Les religions més importants del món, com el cristianisme, el judaisme, l'islam o l'hinduisme, potser les més conegudes, han tractat molt malament a les dones. De l'una o l'altra manera, han considerat el paper de les esposes com una estructura inamovible, i els han obligat a dependre de l'home.
Per a aquestes creences, la principal funció i objectiu de la dona és la maternitat, basada en els nens i nenes que seran educats segons les normes de les societats patriarcals, perquè la família patriarcal es mantingui. A més, el catolicisme creu que seria millor que aconseguís ser mare sent verge. La Verge és la dona més lloada d'aquesta església.
A la vista de tot això, les feministes refundades en les dècades dels 60-70 del segle XX, al marge de l'església, la mesquita o les sinagogues, es van llançar a explorar nous camins fins llavors intransitables, inventant, construint i creant noves identitats de dones. No obstant això, en la primera dècada del segle XXI ha aparegut un ampli grup conegut com el feminisme islàmic. Les feministes habituals han donat respostes diferents a aquest grup, algunes s'han escandalitzat, unes altres han respost negant aquest tipus de moviment.
Sent alumnes, als quals vam aprendre la història d'Espanya, prenent als musulmans com a agressors, ens van fer aprendre totes les guerres de la reconquesta de vuit-cents anys, sense adonar-nos de les raons subjacents.
En els últims anys, els mitjans de comunicació ens han ensenyat que l'Islam és una religió maligna per a tots, sobretot per a les dones, com si totes les altres haguessin estat alliberadores. L'islam i la dona són dos dies oposats.
Els països musulmans són plurals, estan en situacions i processos molt diferents, tenim poca informació sobre ells, però aquests no viuen en un sol poble, no pensen el mateix.
M'he acostat amb molt respecte a aquest moviment feminista per a allunyar-me de la sospitosa islam-fòbia creada per la nació occidental. Qui som nosaltres per a negar la fe que aquestes esposes volen viure?
Aquest grup feminista va celebrar la seva primera reunió a Barcelona en 2005. No accepten com està l'Alcorà, segons ells, la interpretació que ara està en vigor ha estat realitzada únicament per homes. Estan fent una nova hermenèutica de l'Alcorà. Condemnen absolutament tot fonamentalisme religiós. Han de deixar a un costat que la fe i les creences de cadascun no són inevitables, que la llibertat de les dones també es pot defensar dins de l'Islam.
Aquest moviment reivindica la igualtat de tots els musulmans, no admet la desigualtat de gènere, aposta per la justícia social tant en la vida privada com en la pública. Són moltes les dones que componen aquest moviment. En 2008 va publicar el llibre Islamdar feminismoa, on podem veure que la majoria són dones amb estudis que treballen com a professores en diverses universitats.
Podem esmentar, entre altres, a Amina Wadud. Nascuda als Estats Units, Virgínia Commonwealth és professora adjunta en la Universitat de Virgínia Commonwealth, amb una visió totalment oberta de l'estudi filosòfic i religiós. Molts dels seus treballs de recerca són sobre l'Islam i el gènere. Ulema i Imant, que s'han mostrat a favor de les bodas entre homosexuals i estan a favor de moltes altres posicions progressistes, s'han emportat la reprovació de molts oficials.
El feminisme va néixer per a ser un moviment alliberador, obert, ampli i plural. No som ningú per a rebutjar-los.