L'origen del somni de la pau, els primers passos imprescindibles per a la resolució del conflicte, la signatura d'acords sense abordar d'arrel, el corbatí pactat abans… Després de reconèixer que les FARC i l'ELN no poden aconseguir la victòria militar i que el Govern de Colòmbia no pot acabar amb les guerrilles, les converses que s'estan portant a Noruega susciten opinions sobre Colòmbia. Encara que els moviments civils han considerat la iniciativa com una fita per a la desactivació de la violència, temen que altres problemes puguin sobreviure. “Sense justícia social no hi ha pau” es pot llegir en les parets plenes de tints del casc vell de Bogotà.
Durant els vuit anys de govern d'Álvaro Uribe va generalitzar la “paramilitarización” de l'Estat de Colòmbia. Els conceptes i estructures de llavors continuen vigents: Guerra política i judicial contra qualsevol al qual se li noti el to de “braç polític dels terroristes”, i reconeixement de les intervencions militars en l'exterior, per no esmentar algunes actituds clements amb els narcotraficants i terratinents aliats. “Santos vol passar a la història com a president de la pau, superant el problema de la guerrilla per a tornar a guanyar les eleccions de 2014. El canvi de discurs s'ha notat des del Govern d'Uribe i la pressió internacional en matèria de drets de les persones s'ha reduït considerablement. Però la freqüència de les agressions no s'ha calmat”. Les paraules són de Lorena Rodríguez, voluntària de les brigades de pau que treballen en zones perseguides. La depuració dels cossos militars i la rebaixa dràstica de les despeses per a la seguretat serien, al seu judici, les primeres claus per a l'acostament a la normalització, les disculpes sinceres i el processament de l'ex lehendakari Uribe.
Durant les primeres converses a l'Havana, les explosions, les detencions i les emboscades i les notícies no van fer cap pas. Pertot arreu es veia la tremenda presència de l'exèrcit. També hi havia ambient a Bogotà: vagues en les universitats, assemblees, manifestacions… Els cinc mil delegats de les organitzacions indígenes ONIC tenien un congrés de tota una setmana en un barri popular de la capital. El conseller d'ONIC, Luis Evelis Andrade, considera que “posar distensió en els nostres territoris seria un plaer. Els indígenes estem en el centre del foc creuat, a més de ser rebutjats en programes educatius i sanitaris. Nosaltres diem que el 95% dels morts no són per bales, sinó per estat de setge i desnutrició, perquè no podem realitzar les activitats de manera habitual, en el cultiu, en la mobilitat, en la caça. Amb la reparació de l'equitat econòmica arribaríem a la profunditat de la pau, perquè la guerra no està al marge d'aquesta realitat”.
Per part seva, el representant del moviment Marxa Patriòtica, David Flores, ha considerat que les converses són una "ocasió històrica", encara que ha augurat "dificultats". “Els qui pensen que les FARC s'embullaran en el xou de lliurament d'armes i desmobilització s'equivoquen. La clau de l'èxit de les converses radica en el respecte mutu, en el blindatge posterior a la guerra. Les arrels de la lluita armada es van materialitzar en la falta de democràcia i els drets constitucionals encara avui es continuen arruïnant”. És l'endemà de la jornada de protesta nacional del 12 d'octubre, i Flores ens ha confirmat que el Govern de Santos continua resistint la repressió. "L'objectiu d'aquesta jornada de protesta era reivindicar l'amplitud de l'agenda per a acabar amb el conflicte i s'han comptabilitzat centenars de detinguts i ferits. Tot el poble vol arribar a la pau, però, a què estan disposades les elits a cedir? El fracàs dels intents d'arribar a un altre escenari sempre ha respost a una raó principal: que els que estan en el poder no volen qüestionar els seus avantatges”.
En l'ombra de molts rumors mediàtics i diplomàtics, es diu aquí i allà que la implementació dels acords pot trigar molt. El fantasma de la massacre que va sofrir el partit pròxim a les FARC Unió Patriòtica continua viu i les preguntes segueixen en l'aire: quin tipus de reinserció oferir als guerrillers? Com abordar la reforma agrària, el retorn dels milions de refugiats desplaçats, el repartiment de terres, les remodelacions dels tractats TLC i Pla Colòmbia? Els resultats de les eleccions presidencials que se celebraran el mes vinent de novembre als EUA influiran, segons els experts, a resoldre o estrènyer el nus, el mateix que la victòria del veneçolà Chávez. “Aquest és el nostre drama, que els estranys tenen més pes que nosaltres en aquesta Locombia que ens regala riqueses naturals pròsperes” diu Nelson Uriarte, militant de diferents col·lectius: “Els colombians i colombianes que estem en dinàmiques compromeses hem d'arribar a la unitat per a construir la pau i aconseguir justícia”.
Hogeita bost urte darama Alirio Uribek kolonbiarren eskubide ekonomiko eta politikoen aldeko zereginetan lanean, paramilitarrek aldizka luzatzen dizkioten heriotza mehatxuei aurre eginez. FIDH (Giza Eskubideen Nazioarteko Federazioa) nazioarteko erakundearen lehendakariorde ere bada.
Nola dakusazu elkarrizketa tanda berri hau?
Iduri luke Osloko aktoreek lehentasunez eurei zuzenean dagozkien gaiak trenkatu nahi dituztela. ELN mahaira gomitatzea garrantzizkoa da: kanpoan gelditzen badira FARC-eko kide zenbait erakunde horretara pasa litezke ika-mika betikotuz. Dena den, biolentzia ziklikoki errepikatzea jendartearen mobilizazio egokiaren absentziari dagokio ere. Kolonbiak aldaketa politikorako potentzial handia dauka eta prozesuan aktiboki parte hartzea tokatzen zaigu.
Abokatuen kolektiboak FARC-i eta Santos lehendakariari idatzi publikoa helarazi berri die. Zer eskatzen diezue?
Zigorgabetasunik gabeko bakea sustatzeko atariko ekarpenak ezagutaraztea dugu xede. Gatazka gainditzea ez da soilik armak isilaraztea. Demokrazia sendotzearekin lortuko dugu bakea. Sektore sozialek prozesu honen indartzeko asko dugu egiteko eta errateko, gerrillak eta Estatuak ezin baitute ordezkapen herrikoia beretzat bakarrik hartu. Aktore armatuek burutu zuzengabekeriak zuritu nahi izatea ulergarria da, are gehiago inor garaitua izan ez den negoziaketa mahai baten inguruan. Baina erasan komunitateek euren borreroak justiziari eskapatzen ikustea eztabaidagarria da. 1996tik 2012ra 30.665 hilketa estrajudizial eta desagerketa izan dira, gehienak talde paramilitarren eta Estatuaren indarren eskutik. FARC-ek ere gehiegikeriak argitu behar ditu: non daude agertzen ez diren bahituak? Kasu guztietan, argi dugu ekintza penalak ezin duela simetrikoa izan. Estatuaren krimenen eragileak zorrotzago zigortu behar lirateke, gerlaren arduradun nagusiak eta gerrillen existentziaren faktoreak izanki.
Elkarrizketen harira baikortasun neurritsua begiztatzen duzu. Zergatik?
Negoziaketak liskarren etenik gabe jarraituz gero, alde bakoitzak indar erakustaldiei ekin diezaieke, edozein ekintza prozesuaren kontrako bumeran bilakatuz. Berehalako su-eten orokorra ituntzeak jendarteari zorigaitzaren iraupena aurreztuko lioke, bereziki gatazka gogor dagoen eremuetan. Bestalde, akordioen onuradunak enpresa multinazionalak izango dira, iniziatiba honen gibelean daude natur aniztasunez jabetzeko zain, momentuz bederen gerrillak kontrolatzen dituen lurraldeetan zaila dutelako ustiatzea.
Halere, militarren eskuineko sektoreak eta narkotrafikatzaileak dira negoziaketa hauen kontra dauden sektore bakarrak, gerlari probetxua ateratzen diotelako. Denak gaude haietaz akituak eta irtenbide politikoa ekarriko duen akordioa gauzatuko dela espero dugu. Gatazkak molde zibilizatuan kudeatzeko premiazko aukera dago, horrek aldakuntza handia ekarriko luke, hemen disidente oro heriotzara kondenatua baitago. Sindikalgintzan, adibidez, urtea hasi zenetik hamazazpi hildako zenbatu ditugu, enpresari eta instituzioek babestutako kriminalizazio kanpainen ondorioz. Osloko elkarrizketak emangarri bihurtuko direla opa dut benetan, bestela gidoi maltzur batera itzuliko ginateke, erasoen lehen lerroan jendarte zibila berriz ere kokatuz.
Recentment he tingut l'oportunitat de veure l'últim treball de Pierre Carles, un autor de documentals compromès. Sota el nom de Guérilla donis FARC, l'avenir a uneix histoire (guerrilla de les FARC, el futur té història), proposa un relat renovat del conflicte armat que ha... [+]
Uwa, kamsá, tukuná, uitoto, tikun, embera, nasa-yuwe, nuka, sikuani, siano, macuna, yuruti, kichwa, achagua, bora, truncar. Aquests són alguns dels idiomes que es parlen a Colòmbia. Desgraciadament, quan vivia a Colòmbia, en Cundinamarca, jo no vaig tenir l'oportunitat... [+]
El 18 de desembre se celebra el dia internacional dels migrants. L'any passat es va celebrar a l'Alhóndiga de Bilbao un acte institucional en col·laboració amb els agents socials i a mi em van convidar a participar. Allí vaig tenir una oportunitat immillorable per a conèixer... [+]
Un poble indiferent! Que diferent seria el vostre destí si conocerais el preu de la llibertat! Però no és tard. A pesar que soc dona i jove, ara tinc la valentia d'afrontar la mort i la tindria mil vegades més, no ho oblidi! ".
Amb aquestes paraules va morir afusellat... [+]