Després del cop d'ARTUR MAS, el camí de la independència s'ha posat més abrupte als sobiranistes catalans. Sí, podria dir-se que encara hi ha una majoria molt gran en el nou Parlament, gairebé dos terços a favor d'ells: 87 escons sobiranistes i 48 unionistes; sumats els que defensen el dret a decidir (com defensa el PSC en el seu programa), 107 a favor i 28 en contra. Però, en aquest moment, no es tracta només del camp dels números. Molt abans de les eleccions s'ha parlat del que CiU i Mas haurien fet si tot hagués sortit bé, sense que CIU s'hagués tirat enrere, i no estava del tot clar. I menys ara.
La setmana passada l'ex dirigent d'ERC, Josep Lluis Carod Rovira, va estar a Pamplona parlant de la independència i dels seus seguidors. Utilitzant la imatge del futbol, Catalunya guanyava 2-0 a Espanya llavors: una miqueta va ser la manifestació de l'11 de setembre i el suport de l'opinió pública internacional. Després, amb un matís que va fer la situació més intel·ligible, va afegir: “Espanya encara no ha tret jugadors al camp”. Perquè ja ha començat a sortir, i de cara al futur no hi ha dubte que traurà un onze molt sòlid, ben vestit de jugadors i, com bé ha demostrat El Mundo, brut també.
Tot es complica amb CIU i ara haurà de prendre decisions contundents i ràpides. L'objectiu de les eleccions era preparar el camí cap a la independència, i Mes ja va anunciar el diumenge a la nit que seguirà en aquesta línia. Es veurà com, però si és així, caldrà formar un govern de CIU. En 2003, quan ERC va formar un govern tripartit amb el PSC i ICV, es va obrir un nou corrent d'aire a Catalunya. Però va fracassar, i ERC va pagar l'aposta, que ja va repetir en 2006, de molt bona gana. No obstant això, en els anys 2003 i 2006, moltes persones van donar suport al govern de CIU, a pesar que l'aposta no va prosperar. Ara, l'opció de la independència no té un altre camí.
ERC vol atreure a ICV a l'aposta, però sap que la gent de Joan Herrera no mossegarà aquest ham. Només ERC haurà de fer front al desafiament, ja que d'una banda estarà il·lusionada que hauran de preparar un referèndum, i per un altre, desbordada de preocupacions, perquè hauran de governar amb les retallades de CIU. I pararà a alguns, però no a tots, perquè la falta de diners afectarà el nou govern i haurà d'aplicar retallades, com estan fent els governs d'esquerra i de dretes en tota Europa. Tot això, a més, si finalment es duu a terme el govern de CIU. Mes té dues opcions: o retirar-se (com Ibarretxe) o seguir el camí de la independència.
L'independentisme ha sofert un fort cop psicològic, sobretot perquè aquell esperit de l'11 de setembre no s'ha reflectit amb la mateixa força en les eleccions, però això no va ser una quimera i la sobirania de Catalunya té una gran oportunitat per a tirar endavant. Això sí, probablement no en les últimes setmanes. Tan tendre i ràpid com s'ha obert a Catalunya. Aquest nou independentisme i aquesta nova forma de nació que s'ha cuit en els últims anys, segueix aquí i, a poc a poc, anirà agafant forma. Els sobiranistes també tenen un gran avantatge, ja que l'Assemblea Nacional Catalana i les fortes Associacions de Municipis per la Independència treballaran com a estímul.
Neix HEKIMEN, associació de mitjans de comunicació bascos d'iniciativa popular. Qui coneix el món dels mitjans de comunicació en basc sap que és un pas important, perquè és un món atomitzat i no és fàcil treballar junts entre els mitjans de comunicació bascos. Ara l'associació haurà d'agafar la marxa i fer el camí. En primer lloc, té treball des de les institucions públiques per a fer front a les retallades que s'han produït en els últims anys. Junts ho faran més fàcil.
Ara en el món dels mitjans en basc es veuen més fàcilment dos mons: EITB i HEKIMEN. El primer va sorgir dels poders públics, l'altre de la iniciativa social, tots dos amb una clara vocació de salvaguardar i enfortir l'interès públic. Qui coneix el món dels mitjans de comunicació en basc ho sap molt bé. De cara a la pràctica en basca, HEKIMEN és més gran en grandària i audiència, i tots dos són imprescindibles per al desenvolupament de l'àmbit comunicatiu basc, però ja és hora d'equilibrar els recursos que s'utilitzen en tots dos casos: En 2012 els mitjans de comunicació d'HEKIMEN han rebut del Govern Basc a penes 5 milions d'euros, EITB 132 milions d'euros. Entre altres coses, hi ha molt a parlar en termes d'eficàcia.
Nafarroako Ikastolen Elkarteak lehendakari berria du. Oier Sanjurjok hartu dio lekukoa Elena Zabaleta Andresenari. Beste zazpi kide izanen ditu alboan Sanjurjok.
ELA sindikatuak azaldu duenez, azken Lan Eskaintza Publikoaren oinarrien arabera, Ertzaintzarako eskainitako lanpostuen %20ak eta Udaltzaingoaren %30ak ez daukate euskara-eskakizunik. Gasteizen, adibidez, udaltzain-lanpostuen erdietan, 24tan, ez dago euskara-eskakizunik.
Ustez, lokalaren jabetza eskuratu dutenek bidali dituzte sarrailagileak sarraila aldatzera; Ertzaintzak babestuta aritu dira hori egiten. Birundak epaiketa bat irabazi du duela gutxi.
Inoren Ero Ni + Lisabö
Noiz: martxoaren 14an.
Non: Gasteizko Jimmy Jazz aretoan.
----------------------------------------------------
Izotz-arriskuaren seinalea autoko pantailatxoan. Urkiola, bere mendilerro eta baso. Kontzertuetara bideko ohiko errituala: Inoren... [+]
Euskalgintzak Senpereko Larraldea etxea faltan botako du. Uda gabe, Bertsularien lagunak, bertan gelditzen den azken elkarteak, lekuz aldatuko du eta etxea hetsiko dute. Euskararen, euskal kulturaren eta arteen ohantzea izan da Larraldea, urte luzetan Andoni Iturrioz mezenasak... [+]
Berrogei urte dira Euskal Herrian autismoaren inguruko lehen azterketak eta zerbitzuak hasi zirela. Urte hauetan asko aldatu da autismoaz dakiguna. Uste baino heterogeneoagoa da. Uste baino ohikoagoa. Normalagoa.
Txinparta izeneko prozesua Martxoaren 21ean hasiko da eta urte bete iraungo du. "Udaberriaren hasierarekin batera proiektu herritar berri bat" aurkeztu nahi dutela adierazi dute.
PP, Vox, Junts eta EAJren botoekin Espainiako Kongresuak onartu du otsoa espezie babestuen zerrendatik ateratzea eta, horren ondorioz, berriz ehizatu ahal izango dute Duero ibaitik iparrera.
Itxaron zerrendak gutxitzeko Osasunbideak hartutako estrategiak gaitzetsi ditu Plataformak
Protestak 24 ordu bete dituenean, suhiltzaileak bertaratu dira udaletxera eta kateak moztu dizkiete bi gazteei. Bi kateatuek gaua bertan igarotzea "udaletxearen hautua" izan dela adierazi du Gazte Asanbladak, eta udalaren ordezkariek "ekintza deslegitimatzeko eta bi... [+]
Ez da gauza berria politikari profesionalak gizarteko arazoak estaltzeko ahaleginetan ibiltzea. Azkenaldian Denis Itxaso -EAEko Etxebizitza sailburua- entzun dugu etxegabetzeei garrantzia kenduz eta aditzera emanez gurean bazterreko fenomenoa direla; eta Begoña Alfaro... [+]
Iruñeko Zaldiko Maldiko Elkartean eta Baigorriko Bixentainean aurkeztu da aurtengo Nafarroaren Eguna, egun berean. Ohi bezala, apirileko azken igandearekin bat egingo da festa Baigorrin, eta horrez gain, apirilean hainbat ekitaldi egingo dira eskualdean.
Antropozentrismoaren aldaera traketsena eurozentrismoa izan zen. Europako mendebaldea, geografikoki, Kontinente Euroasiarraren penintsula txiki bat besterik ez da, baina lau mende luzez gertaera demografiko, teknologiko eta ideologiko batzuk zirela medio, bazter horretako... [+]
Hezkuntza eredu propioa "ezinbestean" independentziatik etorri behar dela adierazi dute, eta sistema propio hori "publikoa eta komunitarioa" izatea nahi dutela. Ikamak deituta, goizean zehar piketeak egin dituzte Euskal Herriko hainbat hezkuntza zentroetan.