La tempesta ‘Sandy’ recorda a New Yor que ha arribat el canvi climàtic per inundacions. Àfrica, l'avanç del desert del Sàhara.Ja hi ha un 40% de la zona africana amb menys o més desertificacions; per a 2025, el continent ja ha perdut dos terços de la terra que li servia d'agricultura.

Què fer? Les autoritats dels països del Sàhara tenen moltes esperances posades en la Gran Barrera Verda. Des de l'Atlàntic fins a la mar de l'Índia, passant per 11 països des del Senegal fins a Yjibuti, un cinturó humit de 6.900 llargs i 15 quilòmetres d'ample. L'operació s'ha resumit en la revista The Ecologist sota la crònica de The Great Green Wall, de Bobby Bascomb.

En primer lloc, Bascomb ha presentat la intenció de les autoritats de Dakar. És a dir, que en una època de pluges cada vegada més curta, amb l'ajuda de la població, es plantin milers d'arbres d'espècies autòctones, de les classes adequades a les seves necessitats, per a evitar que les cabres entrin en les campes voltades.

Si els plans no es podreixen, d'una banda, els llauradors de la zona rebran a mesura que el bosc s'engrandís, llenya dels arbres, fruits, goma aràbiga i medicines per a la seva salut.En un nivell més ampli, també guanyarà el medi ambient: reduir l'erosió del sòl, conservar millor l'aigua de les pluges cada vegada més escasses, tornar a sadollar la capa freàtica subterrània... i afeblir la força de les tempestes de sorra que s'han multiplicat fins a ofegar ciutats tan modernes com Dakar.

El projecte Great Green Wall, coordinat pel Senegal a la recerca de tots els objectius, ha rebut fins al moment 1.800 milions de dòlars del Banc Mundial i 108 més de l'Agència de Medi Ambient de Nacions Unides. el Senegal ha assenyalat que fins ara ha revegetat més de 20.000 hectàrees dins d'aquest projecte, a més de les mesures adoptades per a millorar la conservació dels boscos que ja tenia. Cada any es planten tres milions al Senegal.

No obstant això, Bascomb ha trobat escèptics amb els resultats d'aquestes plantacions d'arbres a alguns dels experts que porten anys parlant al Sahel. Entre ells, el geògraf Gray Tappan i l'assessor de l'agroforestería Chris Reij. Aquests creuen que cal anar més enllà de les típiques plantacions d'arbres que ja han fracassat abans per a enfrontar-se al desert. No es podrà aplicar el mateix sistema a les comunitats disperses en gairebé 7.000 quilòmetres.

És una bona notícia que, afortunadament, existeixen models d'anivellament d'arenals. Tappan subratlla això de Níger. Quan en 1980 l'agricultura es va enfonsar per un terrible desglaç, els pagesos van reaccionar tornant al sistema dels seus pares: deixar créixer els arbustos dels camps i sembrar entorn d'ells els cultius. Des de llavors s'han millorat les collites, s'ha assegurat l'alimentació i Níger ha guanyat 45.000 quilòmetres quadrats d'arbratge.

Cuidar la terra i les persones

Amb milers de problemes, entre els quals hi ha guerres, crisis polítiques, fam d'11 milions de persones per tot el Sahel... però la veritat és que milers de ciutadans i comunitats estan obstinats a humitejar el desert. Exemples d'ells han estat oferts pel periodista nord-americà Mark Hertsgaard en el paper de The Nationen i de Le Monde Diplomatique.

Hertsgaard, coneixedor del canvi climàtic i del moviment denominat justícia climàtica, ha trobat en la majoria dels casos dones plantant i cuidant arbustos, tenint a la seva família, a la seva casa i a la seva horta al seu càrrec. Per exemple, en el llogaret de Koutal, al Senegal, on gràcies a ajudes i consultors estrangers han aconseguit reposar 290 hectàrees de rocosos.

Dennis Garrity, reconegut mundialment en l'agroforestería –en la tècnica restaurada de la cria de cultius entre arbres–, proposa a Hertsgaard que la Barrera Verda ha de ser utilitzada com a metàfora, no com una cosa planificada en parts iguals i íntegrament, sinó com una col·lecció de múltiples intencions que vinculin la vida dels seus habitants, l'alimentació i la cura del medi ambient.

La sembra de cultius entre arbres s'ha produït sempre a Àfrica, mentre que el cultiu industrial portat d'Europa va trastornar les coses. Les fulles que donen frescor en l'abric d'estiu es transformen en fulles de llanda en aterrar. Què és la permacultura?

A Burkina Faso s'ha popularitzat un altre model, posat en marxa pel baserritarra Yacouba Sawadogo. A aquest home que no sap llegir se li va ocórrer fa anys tornar a les tècniques dels pares vells. Va començar a la fi de la terrible sequera que es va prolongar de 1972 a 1984 al sistema zai que s'ha utilitzat durant segles en les zones circumdants del Sàhara: fer forats per a sembrar cultius (a la regió de Sawadogo són molt més importants que els que apareixen a la foto de dalt) i deixar llavors en els vells fem de l'estable a l'espera de les pluges.

Sawadogo va demostrar la seva saviesa en deixar subsistir els arbustos que creixien al costat del blat de moro i al mill d'algunes llavors conservades en els excrements. A mesura que els arbres creixien, es van convertir en els millors ajudants per a fertilitzar la terra i reduir l'erosió. Amb el temps, Sawadogo ha dedicat més atenció als arbres que als cultius, ja que els treu més benefici econòmic.

L'experiència ha demostrat que els arbres que venen de manera natural en els camps i prades tenen millor supervivència que els que han estat creats i trasplantats en els vivers. Això és el que promouen algunes Organitzacions No Governamentals que són presents en aquesta, i també molts ciutadans i ciutadanes de la zona. Però la ignorància no era l'únic enemic dels arbres.

A la regió d'Ende, a Mali, els boscos i arbres del poble eren gestionats per la unió de pagesos anomenada Barahogon, que recorda les terres de legítims i els boscos populars que s'han conegut al nostre país. No obstant això, una vegada colonitzada per França, es va prohibir l'extracció de llenya. Encara que la terra era teva, els arbres pertanyien a l'estàtua. En la dècada de 1960 es va aconseguir la independència, però la llei colonial es va mantenir. Els pagesos arrencaven arbres perquè no fossin castigats pel seu tala.

En 1990 es van produir enfrontaments amb els guardes de l'estat, alguns dels quals van ser assassinats pels pagesos. Per la pau es va modificar la llei, es va concedir als pagesos el dret de tallar llenya de la selva... i el bosc va començar a eixamplar-se.

L'expert holandès Chris Reij ha calculat que en la zona de Níger els baserritarras han tirat endavant més de 200 milions de nous arbres. No obstant això, seran suficients aquests esforços si el món no redueix les seves emissions de CO₂?