A través d'aquesta història d'Antxiñe Mendizabal, se'ns conta una història que li passa al petit Amets. El somni no pot estar tranquil, no està tranquil. El lector veurà en la portada del llibre, a través dels paratextos (el títol, la imatge clara de Iosu Mitxelena…), que Amets té un problema. És més, des del principi del conte se'ns indica què és el que li passa somiar: “Somiar, ficar-se en el llit i tancar els ulls, els budells li comencen a parlar (…) Els sorolls són tan grans que no es pot adormir; impossible”. I aquest és el problema que té Amets, el perquè d'això, però no ens ho explicarem fins al final del conte, no sabrem –encara que en el relat apareguin diverses pistes– per què està així Amets, per què necessita algú quan es fica al llit a prop. El
relat sembla la història de qui tem a la nit o a la solitud, però en la seva relació amb l'àvia es nota l'absència del seu avi i l'àvia sent la seva absència però li parla d'ell amb gran proximitat. Així, Ametsi li conta al seu avi una història que va succeir de petit, el cuc més llarg i famolenc que es va trobar en els budells del seu avi, que va empassar els aliments del seu avi. El
comentari de l'àvia ens ajudarà a comprendre millor el desenvolupament del conte en un ambient tan acollidor com el de l'àvia: “El que
tu tens embullat en els budells, com el cuc del teu avi, és una gran angoixa”. Els autors de llibres ens han portat un tema molt rar entre nosaltres: la mort d'un membre de la família i el que els petits poden sentir i sentir davant aquesta desaparició. El text, com ja s'ha comentat, ens mostra la relació entre àvia i neboda, centrada en part en el fet que li compta l'àvia, mentre que les imatges, a vegades amb colors vius, són bastant grisos, interiorment, amb imatges realistes, a pesar que sovint apareixen alguns elements fantàstics; i en elles és suficient fer un seguiment dels ulls dels somnis per a veure el dolor, la por, la sorpresa, l'interès o, al final, el plor.
Encara que al final de la història s'ha deslligat el nus dels budells (en la imatge apareixen plorant l'àvia i la neboda tirats en el llit), la falta de somnis no s'ha omplert. Però el lector sap que els budells dels somnis ja no li parlen, que AMETS està més tranquil i que, gràcies al diàleg amb l'àvia, està aprenent a viure davant aquestes llacunes i mancances.