Homenatge a l'arquitectura industrial
- El col·lectiu Chimeni va començar la seva marxa en l'estiu de 2010, quan Ibai Etxezarraga i BEÑAT Guarrotxena van iniciar el seu projecte de fi d'estudis d'arquitectura. La seva intenció era submergir-se en la rehabilitació industrial i atreure l'entorn de la fàbrica de Sefanitro. Es troba a l'esquerra del riu Nervión, en Lutxana (Barakaldo). Després de diverses portes, van rebre una invitació per a conèixer de prop la vida quotidiana de la fàbrica. L'edifici va ser derrocat en 2012, però l'experiència l'ha recollit el col·lectiu Chimeni en el curt 'KEA' d'ETB-2.
Quan es van acostar per primera vegada a la fàbrica de Sefanitro, es podien veure en el mateix terreny les restes de la fàbrica construïda en 1942 a conseqüència de l'enderrocament de l'any 2000 i el tram de fàbrica que continuaria funcionant fins a 2012. La nova planta de dessulfuració es va construir en 1986, sobre l'altra, d'alguna manera, i es van adaptar a un nou ús. Ibai Etxazarraga i BEÑAT Guarrotxena, creadors de la Xemeneia Col·lectiva, van ser atrets pel seu contacte amb la ria i per estar enfront del barri de Lutxana.
El carrer Bon Pastor separa el barri i la fàbrica de Lutxana. El fet que l'enderrocament de la fàbrica estigués previst per a 2012 els va posar potes enlaire idees, intencions i objectius, però els va semblar una oportunitat immillorable. Va atreure la possibilitat d'estudiar la fàbrica de primera mà, veure funcionar, seguir fins al mes, reunir-se tots els dies amb els treballadors. En gran manera, els dos arquitectes es van convertir en treballadors de l'edifici.
La xemeneia, més que un símbol
Els primers passos del desmantellament de Befesa Dessulfuració es van donar al maig de 2011. Es van desmuntar cintes transportadores, tancament d'uralita, cobertes i alguna màquina, entre altres. A mitjan agost, les màquines de demolició van entrar en els terrenys de la fàbrica i van començar a treballar. Van començar pel magatzem de pirites que va formar part de Sefanitro.
El 17 de novembre de 2011, a les 18.40 hores, es va produir la caiguda de la primera part de la xemeneia de Befesa. La torre d'ensacat de la matèria primera i la subestació elèctrica número 17, per part seva, van romandre en peus fins a estiu de 2012. Avui dia només queda el carregador que arriba a la ria. No durarà molt.
El curtmetratge Kea resumeix la història d'aquesta ensulsiada i, sobretot, el moment en el qual cau la xemeneia de Befesa. “El fum és la història d'un projecte compartit i compartit, d'una col·laboració honesta i activa. És una manera d'homenatjar les persones que han tingut el nostre passat recent i protagonista, un homenatge a l'arquitectura industrial”, expliquen des de Xemeneia Col·lectiva.
Kea és un curtmetratge realitzat sota la direcció de Lara Izagirre i amb el guió d'Ibai Etxezarraga i BEÑAT Guarrotxena. En 15 minuts de durada només se senten els sorolls de la fàbrica. Reflecteix l'afecte, la nostàlgia preventiva o la responsabilitat de mantenir la memòria d'un edifici en perill d'ensulsiada. L'estètica industrial és considerada com el cim de l'evolució humana i la principal causa de la destrucció del planeta.
Les persones que estan darrere de la pel·lícula són veïns i, sobretot, treballadors de Sefanitro i Befesa. L'enderrocament de la fàbrica ha unit i dividit als veïns del barri de Lutxana en dos grups. Al cap i a la fi, com diuen Etxazarraga i Guarrotxena, aquesta estètica industrial ja “buida” no es pot entendre sense les històries humanes que té darrere. Per això, reivindiquen la recuperació d'aquests espais des de la Xemeneia Col·lectiva, com ja s'ha fet en altres països europeus. La zona industrial de les ribes del riu Ruhr a Alemanya és un exemple d'això. “El patrimoni industrial no serà patrimoni fins que algú ho notifiqui. L'estètica industrial és una part important de la història de l'art. Cal respectar-la, treballar-la i estudiar-la com a tal”.
Per Nadal deixen un nou llibre en la tauleta de nit. Sobre la filosofia i l'alegria de la casa, escrita recentment per Emanuele Coccia. La Coccia, filòsof italià, s'ha popularitzat donant a conèixer les nostres connexions amb les plantes en el camí cap a la construcció d'un... [+]
Un prestigiós arquitecte arriba des de Londres a un petit poble gallec. Es tracta de David Chipperfield, un edifici amb oficines a Berlín, Milà i Xangai, i que compta amb un ampli equip d'edificis. Una arquitectura elegant, refinada, feta per un Sir. La història comença en... [+]
En les últimes setmanes no ha estat possible per als quals treballem en arquitectura que el fenomen climàtic de València no s'hagi traduït en el nostre discurs de treball. Perquè hem de pensar i dissenyar el recorregut de l'aigua en cobertes, clavegueres, places i parcs... [+]
Els primers de setembre, estrenes, novetats i estrenes: nou estoig i quadern, primera trobada amb els membres del grup per als cursos i/o activitats als quals s'apunta, una àmplia oferta d'activitats en les pàgines de publicitat on poder emplenar l'agenda del curs, component la... [+]
Tinc pocs amics amb sentiment europeu, no sé si l'europeidad arriba a ser una identitat. Però quan viatgem a Europa, pot sorgir una amistat, perquè les principals direccions de territorialitat que succeeixen a Europa i a Europa són compartides, on es decideix la distribució... [+]