argia.eus
INPRIMATU
Consell nuclear sense garanties
Mikel Garcia Idiakez @mikelgi 2012ko irailaren 18a

En el bon camí, podrien tancar la central nuclear de Garoña a l'any següent, però seria una decisió per raons d'interès econòmic, no pels problemes de seguretat que té la central més antiga de l'Estat espanyol. El Consell de Seguretat Nuclear (CSN) ha mantingut durant tots aquests anys una posició favorable a mantenir oberta la central nuclear de Garoña (Burgos). Quina credibilitat pot tenir un Consell plenament polititzat i que fins ara ha actuat en benefici de la indústria elèctrica nuclear?

El punt de partida és significatiu, ja que els cinc membres del Consell són triats pels partits polítics: El pp ha pactat dos (Fernando Vicente Castelló i Antonio colino), el PSOE altres dos (Carmen Martínez i Rosario Velasco) i CIU un (Antoni Gurguí). La politització del CSN és evident: Castelló ha estat diputat del pp i portaveu del partit en matèria d'Indústria i Energia. Velasco i Martínez han estat diputats del PSOE i Gurguí va ser director general d'Indústria amb CIU, en la Generalitat de Catalunya, i conseller delegat d'Indústria. Iniciativa per Catalunya Verds va votar en contra de la seva candidatura al CSN per tenir un “perfil molt pronuclear”. La indústria nuclear està directament relacionada amb Colino, un enginyer elèctric nuclear que va ser director de la secció nuclear d'Endesa i president de l'empresa Enresa, dedicada als residus nuclears, abans d'entrar en el Consell.

En el cas de Garoña, el CSN ha pres dues decisions fonamentals al llarg d'aquests anys. En 2009, es va acordar prorrogar l'autorització de continuïtat, encara que la central no va complir els requisits anteriorment exigits (substitució de la xarxa elèctrica de cable i reparació del sistema de ventilació d'emergència). Les esquerdes del recipient del reactor degut a la corrosió no van ser un obstacle per a la continuïtat de la central. Enguany també va recomanar la pròrroga fins a 2019, abans que es duguessin a terme els "test d'estrès" sol·licitats per la Unió Europea.

En el cas d'altres centrals de l'Estat, les autoritats de la central Vandellós II van mantenir oculta la corrosió d'un tub, però el CSN va manipular un informe que criticava el seu comportament (2001). Malgrat saber que el nivell de corrosió del vaixell en aquesta central era alt, el CSN (2004) va donar el seu vistiplau per a continuar funcionant, “amb un major nivell de risc”, segons va reconèixer posteriorment. Tres directius de la central d'Ascó I i un inspector del CSN estan imputats per ocultar una fugida radioactiva durant cinc mesos (2007). Són més els antecedents, i tots ells posen de manifest que fins que no es trenqui la seva vinculació amb les empreses elèctriques nuclears i els partits polítics que els han posat en el càrrec, és a dir, fins que siguin triats en funció d'altres criteris, els membres del CSN difícilment podran exercir un treball veritablement autònom i independent: garantir la seguretat de les centrals nuclears –els ciutadans–. En cas contrari, continuarà sent una entitat subjecta a altres interessos, destinada a guardar les aparences.