argia.eus
INPRIMATU
el Perú, Espanya, Catalunya
Inma Errea Cleix @inmaerrea 2012ko urriaren 16a

Al Perú no tenen una crisi com la nostra. Diuen que els habitatges valen quatre vegades més del que valien fa cinc anys, i els bancs fàcilment (massa fàcil?) als ciutadans se'ls concedeixen crèdits hipotecaris per la mera constatació que tenen un sou. Les empreses estrangeres estan acudint a: Molts espanyols, diuen, de la construcció. Se sap que els diners no té fronteres ni pàtries. Mentrestant, l'abisme entre les classes es feia cada vegada més gran en la societat peruana: la classe alta i les classes mitjanes, cap amunt, i la classe baixa, cap avall. Sembla contrari a l'asimetria espanyola, ja que a Espanya la classe mitjana baixa com a companya.

Segueixen les preguntes en línia: Com al Perú, on està passant? Xile, l'Argentina, el Brasil...? En alguns països asiàtics? Té a veure l'augment de l'economia d'alguns llocs amb la crisi d'uns altres? I per què en els mitjans de comunicació d'aquí no tenen ressò les realitats de pobles com el Perú?

A Catalunya, enfront de la crisi d'Espanya, s'està abordant una nova solució. El fet de ser un poble independent és considerat com una condició necessària per a la supervivència per cada vegada més catalans (la majoria ja? ). Allí, la independència ja no és el somni d'una minoria o la vaga sensació d'uns quants ciutadans. També sobre els processos i debats que s'estan duent a terme en la societat local, poques notícies a Espanya. En el nostre, potser una mica més, però en tot cas molt poc. Les notícies, a diferència dels diners, s'ajupen davant les banderes i es queden en els límits, fins i tot després d'haver inventat Internet.

La ministra espanyola d'Educació i Cultura, Wert, ha acusat avui els centres educatius de Catalunya d'incrementar la seva voluntat d'independència. No és que, com ell creï, en els seus centres educatius se'ls integri una ideologia independentista, però en part té raó: Si no hagués estat el desenvolupament cultural i educatiu que es va posar en marxa fa temps en la societat catalana, els catalans ara no podrien seguir el camí que han pres.

I és que els poderosos que no volen que les societats prosperin, per considerar-ho contrari als seus interessos, saben molt bé que no hi ha res millor per a mantenir els seus privilegis que reduir la informació, la cultura i l'educació. Per a augmentar els seus beneficis sense límit, hem de posar límits de tota mena als altres ciutadans. Educació, cultura, comunicació... També en la voluntat de modificar les línies límit dels nostres mapes.