A l'octubre de l'any passat, el president de la CAB, Patxi López, ens va donar una bona notícia del seu viatge als Estats Units mentre s'establien les bases per a la pau al País Basc: el subsol d'Àlaba té suficient gas natural com per a cobrir les necessitats de la comunitat durant 60 anys, a l'espera que algú la tregui. I a través de la fractura hidràulica, és a dir, del fracking, aquest gas no trigaria a estar disponible.
“La gent va començar a preocupar-se llavors, a veure què era això de fracking”, diu Andrés Illana, portaveu de la plataforma Fracking Ez Llaurava. Fruit d'aquella preocupació va ser la plataforma, creada al desembre. Però a l'octubre de 2011, a Euskal Herria pocs tenien coneixement del fracking. Entre ells, els membres de l'empresa pública SHESA (Societat d'Hidrocarburs d'Euskadi), creada per l'administració de l'època d'Ibarretxe.
Argia ha rebut les actes de les reunions mantingudes per SHESA amb les empreses estatunidenques Heyco i Cambria, aquestes dues últimes sòcies de la companyia basca en el projecte d'explotació de gas. En les primeres reunions, els representants d'Heyco van manifestar la seva urgència, ja que volien començar a excavar els pous abans de finals de 2007. Des de SHESA els van respondre que difícilment s'aconseguiria començar a treballar en aquest període, ja que es necessitava temps per a obtenir els permisos ambientals. Després de l'ajornament, es preveu que en 2014 es puguin excavar els dos primers pous en les proximitats de la localitat de Subillana de Vitòria-Gasteiz.
De les actes de les pròximes reunions es dedueix que Heyco estava preocupat pels retards que les mesures de protecció mediambiental poden ocasionar a les seves intencions. Al gener de 2007, en la primera reunió en la qual van participar membres de la companyia Cambria, el president d'Heyco, George Yates, va preguntar si podria alentir el projecte en cas d'una qüestió mediambiental. Tant llavors com ara, el màxim representant de SHESA, Juan Cruz Vicuña, va respondre que l'única cosa significativa era la futura regulació de protecció dels Montes de Vitòria –ja molt avançats estan els tràmits per a la declaració d'aquesta zona com a parc natural–, i molt menys, l'aqüífer de Subilla.
Vicunya no va encertar en les seves previsions, ja que l'aqüífer és un dels arguments més utilitzats pels opositors al projecte de SHESA i els seus socis. “És la reserva d'aigua més important de la CAPV”, explica Andrés Illana, “i té un gran valor estratègic, reconegut també per les institucions. Avui dia és l'única alternativa als embassaments del Zadorra que proveeixen d'aigua a Bilbao i Vitòria”.
Segons Mikel Otero, membre de Fracking Ez Llaurava: “Passaran milions de litres d'aigua amb additius contaminants i tenim por d'arribar a l'aqüífer. A més, amb independència que es toqui l'aqüífer, la major part de l'aigua que s'introdueixi quedarà enterrada, i no sabem per on es pot estendre”.
El parlamentari del PNB, Javi Carro, ens ha expressat una opinió semblant. En els últims mesos, Carro ha estat un dels parlamentaris que més ha destacat en la lluita contra el fracking en el Parlament Basc. “Hem d'explotar els nostres recursos de manera adequada, i en aquest cas és l'aqüífer el que té prioritat sobre el gas natural”. Carro aposta per l'explotació del gas, però no pel projecte que està duent a terme el Govern Basc. “La tècnica del fracking ha d'entrar en quarantena per a no contaminar res ni a ningú. Siguem prudents i protegim els aqüífers. El gas no es marxarà, hi haurà temps per a desenvolupar tècniques més segures, però mentrestant cal esperar. No tenim necessitat d'explotar-ho ara, perquè la CAPV està ben equipada amb gas natural”.
Cal tenir en compte que en 2006, quan Shesa i Heyco van començar a celebrar les seves primeres reunions, els jeltzales estaven en el poder en la CAB. “És lògic”, ha reconegut Carro, “que la gent pensi que després de les pròximes eleccions el PNB seguirà endavant amb el fracking si torna al Govern. Però jo espero que actuem segons el que estem dient ara, és a dir, donant prioritat als aqüífers abans de l'energia, i mantenint el fracking en quarantena suficient –tres, cinc, o vint– fins que es desenvolupin alternatives segures”. El temps ho dirà.
De moment, les intencions energètiques del Govern Basc es recullen en l'informe Estratègia Energètica d'Euskadi 2020. En la seva pàgina 166 pot llegir-se el següent: “És important dur a terme iniciatives que simplifiquin totalment la normativa actual en la tramitació de les sol·licituds i autoritzacions d'exploració i, si és el cas, explotació de les reserves de gas natural.(...) Aquest serà un marc d'actuació prioritària per al centre d'opinió energètic (o Think tank ) la creació i el desenvolupament del qual s'ha proposat en iniciatives anteriors. En concret, la creació d'escenaris d'opinió i propostes normatives en l'àmbit del gas natural serà una de les línies de referència d'aquest centre”.
El parlamentari d'Aralar Dani Maeztu ha considerat que no hi ha grans diferències entre el que diu aquest paràgraf i els discursos de les empreses Heyco i Cambria. Maeztu, al costat de Javi Carro i altres membres del Parlament basc, va estar al març a Barcelona en el Fòrum del Gas No Convencional i va tenir l'oportunitat d'escoltar les paraules del director d'exploració de l'empresa Heyco, John Underwood. “Parlava d'Àlaba com si ja estigués fet. Quines possibilitats havia de treure...”. En opinió de Maeztu, el fet que els d'Heyco parlin amb tanta claredat demostra que el Govern Basc esmenti quan diu que de moment només es farà una exploració i que en funció d'això es decidirà si s'inicia la fase d'explotació. “L'important és que els contractes estan signats. Per a ells el medi ambient és un mer tràmit. Aquestes empreses no es marxaran d'aquí si els estudis d'impacte ambiental diuen que no es pot utilitzar el fracking. No, el que faran és manar als d'aquí que els estudis d'impacte ambiental siguin positius”.
No obstant això, encara no s'han realitzat estudis d'impacte ambiental sobre el projecte d'explotació de gas a Àlaba. El Parlament Basc, a través d'una proposició no de llei aprovada al febrer i en la qual només va votar en contra el PSE, el va demanar al Govern, però a l'ésser una proposició no de llei, el Govern no té per què complir-la, segons ens ha recordat Maeztu. “L'excusa que donen és que de moment faran una exploració, no una explotació, i per tant no és necessari fer un estudi d'impacte”.
El PSE s'ha quedat només en la defensa d'aquesta posició. Fracking Ez Arabako Andres Illana ens diu que no té ni peus ni cap el no fer l'estudi d'impacte, “perquè la llei ho exigeix en el cas dels plans estratègics; el lehendakari ha declarat públicament que es procedirà a l'extracció de gas per a 60 anys, què és això si no és una estratègia?”. El passat 5 de juliol, una notícia apareguda en els periòdics deia que la Comissió Europea també va sol·licitar al Govern Basc un estudi d'impacte ambiental. Abans, al gener, l'Ajuntament de Vitòria-Gasteiz ja havia fet la mateixa petició –els pous de Subilla estan en el seu propi territori–; el PP no ha mostrat una postura clara en contra del fracking en la resta d'institucions, però molts creuen que el fet que Vitòria-Gasteiz sigui Green Capital enguany ha obligat l'Ajuntament a actuar amb cautela. De fet, de moment no s'ha concedit el permís obligatori per a la construcció dels pous en considerar que la informació que li ha facilitat SHESA és insuficient.
No hi ha cap diferència entre l'exploració i l'explotació quant a l'afecció al medi ambient, ja que es tracta de la mateixa infraestructura, subratlla Illana. És més, l'exploració tindrà una mica d'explotació. Com es pot observar en les actes de les reunions de 2007 entre SHESA, Heyco i Cambria, la primera va ser la que va suggerir la comercialització del gas obtingut durant l'estudi per a compensar els costos de la perforació. Aquest mateix any, representants de l'Ens Basc de l'Energia han confirmat que així es farà de manera pública.
La plataforma Fracking Ez Llaurava ha fet públic un càlcul basat en els anuncis del Govern Basc: Si, com ha dit Patxi López, hi ha gas per a 60 anys a Àlaba, per a explotar-ho caldrà fer més de 2.000 pous al país. I entre ells una infinitat de camions en constant trànsit per carreteres creades a aquest efecte.
A més de tots aquests problemes derivats del fracking, els membres de la plataforma apunten una altra bona raó per a oposar-se a ell: l'aposta pels combustibles fòssils no és més que una prolongació innecessària. És a dir, l'últim intent de fer front a la decadència dels hidrocarburs, el de llevar-li costi el que costi les últimes gotes d'aigua a una esponja seca. Esforç que pot resultar massa car. Polònia ens dona l'exemple. S'espera que la quantitat resultant sigui un 80% inferior al que es preveia inicialment, una vegada que s'hagi començat a excavar el terreny.
Any de la Guerra, any de la mentida!
Així ho diu la frase i així ho corrobora la realitat.
Davant la situació de guerra en el món i a Europa, el seu constant repunt i les possibles conseqüències que això ha tingut i tindrà a Euskal Herria, el mes de desembre passat... [+]
Camí 20 de gener. El president dels Estats Units, Donald Trump, serà investit el pròxim 20 de gener. Les elits econòmiques afins als demòcrates han intentat en diverses ocasions posar fi a la vida de Trump. Aconseguiran l'objectiu abans del 20 de gener? A més, pretenen... [+]
En 2017, Indonèsia i Holanda van signar un acord per a retornar el patrimoni robat pel país europeu a causa del colonialisme durant tres segles. El responsable indonesi del procés de devolució, Gusti Agung Wesaka Licitació, ha explicat que aquest acord "va ser important per... [+]
Grècia 1975. El país va començar l'any com a república, tres setmanes abans, en el referèndum del 8 de desembre de 1974, després que els ciutadans decidissin la fi de la monarquia.
Una dècada abans, en 1964, quan va morir el rei Pau I, el seu fill Constantino va prendre... [+]
El món també l'ha fet, perquè és un símbol, perquè en la història ja s'han fet i es faran més genocidis (mala sort, senti, t'ha tocat néixer allí), però el de Palestina té unes característiques especials: