Hem sentit a la societat catalana entusiasmada amb la reforma educativa que acaba de presentar el Partit Popular, amb el ministre Wert al capdavant. S'ha notat una gran indignació a Euskal Herria. Hi ha diferències entre l'una i l'altra. La immensa majoria dels catalans veu perillar el projecte d'ensenyament i la llengua que se sent seva en el futur. Allí estan molt més avançats en el desenvolupament del català, i d'aquí la resposta a l'atac. Una vegada més en el nucli de la llengua.

L'agressió és crua: La política de recentralització del PP, l'atac a l'autonomisme, l'atac a altres llengües diferents al castellà, l'intent d'uniformitzar l'educació… Molts han assenyalat que es tracta de la major agressió lingüística des del punt de vista del franquisme. El 85% de la representació parlamentària de la CAB s'ha mostrat en contra del projecte a través dels partits. Curiosament, en el cas del Parlament foral de Navarra el rebuig és major, ja que, segons les declaracions dels partits, el 92% dels delegats manifesta no estar d'acord amb Wert.

Sí, ja sé que en el cas de Navarra he fet trampa. És veritat que UPN ha dit que la llei necessita canvis, que no es pot aprovar com està, perquè entre altres coses, amb la Llei del Basc de Navarra tindrien problemes. Sí, només els quatre parlamentaris del pp estan d'acord a Navarra, però també els 19 d'UPN estarien encantats que una nova llei Wert consolidi definitivament les dificultats pròpies del model D.

La veritat és que UPN ha hagut de ser prudent davant la llei. UPN i Zuhur? Oposat, no? Però en aquests temps així funciona el partit nabarrista, amb prudència. Amb l'impuls de l'oposició, el Parlament Basc està en un destret; haurà de prorrogar els pressupostos, està en tensió dins del partit i per a dirigir-lo tindrà probablement dos candidats en el pròxim congrés de primavera, Yolanda Barcina i Carlos Catalán. I el més greu per a ell és que, a través de la crisi, el seu govern ha sofert un gran desgast entre els ciutadans. UPN, per part seva, té una gran por als resultats electorals, i no hi ha dubte que s'avançaran les eleccions autonòmiques. La qüestió és quan: No serà abans del Congrés d'UPN, per la qual cosa és dubte que se celebri abans o després de l'estiu de 2013.

I on està el cas Cervera que ha esclatat en aquest puzle quan escric aquestes línies? És massa aviat per a saber-ho, però l'assumpte empesta. L'explicació de Saintiago Cervera en el seu blog té poc credibilitat: o fins i tot el so dels diners ho ha impedit –aquesta és una epidèmia en el PP-, però llavors ha actuat de la manera més maldestra; o sí, algú els ha posat una emboscada a ell i a José Antonio Asiain. La Setmana arriba calorosa amb aquest tema, però es torna a constatar que la ca ha tingut molts forats negres en els últims 10 anys. Recentment, l'oposició va impulsar que el Parlament de Navarra investigués en profunditat la situació de la ca, però el PSN es va negar a això. Ara cal veure fins a on arribaran les esquitxades.

Però em referia a les intencions del ministre del pp i del ministre Wert. Hi ha pocs dubtes, ho duran a terme, cal veure si es negocia amb Catalunya i amb la CAB o no. Catalunya ha deixat clar que no aprovarà aquesta llei. La qüestió és que entre el model actual i les intencions del pp no hi ha marge acceptable per al català, el basc o el gallec. O el PP imposa el seu i s'obre un conflicte institucional gegantesc a Espanya, o imposa el seu i ens submergim en la versió moderna del franquisme. Triar. El pp té darrere tota la força de l'Estat espanyol. Quina és la força dels bascos i catalans?El

lehendakari, Iñigo Urkullu, s'enfronta a una trajectòria molt complicada, a les dificultats de la crisi, a la qual caldrà sumar la del model d'Estat espanyol. Si es materialitza la llei del ministre Wert, com dimonis va el nou lehendakari a la Moncloa per a parlar de cosoberanía? El pp ara alimenta a l'independentisme de la mateixa manera que el franquisme alimentava al nacionalisme. Perquè està en les seves entranyes el model d'una Espanya única i unida, i també perquè en aquests temps de crisis tan durs això li serveix per a cohesionar a la societat espanyola. Amb quins elements realitzarà la societat basca el seu ciment?