No tenen llibre de normes ni codi deontològic. Un fanzine mostra les coses tal com estan, moltes vegades crues i amb tinta a la fullaraca, després d'haver començat amb força la fotocopiadora i la grapadora. Però és a ells als qui correspon aquesta part de la realitat, és a dir, la del subsol, en la qual sovint apareixen el que no compten els mitjans de comunicació habituals.

El Gir de Pànic porta deu anys immers en l'anomenada contracultura. Prenent com a eix el punk i l'hardcore, han llançat 21 números al llarg d'aquest període de temps. Entre els fanzines no és habitual el temps que porta amb vida, 10 anys, ni el nombre de publicacions editades, 21 números. Però per a Gotzon Hermosilla, que s'ha preocupat per la continuïtat d'aquests anys, “es fa perquè els agrada”.

Organitzat pel Gaztetxe d'Azpeitia. L'últim número publicat per al Fanzine Eguna fa referència als grups punk i hardcore d'Euskal Herria, com Porco Bravo, Humilitate o Desastrozombies. També els de fora. Per exemple, All for Nothing, Món Mort, White Lung, Ten O Sevens i UX Vielheads. Completen l'entrevista que el madrileny Dani Marco ha realitzat a Buzzcocks.

En els reportatges i dossiers, cal destacar l'article que explica la relació entre el Skate i el moviment punk. També sota el títol de Casernes d'Hivern, un treball que fa referència a cases i residències que han estat significatives en l'època del punk. “Per exemple, Surf de vela ràpid House, el bany que tenia el grup The Stooges de Michigan –ens explica Hermosilla–. També uns altres squat. Per citar els més significatius d'Euskal Herria, el Búnquer de Barakaldo i el Buenavista de Donostia”.

La portada és una imatge realitzada per l'ocell còmic en homenatge a Porco Bravo, mort en accident de trànsit. La majoria de les portades són fetes per ella, segons ens destaca Hermosilla, membre d'Izu Gir, “Txori és molt creatiu, comicante i bon amic”.

Fes-ho tu mateix!

Aquest fanzine que treballa en la contracultura del punk-hardcore és l'únic que es fa en basc i per això, Hermosilla ens diu que han de ser oberts: “Intentem abastar el camp dels moviments punk i hardcore el més ampli possible. La tendència dels fanzines dels últims anys ha estat l'especialització. Alguns fanzines parlen d'hardcore, però d'una determinada forma d'hardcore. Oh! hi ha molts fanzines de moviment, per exemple. Però nosaltres intentem ser més amplis. D'una banda, perquè és l'únic fanzine íntegrament en basc, i per un altre, perquè nosaltres també som molt oberts quant a estils”.

El periodista ens conta que en els últims dos anys s'han creat molts nous fanzines a Euskal Herria, a pesar que l'època dels blogs ha estat la protagonista. “Semblava que amb la creació del blog, de l'e-cinema i d'Internet es tractava del fanzine en paper, però no ha estat així. Malgrat el suport, l'important és el contingut i la informació, i en aquest sentit, ens sembla que encara té encant tenir el fanzine de paper entre mans o acudir a un concert i vendre fanzines”.

La cançó Climate of Fur (Izu Gir) del grup Lewd de Califòrnia va ser triada per Gotzon Hermosilla com a títol de la publicació que va editar en 2002. “M'agradava molt la cançó, em va semblar un nom potent”. D'altra banda, Izu Gir compta amb un espai per a la crítica i la ironia, com és el cas de la joia de Joseina Etxepastilla. “Sempre intentem provocar a la gent. Els fanzines estan per a això, per a la ironia i la crítica. L'eliminació d'aquests complements no seria la mateixa. No seria un fanzine”.

Segons Hermosilla, el punk i l'hardcore Do it yourself (Fes-ho tu mateix) estan en plena filosofia. “Tot és un treball voluntari, ningú cobra res, i el fanzine, al cap i a la fi, és la prolongació d'una de les nostres aficions. De totes maneres, crec que el complement a la filosofia de Do it yourself ha de ser una col·laboració. Cal combinar tots dos conceptes, fer-ho un mateix, però també impulsar la col·laboració. Per això, sempre hem intentat atreure a col·laboradors de diferents àmbits“. En aquest sentit, els fotògrafs Alberto Irazu (Gaztezulo), Juke Box i Santi Manterola, interpretaran en directe l'obra de Dani F. Marc, Aitor Apurtu o Xabier Sagardia (Entzun!) els consideren com a col·laboradors ocasionals. “Aquesta xarxa, encara que lleugerament etèria, enriqueix el fanzine”.

La tirada del Gir del Terror sol ser d'entre 200 i 300 exemplars, amb 52 pàgines fotocopiades a canvi de 2 euros. “Hem fet fins a 60 pàgines, però a partir d'aquí la grapadora no grapa”, ens espia Hermosilla. A l'ésser en basc, es distribueix principalment en bars i gaztetxes d'Euskal Herria, “però intentem sortir també fos. Per exemple, s'envia als grups entrevistats i a uns altres fanzines d'Europa i els EUA És curiós, és un fanzine poc conegut a Espanya, però després hem rebut crítiques molt positives. En els fanzines d'Alemanya i els Estats Units, sembla que hi ha menys prejudicis. Això ens sorprèn i ens enorgulleix” ha continuat el responsable d'Izu Gir. No obstant això, “un dels nostres propòsits és fer un monogràfic o un recopilatori, traduint les entrevistes que hem publicat a l'anglès i al castellà, mirant a l'exterior”.

A l'inici de l'any, amb el concert de Mostros i NCC es va celebrar el 10è aniversari del fanzine, però Gotzon Hermosilla no descarta celebrar un altre concert amb la mateixa excusa. Pot ser que a la fi d'any. “Ens endinsem en la zona underground i normalment ens relacionem amb uns altres fanzines o grups de música hardcore i punk. I encara que el fanzine sigui en basc, el basc no té notícies de nosaltres, perquè el nostre àmbit és un altre. Desgraciadament, l'underground i l'euskalgintza semblen ser dues zones extremes, i a nosaltres ens agradaria fer de pont entre aquests dos mons. Hem estat 10 anys al carrer, fent un fanzine en basc, i molts euskaldunes no tenen notícies de nosaltres, segurament també ha estat un error nostre”.