Idaborroako pitarra
Dultzeak, marmeladak, konfiturak, jeleak, ardoak, muztioak, gatzunak, gesalak, lehortuak, likoreak, uxualak, ratafiak, ozpinkiak, tomate saltsak, piper erreak, maria bainuak... Zer ez da kontserba ontzietarako prestatzen urte sasoi honetan? Hori da udazkenaren usaina. Hori, eta perretxikoena...
Usain horietan nabil, espaloietatik urrun. Nire agendako urteroko jai nagusietako batean izana naiz Baztango Arizkunen. Han dago, daukate, darabilte XVII. mendeko sagardo dolarea, Gamioxarrekoa. Munduan bakarra. Bailarako gazteek berritua, sagar-patsaren eta kirikoketa musikaren usainez urtero bustitzen dutena. Ikaragarrizko lana egiten ari dira: bertako barietateak, sagarrari eta sagardoari lotutako hizkuntza, dolare-etxeen errolda, sagardogintza bera... Txapela kentzeko modukoa.
Usain horietara jende asko biltzen da. Han, bateko eta besteko lan horien zaleek topo egin eta elkar ezagutzen dugu. Arotzak, musikariak, sagardogileak, errotariak, historialariak, hizkuntzalariak, baserritarrak... Espaloi artean gero eta bakanagoa den jendea horrelakoetan gozo sentitzen da. Sekula urardotzen ez diren adiskidantzak, sekulako lagunak lotzen dira hor.
Gozotasun horren epelean Erratzuko Azkarate auzoko Idaborroako Pedro Joakin ezagutu dut eta bere bidez, Eugenia, Nagore eta Harkaitz. Hitz-erdirako, sagardoa egiten dutela, gero pitarra ere egiten dutela, ondoren muztioa ere ontziratzen dutela... Urte osorako nahikoa edari sortzen dute. Dolareko eta barrikako zalantza batzuk gora-behera, biharamunean ezagutu dut bere etxea. Arizkungo Otsondoko Ikatzateako bordan, bere jaiotetxean ikasitako pitargintzaz aritu zaigu Pedro, eta milaka urte atzerako bidaia egin dut. Gamioxarreko dolare barrokoa eraiki zuen XVII. mendetik aise atzera. Pitarra sagardo on guztien amandrea da. Hona pitarra egiteko bidea: sagarrak banaka-banaka mazoaz jo, aho karratu zabaleko barrika bete eta zirrikituak urez osatu. Aste pare batera edaten asteko moduko pitarra izango da, pitxarretik eztarrira. Ez dolarerik ez botilarik ez zen garaiko beste aztarna bat ere bai, Pedroren ahotsean: sagarra nahikoan zenean, mehe-mehe xerratu, “hostia baino lodixeago”, eta oihalen gainean eguzkitara zabaldu, ongi lehortutakoan zakutan jaso eta gero neguan nahi ahala berriz pitarra egiteko aukera. Neolitoko euskal sagardogintza bizirik
El dia sobrepassa la nit amb l'equinocci de primavera. Enguany ha ocorregut el 20 de març, a les 22.59 hores, obrint la porta de la primavera. El prefix Eki significa el mateix. Fins llavors la nit havia estat més llarga. El dia i la nit van tenir dotze hores. Des de llavors el... [+]
Fa molt temps que el temps està en la nostra línia, però el clima és relativament recent. No cal aclarir massa el que és el canvi climàtic. Explicar què és el paisatge sí que és una necessitat més vermella. Està en plena actualitat organitzar conferències, taules... [+]
És el moment de recollir els fruits i posar-los en camí a l'almàssera. Pera (Pyrus communis), poma (Malus x domestica), raïm (Vitis vinifera)... Sembla un camí curt i ràpid, però cal treballar un munt de marrades i les seves variants fins que el fruit es converteixi en... [+]
Al País Basc l'agricultura és la història de la colonització permanent. Com a tot arreu. Abans no es conreava la terra; abans no se sembrava la collita; es gaudia del que abans no es menjava. Ho havien portat tot d'una altra part. Moltes d'aquestes històries han estat escrites... [+]
Tornant als vins que s'elaboren amb els cultius, el lligabosc esquerre (Humulus lupulus) és conservadora i agregadora de tast amarg. La unió de cultius i lligaboscs produeix molts bruts dolls, especialment als països de la cervesa. Un amic m'acaba d'explicar les històries de la... [+]
A la nostra casa ho vam conèixer amb el nom de lligabosc (Humulus lupulus). De fet, s'ha treballat a tort i a dret en les riberes del riu del nostre país, coincidint amb l'expansió de la cervesa. Hem après que se'n diu també llagosta, cervesa, cervesa, berruga i herba a... [+]
La primavera m'ha portat el tema al nas. C. treballava en diversos centres de recerca de Nova York. Bushdid, M. Oh! Magnasco, L.B. Vosshall i A. Un article publicat pels científics Keller al març de 2014 en el prestigiós “Science Magazine” va produir un gran renou. El... [+]
Acaben els curiosos dies interanuals, els que es mengen i beuen de les emanacions de la terra. Menjaré del millor al millor. Suposadament. Ampolles de cava i xampany pesades són fàcils de ballar. Encara que avui dia són de tota mena, abans era la sidra de l'altre barril. Quan... [+]
