Per als éssers vius d'aquest planeta, els boscos són un ecosistema fonamental. Regulen el clima, són un dipòsit de biodiversitat i ens proveeixen d'aigua, entre altres coses. També són font d'aliment i els éssers humans, a més de menjar, utilitzem les plantes dels boscos per a l'obtenció de fusta, per a l'elaboració de medicaments... Teresa Pérez, de l'Associació WRM (Moviment Mundial pels Boscos Tropicals), ha recordat que milions de persones viuen en els boscos o gràcies a ells. L'Assemblea General de l'ONU va proclamar 2011 com l'Any Internacional dels Boscos, i segons dades fetes públiques, més de 300 milions de persones viuen en les selves del món, especialment als països del Sud Global, dels quals 1.600 milions viuen. “La protecció dels boscos és imprescindible per a defensar els interessos d'aquestes persones”, explica Pérez, “però aquestes comunitats no tenen garantits els seus drets sobre els boscos. Per als governs, i per als quals tenen interessos econòmics en els boscos, els que han viscut allí durant milers d'anys són estrangers que cal expulsar. Volen culpar a ells de la desforestació, encara que és clar que les causes són unes altres”. L'experiència demostra, diu Pérez, que on s'han respectat els drets dels vilatans la selva és la que millor s'assenteixi.

La indústria de la fusta i la mineria són, segons el membre de la WRM, els principals responsables de la pèrdua dels boscos. Un informe de la FAO (Organització de l'Agricultura i l'Alimentació de les Nacions Unides) revela que entre 2000 i 2010 es van perdre 130 milions d'hectàrees de boscos en el món. Una mica menys del triple de la superfície de l'Estat francès o espanyol. Les majors pèrdues es van registrar a Sud-amèrica i Àfrica. En la dècada anterior, de 1990 a 2000, es va perdre encara més superfície, 160 milions d'hectàrees. A pesar que el retrocés del bosc s'ha alentit –i aviat veurem que és una dada que cal prendre amb cautela–, les xifres són molt preocupants segons la pròpia FAO.

Què és el bosc?

En la web de la WRM es pot llegir el següent: “Segons la FAO, en el període 2000-2010 la pèrdua de boscos va ser menor a causa de l'augment del nombre de boscos plantats. Les plantacions d'arbres suposen el 7% de tots els boscos del món”. Però WRM no està d'acord amb la definició del bosc que utilitza la FAO, segons ens explica Teresa Pérez: “Fa uns anys iniciem una campanya perquè la FAO canviï la seva definició. Per a ells, les plantacions de monocultius dels arbres són també boscos, la qual cosa millora les estadístiques sobre la desforestació. Però les zones de monocultiu no són els boscos, no compleixen les funcions ecològiques dels boscos”. Per contra, en opinió de Pérez, causen problemes. D'una banda, provoquen una pèrdua de biodiversitat; per un altre, són grans consumidors d'aigua, mentre que el bosc real és un proveïdor d'aigua. A més, una zona de monocultiu és propietat privada. El que compra la terra per a plantar una d'aquestes plantes pot tirar als que vivien allí abans, i és una cosa que està succeint en moltes parts del món.

Les plantacions d'arbres estan augmentant a tot el món i blanquegen les dades de desforestació. Per exemple, si tenim en compte les partides de monocultius, en els últims anys la superfície forestal dels Estats Units i Europa ha augmentat, segons Jaume Grau, d'Ekologistak Martxan. No obstant això, si atenem els criteris assenyalats per la WRM, el monocultiu arbre és un dels causants de la desforestació. De fet, a vegades s'extreu el bosc bàsic, que compleix totes les funcions ecològiques esmentades, per a procedir a la seva plantació en el seu lloc. L'objectiu és obtenir fusta, paper i, sobretot, biocarburants en els últims anys.

Estratègia REDD

En els últims anys, el problema de la conservació dels boscos s'ha relacionat amb el canvi climàtic. Hi ha diverses raons per a això. Jaume Grau ens explica que una de les causes de les emissions de diòxid de carboni –un terç del total– és la desforestació. En primer lloc, perquè un dels intervals de la desforestació és la crema del bosc. D'altra banda, perquè en desaparèixer els arbres deixen de detectar el CO₂ de l'atmosfera. I, en tercer lloc, perquè el CO₂ acumulat en el sòl durant milers d'anys és més fàcil d'escapar a l'atmosfera després que aquest sòl hagi perdut l'estabilitat del bosc.

En 2005 es va esmentar per primera vegada en la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic l'estratègia REDD. El significat de les sigles és la reducció de les emissions derivades de la desforestació i la degradació dels boscos. Tres anys després, a la idea inicial se li van afegir altres objectius com la conservació, l'ús sostenible i l'augment de les reserves de carboni en els boscos. Des de llavors, s'utilitzen les sigles REDD+ per a denominar l'estratègia. En aquests moments hi ha centenars de projectes pilots en el món, tots o gairebé tots en països tropicals, i encara que no s'ha donat un termini concret, s'espera que en molt poc temps es posi en marxa oficialment REDD+. Reduir les emissions i frenar la desforestació són objectius dignes d'aplaudiment, però moltes associacions ecologistes creuen que REDD farà més mal que bé, perquè té un punt de partida erroni. Segons han denunciat, es tracta d'un punt de partida que té com a eix l'economia.

WRM va oferir a REDD un número complet de la seva publicació a l'agost de l'any passat. En aquesta, fa una crítica feroç a l'estratègia. Segons l'article Els pecats de l'enfocament REDD+ (pecats de l'enfocament REDD+), la desforestació té un efecte molt de menor que la combustió de combustibles fòssils en el canvi climàtic, i a més és molt diferent. “L'equiparació del carboni alliberat per la desforestació amb l'alliberat pels combustibles fòssils és una falsa premissa, ja que la principal causa del canvi climàtic és l'augment de la combustió dels combustibles fòssils. L'escalfament global es deu a aquest carboni que ha estat emmagatzemat sota la terra durant milions d'anys i que no participa en el cicle natural de les plantes. L'argument fals és que la prohibició de les emissions de la desforestació pot compensar les emissions de combustibles fòssils. REDD s'ocupa d'una única font de carboni, que a més és una font secundària, i no aborda les causes profundes de la desforestació”.

Els projectes d'estratègia REDD+ necessiten mesuraments complexos per a determinar el contingut de carboni d'un bosc. S'estima que es pagarà diners a canvi de la conservació d'aquest bosc, però Teresa Pérez ha denunciat que no és clar en quin sentit es mouran els moviments dels diners. “Un dels arguments suposadament utilitzats a favor de REDD és que les comunitats pobres que viuen en el bosc podran obtenir diners per la conservació d'aquest bosc, però realment serà molt difícil que aquests grups obtinguin diners, entre altres raons perquè és molt difícil mesurar la quantitat de carboni del bosc, i aquest treball difícilment el podran fer les comunitats locals. En canvi, seran les empreses d'Occident les que s'encarreguin d'això”. El problema és que aquestes empreses adquiriran primer la propietat del bosc. Com ja s'ha observat en diversos projectes pilot de REDD –veure quadre de dalt–, l'efecte és deplorable per a la població forestal, que amb l'excusa de la seva conservació se'ls impedeix portar la seva vida habitual.

Cap a la privatització forestal

Avui dia, el 80% dels boscos del món són de domini públic, però una estratègia com la REDD pot augmentar la privatització. Segons ens ha advertit Jaume Grau, d'Ekologistak Martxan, “els fons per a projectes estan en funció de la voluntat. Qui posa la pasta? Els governs occidentals, amb la crisi que hi ha? No, ho posaran les empreses, però si guanyen alguna cosa a canvi, no. Entre altres coses, podran continuar emetent carboni en Iparralde a canvi de la conservació d'un bosc al Sud, pensant que l'u iguala a l'altre”.

El nou context, en comptes d'alentir el problema, augmenta en opinió de Teresa Pérez: “Un dels eixos del nou concepte d'economia verda seran els boscos. Si totes les funcions del bosc poden convertir-se en un mercat, s'afegiran noves amenaces a les ja existents. És possible, per exemple, que en un futur no gaire llunyà els boscos es converteixin en privats per a poder comercialitzar l'aigua que hi ha en ells”. La WRM considera prioritari garantir els drets de les persones que viuen en els boscos. “Gràcies a ells s'ha conservat el que tenim i ells haurien de tenir la propietat i el control del bosc”. Aquesta seria la primera mesura que Pérez hauria de prendre en benefici dels boscos, al marge dels mecanismes de privatització. De moment, no obstant això, la selva del mercat s'està imposant.