El municipi alabès de Villabuena d'Àlaba està situat a la Rioja alabesa. Així ho diuen els d'allí, els d'Euskaltzaindia entre ells primer Uriona i ara Villabuena. Tot el que hi ha en Villabuena és vi i el paisatge és vinya. Abans hi hauria hagut arbres fruiters, hortes, camps de cultiu, bosquets... El paisatge cultural està actualment reduït i la riquesa que aporta el vi fa difícil revertir aquesta tendència.

Entre les vinyes encara queden restes d'aquests: hortes al costat dels rierols i arbres i arbres aïllats entre les vinyes.

Vaig trobar entre ells a un que gairebé havia oblidat: el Gurbea, el Sorbus domestica. La gurbea és parent d'Otskiza, Sorbus aucuparia, hostal, Sorbus ària i maspila o basagurbea, Sorbus torminalis. Creix bé en terrenys propis de quejigares i alzinars, així com en les cebes de les vinyes i en els pendents i talussos entre elles. Pel que sembla, es tracta d'un arbre de fruits portat pels romans. A més de ser un sol i un bullidor, mestressa els llocs on la terra és calcària i l'aigua en la seva justa mesura. Al País Basc que l'aigua dona al Mediterrani es troba com a casa. Al nostre país no tenim més que uns quants exemplars, una relíquia! Fruit, gra del llard, udalatxa o perera, a penes es coneix i no es recull ni s'utilitza... Com es va estendre per a la producció de fruits, ara corre el risc de perdre's. Són pocs, però en pau, viuran llarg temps? Hi ha un gran desafiament entre el qual viu més llarg i el que té la cintura més ampla. n