Els governs, els polítics i les seves terminals mediàtics, excepte algunes excepcions, creuen que els ciutadans som cecs, sords i ximples. Ho han tornat a demostrar la setmana passada, en el marc de les concentracions que s'han celebrat davant el Congrés dels Diputats a Madrid. S'han reunit contra les retallades i les polítiques capitalistes per a exigir la dimissió del Govern i la construcció de polítiques alternatives i solidàries entre les parts. Diuen que el Congrés és la casa de la sobirania del poble, que és intocable i que els ciutadans no poden ocupar ni manifestar als voltants. Diuen que cal evitar la pressió cap als diputats. Per a això, el Govern d'Espanya va envoltar el Parlament amb 1.300 policies, que van emprar armes, gossos i cavalls per a assaltar a la població, la qual cosa va provocar nombrosos ferits i detinguts en diverses localitats.

Quin cinisme parlar de pressió i llibertat. Aquest congrés, com gairebé tots els altres, és vigilat per “mercats” i especuladors (grans bancs, fons de pensions i d'inversió, multinacionals…). Aquesta és la veritable pressió invisible, perquè no envolten físicament al Parlament, però sí contínuament. Els seus noms són els següents: Els grans bancs d'Alemanya i França, el BCE, l'FMI, Merkel, el botí, González, Galà, Alierta, Rosell… són els que pressionen cada dia a Rajoy i als seus polítics perquè governin al servei dels seus interessos. Que continuïn retallant els drets laborals i socials dels treballadors, pensionistes i dependents, així com els drets de les nacions de l'Estat espanyol. Una pressió invisible, però profunda, contínua i forta!