L'estiu passat, quan acabàvem de ser pares, vam voler continuar viatjant amb bicicleta. Per això, amb el nen d'un any comencem a buscar un recorregut adequat per a fer amb bicicleta. Ens va semblar adequat el camí popular de Danubi.

El més clàssic per als amants de la bicicleta

Aquest camí té ressò entre els ciclistes, pot ser que sigui el camí més conegut per als cicloturistas d'Europa. Prenent el riu com a eix principal, és un còmode camí que travessa el centre i l'est d'Europa, amb paisatges preciosos i una cultura meravellosa. A més de la comoditat, durant el recorregut hi ha opcions per a menjar i dormir que s'adapten a tots els preus i estils. A més, almenys en els trams d'Alemanya i Àustria, no hi ha cap mena de pèrdua. La suma de tot això havia convertit a Danubi en el nostre desafiament. Mai havíem pres la decisió d'anar allí.

Punt de partida: Stuttgart

Sobre el mapa d'Europa dibuixem la traça principal del nostre recorregut, la línia corba, des de l'origen del Danubi fins a Budapest. És la part que passa per Alemanya, Àustria i Hongria. Volíem, no obstant això, deixar lliure la tasca, sense lligar-la als punts fixos. Més tard, s'instal·laria a la seva casa.

En arribar la temporada de vacances, vam ficar les bicicletes en caixes de cartó i amb avió ens vam anar d'Euskal Herria a Stuttgart. Aterrem en una ciutat alemanya, enfosquida a la nit. Ens envoltava l'anar i venir de gent inquieta. També nosaltres estàvem nerviosos. Fosc. El nen famolenc. Bicicletes en caixes. Últims trens en marxa. La cerca d'un lloc on dormir es va convertir en el nostre principal objectiu. I la forma més senzilla d'entrar a la ciutat amb el nostre equipatge era muntar i pedalar les bicicletes.

Al matí següent ens vam adonar que ens trobàvem en un poble estrany. Els agents de la Policia Municipal ens van informar sobre el tramvia, l'olor de fast food, les cases de diferents arquitectures, l'idioma, la forma de la gent...

Buscant la deu del riu... però al tren equivocat

En aquests casos ens agrada fer una petita aclimatació. Familiaritzar-nos amb el poble en el qual estem i conèixer com funcionen les seves gents, aliments i infraestructures. Una vegada fet això, el riu Danubi, que té la seva deu a uns 120 quilòmetres de Stuttgart, es va convertir en la nostra obsessió. Sense esperar un instant més, carreguem els artefactes al tren i ens dirigim cap a la ciutat de Donauesching, pròxima a la Selva Negra.

Ens vam adonar que el tren es posava en marxa i que ens havíem equivocat de tren. Anàvem camí d'Ulm.la intriga que planava sobre el mapa començava ja a parlar per si mateixa, a adoptar la seva pròpia personalitat. I així, comencem l'aventura sobre la bicicleta des d'Ulm.

Part d'Alemanya

Danubi passa per Bavaria land, al sud d'Alemanya. La majoria de les etapes són tranquil·les i planes. Res més començar ens vam adonar que Alemanya té molt desenvolupades les infraestructures per a circular amb bicicleta. Tots els pobles i ciutats estan units pels carrils bici, i a l'interior de les ciutats hi ha passos especials de zebra, senyals, imatges de bicicletes en semàfors...

És sorprenent com canvia la identitat del riu al llarg del recorregut. També impressionant la capacitat d'adaptació de l'entorn al riu. En el tram alemany descobrim les diferents cares del Danubi. Al principi vam veure un riu tranquil i fèrtil que passa pels camps de cereals i l'entorn dels frondosos arbres. Però a vegades, el riu que entra i surt dels pobles de colors, tenia la facultat de tornar-se alegre. En les grans ciutats, en canvi, vam veure el vast Danubi que descansa en les zones verdes. I a vegades té un rostre lleig: Riu fosc que habita en les proximitats de Grossemehring, al costat de les gegantesques xemeneies de les centrals tèrmiques.

A més de la identitat del riu, Alemanya i els alemanys en aquest tram són molt interessants. D'una banda, la història de Baviera dona una identitat especial als nadius. D'altra banda, els pobles i ciutats de la ruta tenen una àmplia oferta cultural: arquitectura de diferents èpoques, museus, concerts... Vitalitat.

Totes aquestes sensacions ens donaven força per a fer quilòmetres amb facilitat a base de pedals. I com a ens vam adonar, comencem a arribar a la frontera entre Alemanya i Àustria.

De sobte, el nombre de ciclistes va augmentar. Es va acabar la calma i la solitud. Ens trobàvem una vegada i una altra cares conegudes: famílies, majors, joves, grups... L'última part d'Alemanya va estar marcada per un ambient molt alegre, que no va acabar de quallar. De fet, comencem a acostar-nos a la part més coneguda del camí. La ruta clàssica del Danubi comença a la ciutat alemanya de Passau, a la frontera.

Àustria, un paisatge salvatge

Entrant a Àustria, tot segueix igual. Pobles acolorits, el mateix idioma, camins clarament senyalitzats...No obstant això, en l'ambient del camí, notem un canvi espectacular. Estàvem involucrats en el Passau-Viena, que s'ha convertit en un clàssic per als cicloturistas, i això era molt evident.

Aquesta part compta amb elements interessants: paisatge salvatge, pobles medievals envoltats de vinyes, camp de concentració de Mau-thausen, llocs de descans acollidors, Viena... Potser la suma de tot això fa que aquesta part del recorregut sigui tan famosa.

Danubi es converteix en un salvatge en aquest tram. S'endinsa en les altes muntanyes i en els boscos profunds, fent orgulloses voltes i voltes i creant un meandre tan elegant com el de Schögen. A vegades, entre els meandres, el ciclista es veu obligat a travessar el riu en pot.

A aquesta part salvatge ens acomiadem a la ciutat de Linz. Linz és una gran ciutat, moderna, monumental i plena de cultura que en 2009 es va convertir en la capital europea de la cultura. A pocs quilòmetres passem al costat del camp de concentració de Mauthausen. Volíem conèixer aquest lloc famós pel fosc passat, i el deixem a un costat i entrem. Dels quals estàvem fent el mateix recorregut, no vam ser els únics ciclistes.

En aquesta part, els passatges que es formen en les vinyes de Wachau ens van semblar espectaculars. Sota els castells desdibuixats que encara continuen custodiant els cims, passem pels pobles petits i elegants de l'Edat mitjana envoltats de vinyes.

I de sobte tot va canviar. Les aglomeracions de cases, les urbanitzacions massives, el trànsit, les obres... ens van indicar que ens acostàvem a la ciutat gegant. Quan ens vam adonar, Viena ens engulló.

Trens de Viena a Budapest

A través dels viatgers que venien en sentit contrari descobrim que les rutes i senyals des de Viena eren pitjors. També ens van dir que hauríem de circular molt de temps per carreteres de trànsit. Bastaven raons per a canviar els plans. Vam veure a Viena amb tranquil·litat i decidim anar amb tren fins a Budapest. I gràcies a la tranquil·la estada a Budapest, arribem a Euskal Herria amb forces renovades.