És cert que alguns esportistes injecten ozó en la seva sang per a millorar el seu rendiment, però això no els aporta cap mena d'aportació miraculosa, segons els estudis. També és cert que l'esportista pot ser sancionat amb la injecció d'ozó, però no per la introducció del producte en el cos, sinó per l'extracció de sang i la reinjecció. És a dir, l'ozó en si no és un producte dopant, l'acte-transfusió de sang és una acció il·legal.
El ciclista Di Gregorio va ser detingut per la Policia en el Tour de França 2010. Va injectar ozó en la sang, el famós gas que protegeix la terra dels ultraviolats de radiació. Extracció de sang, mescla amb ozó i reintroducció. Fàcil. Però és molt difícil de detectar, ja que els efectes desapareixen ràpidament. “La gent que injecta l'EPO busca el mateix, augmentant el nombre de glòbuls vermells, però els efectes desapareixen dos o tres mesos”, deia en La Vanguardia el director del laboratori antidopatge de Barcelona, Jordi Segura. En les seves paraules, l'ozó (O3) es converteix en oxigen (O2) i es multiplica en la sang, afavorint una millor oxigenació dels músculs. L'ozó no augmenta el nombre de glòbuls vermells. Segura diu que les tècniques de detecció d'ozó no estan perfeccionades i que per a capturar a l'esportista és necessari que hi hagi “una via indirecta” (un chibatazo). Di Gregorio va ser denunciat per un naturòpata. El condemnat va reconèixer en 2008 haver realitzat transfusions de sang a quatre ciclistes que es trobaven al carrer per l'activitat il·legal de la medicina.
L'investigador Moisès García afirma que la injecció d'ozó és inútil: “Entenc dopar a alguns esportistes, però utilitzar la sasiterapia que no serveix per a res... L'ozó no serveix per a res i és perillós perquè el poder oxidant de l'ozó afecta als glòbuls vermells”. Només la injecció d'ozó a Di Gregorio li ha servit per a ser expulsat del Tour.
El fiscal Jackes Dallet ha dit que “no estem parlant d'un producte dopant, sinó de mètodes dopants ”. Ha subratllat que l'ozó no dopa, sinó que ha definit l'acte-transfusió com un “mètode dopant”. “El naturòpata que va administrar l'ozó, serà acusat per subministrar a un esportista substància prohibida i per l'activitat il·legal de la medicina”, afirma l'investigador: “Administrar l'ozó no és medicina, és una estupidesa perillosa”.
També té un missatge per a La Vanguardia, que ha presentat aquest “disbarat” com a nou déu del dopatge: “No és d'estranyar que es digui que no es pot detectar perquè no fa res. La notícia ha aconseguit convèncer a la gent que funciona de veritat. Però no entenc per què la MESTRESSA (Agència Internacional Antidopatge) perd temps i diners detectant alguna cosa que no afavoreix. També inclouran les flors de Bach entre els temes dopants?”.
Pot ser que no serveixin per a res, però no és d'estranyar que cada vegada més gent injecti ozó per a millorar el rendiment esportiu, donat el tractament que li donen els mitjans de comunicació.
Realak azken partida galdu ostean –Malagaren aurkakoa– Whatsapp mezua jaso nuen, J.B. Toshack entrenatzaile ohiaren esaldi batekin: “Astelehenetan hamar jokalari aldatuko ditudala pentsatzen dut, astearteetan zazpi edo zortzi, ostegunetan lau, ostiraletan bi,... [+]
Guardia Zibilak 14 lagun atxilotu ditu Alacant, Valentzia, Valladolid eta Malagan, sendagaiak eta debekatutako hainbat substantzia sortu, faltsifikatu eta banatzen zituen talde kriminaleko kide direlakoan. Europan atzemandako produktu-kopururik handiena da DIANU operazioaren... [+]
Lekuko babestu batek [Urdaibaiko arraunlari ohi batek] deklaratu du ziztadak egunerokoak zirela: astegunetan, entrenamenduen ostean, eta asteburuan, lehiaketaren aurretik eta ostean ere.