pamplona, a més dels llocs habituals de visita (els corrals de la costa de Santo Domingo, la corba d'Estafeta, la plaça de toros...) han trobat un nou racó: Bretxa en la muralla del petit fort de Sant Bartolomé. Els pamploneses crèiem que no ens sorpreníem de res, però el simple fet de veure a aquests turistes fotografiant una senzilla esquerda ha fet que la sorpresa torni a ressorgir en nosaltres. El que no ha aconseguit el Departament de Turisme del Govern de Navarra l'ha aconseguit la serp de Cervera i Asiain: Navarra (tal com havia previst Shakespeare) ha sorprès a tothom.

Evidentment, ja no hi ha cap sobre en aquesta franja. Però havia estat ja alguna vegada? O és l'esquer posat pels guàrdies civils l'únic document que ha estat allí? I si la carta va existir, què contenia? Pot ser que algú s'hagi avançat a Cervera i els últims escàndols que s'han publicat hagin sortit d'aquesta senzilla bretxa.

Tal vegada en aquest famós sobre apareixien dietes cobrades en els últims anys pels dirigents d'UPN i PSN per 800.000 euros, la majoria d'ells ocults, que no han estat reconeguts. O el lloguer de 3 milions d'euros a l'any que es paga per l'oficina que Caixa Navarresa va obrir en 2010 a Washington, que ha estat gairebé tancada des del principi. O la quantitat de diners robats per la CA a centenars de ciutadans a través d'aquestes accions traïdorenques prioritàries. O com s'han evaporat 1.000 milions d'euros del balanç econòmic de l'empresa en els últims tres anys... O qui va ordenar unes inversions industrials que van generar pèrdues de 80 milions d'euros, tot això en un sol any (concretament en 2011). O fins a on arriba la sensació d'impunitat, d'impunitat per a netejar els bitllets de 500 euros de manera tan brusca, com va fer el pobre Pejenaute, exconseller del Govern de Barcina. O on estan els 86 milions d'euros cobrats per la venda de les oficines de la ca a Pamplona, i qui, a més de Barcina, la van comprar amb un interès del 6% anual, quan l'euríbor no arriba a l'1%. O qui decidia acceptar préstecs massa flexibles (per dir-ho d'alguna manera) a UPN, PSN, la patronal i els que han gestionat el règim tradicional de Navarra.

No obstant això, que la pols aixecada per l'assumpte Cervera-Asiain no enteli l'essència real: El pilar fonamental del règim navarrès, la Caixa de Navarra, ha estat un mer instrument per a finançar els projectes faraònics i peribles d'una elit coneguda: La ciutat fantasmal de Gendulain, l'autovia de Logronyo, el Canal de Navarra, etc.

Uns pocs recordaran que en aquella inauguració al·lucinant de l'oficina de Washington D. Urdangarin va ser el mateix i com a assessor per al negoci van triar a de Guindos. Ara, Miguel Sanz, Enrique Goñi i Yolanda Barcina estan en el jutjat a l'espera que se'ls reuneixi amb el duc de Palma, al seu torn. Però com? Tancats o rient de nosaltres? n