argia.eus
INPRIMATU
Russell Means
Símbol de la resistència índia
  • L'històric dirigent de Dakota i un dels representants més respectats entre els pobles originaris dels Estats Units va morir a l'octubre als 71 anys de càncer. Les cendres de l'impulsor del Moviment Indi Americà (AIM) van ser difoses en la sagrada muntanya dels Black Hills. Russell Means va dirigir la rebel·lió contra l'FBI en 1973.
Lander Arbelaitz Mitxelena @larbelaitz 2012ko azaroaren 08a
XX.mendean eragin handiena izan duen AEBetako indigena, Means
XX.mendean eragin handiena izan duen AEBetako indigena, Means

La mort ha provocat les reaccions dels indis en tota els Estats Units, que en els últims anys vivia al marge de la primera línia política. L'actual cap de la tribu Oglala Dakota, de la qual era membre, ha nomenat el 26 de juny com Russell Means Eguna.

Means Pine Ridge va néixer en la reserva índia el 10 de novembre de 1939, sent el major de quatre germans. Va ser director durant anys d'una organització per a ajudar els indis a viure en un entorn urbà. Allí va tenir els seus primers contactes amb AIM i es va convertir en un dels líders més coneguts d'aquesta institució en poc temps. La seva activitat no es va circumscriure als Estats Units i va mantenir contactes amb els indígenes de Sud-amèrica, principalment de Nicaragua. També va treballar amb l'Organització de les Nacions Unides en el reconeixement dels drets dels pobles d'origen. Es va donar a conèixer per diverses accions del Govern dels Estats Units contra el tracte dels indis com a ciutadans de segona categoria. Entre altres coses, en 1972 van ocupar l'Oficina d'Assumptes Indis dels Estats Units, destruint molts documents.

La seva acció més famosa va ser l'ocupació de Wounded Knee. En 1973, durant dos mesos, centenars d'indis i activistes blancs a favor de la causa van envair el citat poblat i van organitzar una resistència liderada per Russell. Es va triar un lloc simbòlic en el qual en 1890 l'exèrcit estatunidenc va assassinar a 350 homes, dones i nens. Reclamaven que el Govern dels Estats Units complís amb els tractats signats amb els indis i que s'acabessin els "governs tribals corruptes". L'home va romandre en la petita localitat durant 71 dies, durant un tiroteig entre dos turismes. L'acció va atreure l'atenció dels mitjans de comunicació, donant molta importància a l'esdeveniment. Van morir dos hindús i un policia. Al final, van ser detinguts Russell Means i Dennis Banks, però el jutge va decidir arxivar el cas, després d'una defensa centrada en les injustícies comeses contra els indis, que van resultar greument ferits. Leonard Peltier, un dels dirigents d'AIM de l'època, ha ingressat a la presó i s'ha convertit en el pres polític més antic d'EE.

A poc a poc va deixar d'estar en primera línia i en 1995 va publicar l'autobiografia Where White Men Fear to Tread. D'ell s'ha pres el següent paràgraf: “Durant milers d'anys, els indis hem estat part de la terra. Hem format part de les pastures, dels boscos i de les muntanyes. Coneixíem cada trosset d'herba, cada planta, cada arbre. Coneixíem els vents i els núvols, els rius i els llacs. Coneixíem a cada criatura que passa volant o arrossegant-se per la terra. Som part de la Terra, però no som el més important de la Terra. (...) Desgraciadament, l'home blanc relaciona la felicitat amb el plaer dels seus sentits. El meu oncle Matthew King deia, movent el cap: ‘L'home blanc és com un nen petit, has de tenir paciència amb ell’. Però l'àvia està esgotant la seva paciència. El que han fet les societats eurocèntriques als pobles indígenes d'aquí i del món, ara s'estan fent a si mateixos; contaminant la terra, l'aire i l'aigua, es violenten els uns als altres, com violen a l'Àvia Terra. Estem arribant a l'abisme del suïcidi de les espècies”.

Russel també es va donar a conèixer pel seu aparicion en diverses pel·lícules de Hollywood. Entre altres, va participar en la pel·lícula The Last Mohican, en la qual Pocahontas va posar veu a un dels personatges de la sèrie en dibuixos animats. n