Les urnes de la CAB i els jeltzales s'han imposat amb facilitat. No hi haurà, per tant, molt de vent d'aventura en els racons del territori, però sens dubte, que abans que tard hi haurà canvis en EiTB. Tres reflexions sobre aquest tema.

– EiTB és un ens públic, però això no vol dir que hagi d'estar subjecte als resultats electorals que es puguin donar a cada moment. És hora de renovar l'ampli consens sobre la seva naturalesa i la seva funció (no estem en el mateix escenari que fa 30 anys) i, una vegada aconseguit, cal promoure mesures que reforcin la seva autonomia respecte al poder polític.

– EiTB no hauria de continuar sent l'eina de justificació de la diglòssia, alguns dels seus mitjans no haurien de continuar parlant en castellà, ocultant una realitat lingüística a un ampli sector de la població i oferint un bastó per a viure còmodament en el monolingüisme. Tornant a la televisió, pensem, seguint el plantejament de Josu Amezaga, no sols la comunitat lingüística basca, sinó l'ETB multilingüe, que serà una eina fonamental per a articular tota la societat, que tindrà com a eix principal el basc i que atraurà a la seva programació a aquells que no sàpiguen basca (àudio dual, subtítols) aprofitant les possibilitats que tenim avui dia.

– Per a convertir-la en la principal eina de vertebració i referència indiscutible de la societat basca en aquests temps de multioferta, EiTB necessita continuar construint comunitat i arrelant encara més les seves arrels, i estrènyer llaços amb la televisió local pot fer-ho (ja sigui per la via de les desconnexions, ja per la construcció d'una casa amb dues plantes inspirada per Tokikom).