Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Amb l'objectiu d'estimular el cervell oxidat

  • La demència no té cura, almenys de moment. Avui dia es treballen dues vies per a reduir la pèrdua: els fàrmacs i la psicoestimulación. El 95% de les demències tenen a veure amb l'edat; entre el 30 i el 40% de les persones majors de 80 anys. Segons els càlculs d'Eustat, l'any 2035, en la Comunitat Autònoma Basca el nombre d'anys 80-84 serà de 83.840.
Gaixoaldiak aurrera egin ahala, dementziak jotakoek laguntza handiagoa behar dute, beharra erabatekoa den arte.
Gaixoaldiak aurrera egin ahala, dementziak jotakoek laguntza handiagoa behar dute, beharra erabatekoa den arte.

En l'Estat espanyol, al voltant de 800.000 persones pateixen alzheimer, el tipus de demència més usual. El 85% estan a casa. Suposem que cada pacient és atès per un parell de persones. Així, en un estat de 47 milions d'habitants, 1,6 milions de persones estan atenent malalts d'alzheimer a Euskadi. La demència no té curació de moment, però el pacient amb demència necessita molta ajuda, completa a partir d'una etapa.

Hi ha diverses raons per a afirmar que la demència és una malaltia terrible. Utilitzen medicaments i psicoestimulación per a posar fre al ritme de la malaltia, però no saben curar-la. A mesura que la malaltia avança, el pacient es queda inutilitzat, la dependència és total i necessita ajuda permanent, tal com indica el títol del llibre, 36 hores al dia, i així fins a la mort. Hi ha una altra raó molt a tenir en compte: la vellesa no perdona i el 30-40% de la població major de 80 anys desenvolupa la malaltia. Eustat (Institut Basc d'Estadística) assenyala que en els anys 2005-2006 l'esperança de vida dels homes era de 77,2 i la de les dones de 84,3 en la Comunitat Autònoma Basca. En 2050, els homes seguiran de mitjana moriendo a la mateixa edat i les dones es trobaran amb una mitjana de 86 anys.

Han posat i estan posant molts recursos per a estudiar l'Alzheimer, ja que tota inversió és insuficient en comparació amb la despesa diària que suposa l'atenció als pacients.

Què és demència?

Per a explicar què és la demència, podem fer una certa comparació amb l'ordinador. Suposem que el virus ha atacat la màquina i ha perdut la memòria. Alguna cosa semblança ocorre amb la persona afectada per la demència. La memòria es desfarà abans. Això d'aquest matí, això d'ahir, se li oblidarà en primer lloc i a mesura que avanci el mal, se li aniran quedant les coses més velles clavades al cap. L'ancià recordarà als seus pares, recordarà els temps en què era nen. El símptoma més evident de la demència és la pèrdua de memòria. Després vindran altres conseqüències: s'oblidarà de caminar, no podrà contenir l'orina i l'excrement, deixarà de parlar...

Borja Inza és terapeuta del Departament de Psiquiatria de l'Hospital Universitari Donostia i assessora de la Fundació Matia. Ha conegut i atès durant molts anys a persones majors amb demència; la seva mare també pateix alzheimer. El pitjor que es pot fer al malalt és deixar-li mirant a la paret o a la finestra. No té cap estímul i això és el que necessita aquesta persona, moure els engranatges del cervell que comencen a desperezarse. Hem preguntat al terapeuta quines vies existeixen per a frenar la demència: el somni és la vacuna, la injecció que evitarà la malaltia. D'altra banda se segueixen dues vies complementàries: els medicaments i la psicoestimulación.

Inza va començar a explorar el món de la psicoestimulación en 1989. L'engranatge cerebral dels ancians intentava crear exercicis perquè no es quedessin oxidats, però no trobava models. Es va dirigir al món dels nens i es va trobar amb una estimulació primerenca. Ho va prendre com a model i es va adaptar als casos de demència senil. Pensava a fer un tauler d'exercicis: sumes i restes, sopes de lletres, de capacitat lectora, de desenvolupament del pensament abstracte...

Els experts no estan pensant que per als majors és molt profitós fer sudokus i mots encreuats, llegir llibres i, com diu Inza, “fins i tot passejar”. Els exercicis serveixen tant per a prevenir la demència com per a tractar-la amb el que ja té.

Els exercicis com els mostrats, en forma de tauler, són molts en el mercat, sobretot per als nens. S'utilitzen en l'ensenyament ordinari i en l'educació especial. No obstant això, els jocs han d'adaptar-se, cal no oblidar que “els nens estan aprenent més ràpid i els vells perden més lentament l'après”. En altres paraules, i com bé diu Inza, els professionals que treballen amb persones majors saben que sempre són perdedors; el repte és que, tant amb els medicaments com amb la psicoestimulación, les capacitats es perdin més lentament i no s'evitin les pèrdues. L'evolució del pacient es coneix a través de dues vies diferents. D'una banda, es tracta d'agafar un a un i analitzar com es realitzen els exercicis de psicoestimulación. D'altra banda, cada mes se'ls fan tests cerebrals.

Borja Inza i Enrike Arriola, responsable de la Unitat de Memòria i Alzheimer de Matia Fundazioa, van elaborar el tauler de psicoestimulación Ment i Vida en 2001 en residències de persones majors per al seu ús amb persones amb o sense demència. Inza s'imagina programes de ràdio i televisió en els quals s'emeten exercicis per a mantenir els engranatges cerebrals en moviment. Els adaptats per a ordinadors ja existeixen. El sistema creat per Inza i Arriola és de taula, per a treballar en equip, “hi ha molt a usar de manera individual, però atendre els malalts individualment costa molt car. En les residències cal organitzar-se en grups, com si no?”. Ens ha dit que el treball individual és car, però ens ha dit que en el futur caldrà dissenyar sistemes de petit format, ja que la tendència a atendre les persones majors a casa serà major que en les residències.

Gogoratzen 2 zenbakiaren azpian zein kolore dagoen?

Psikoestimulaziorako mahai taula da Mente y Vida. Narriadura kognitiboa edo kalte zerebralak dituztenekin erabiltzeko ariketak ditu. Donostiako Matia Fundazioan izan gara eta psikoestimulazio saioak nolakoak diren ikusteko aukera izan dugu.

Celes, Maura, Maite, Belen, Mertxe, Ignazio eta Karmen, Matia Fundazioak Donostian daukan Bermingham Ospitalera joaten dira egunero. Gaur urduri samar daude, badakite saioa bideoan grabatuko dugula. Zazpi lagunak aulkitan eseri dira, aurrean dituzte Virginia Oliván monitorea eta Mente y Vidaren ariketa sorta. 45-60 minutuko saioa egingo dute, gehiago luzatzea nekagarria litzateke. Oliván ahots sendo eta garbiz hasi da hitz egiten, batzuek gorraizea dute, eta gutxi ikusten duenik ere bada. Gazteenak 70 bat urte ditu eta zaharrenak 90etik gora

Diosala egin ondoren, zein egunetan bizi garen galdetu die, eta zein tokitan gauden. Hasi dira zazpiak erantzuten. Eta lanean hasteko ordua da, “zer iruditzen zaizue zenbakiekin eta koloreekin egiten badugu lan?”. Mahai gainean, panelean itsatsita, sei lauki koloreztatu ageri dira, beltza, zuria, urdina, berdea, horia eta gorria. Haien gainean 1etik 6rako zenbakiak jarriko ditu, kolorea estaliz. Koloreak ezkutatu aurretik behin eta berriz denen artean errepasatu dute lauki bakoitzean zein kolore dagoen. Batek hala esan du: “Orain bai, estalitakoan ikusiko dugu, ez da hain erraza!”. “Celes, zein kolore dago 5 zenbakiaren azpian? Belen, zein kolore dago 3aren azpian?”. Batzuek denak asmatzen dituzte, eta beste batzuk ezinean dabiltza. Orokorrean, ariketa erraza da zazpi lagunentzat eta elementu berria sartu du Oliván monitoreak. Kolorea asmatzeaz gain kolore bakoitzeko hitz bat gogoratu beharko dute: beltza-ikatza, zuria-elurra, berdea-belarra...

Estaltzen duzunean ahaztu egiten zaigu

Bigarren ariketarekin hasi dira. Sei aurpegi ageri dira arbelean, banaka-banaka eta aspertu arte, Olivánek aurpegi bakoitzak zer adierazten duen errepikatu du: lehenengoa lo dago, bigarrena aharrausika, hirugarrena haserretuta, laugarrena harrituta, bosgarrena barrez eta azkena negarrez. Sei aurpegiak buruz ikasitakoan estali egin ditu monitoreak eta zazpi lagunek, eskolan bezala, banaka erantzun beharko diote Oliváni aurpegi haserrea non dagoen, harridura aurpegia duena non... Sarri-sarri esaten die Olivánek parean dituen “ikasleei” “oso ondo, oso ondo”, nahiz eta batzuek denak asmatu eta beste batzuek ez hainbeste. Belenek, gero behin baino gehiagotan errepikatuko duena esan du: “Joko hau asmatu duenak eragin dio buruari!”.

Hurrengo ariketan gusturago daudela dirudi, hamabi hizki dauzkate begi-bistan eta zentzua daukaten hitzak osatu behar dituzte, gaztelaniaz: roca, sofá, ramo, amor, melisa, melodía... Bai, nabari da, grinaz ari dira hitzak osatzen, nahiz eta behin eta berriz hanka sartzen duten –ezin da bokala errepikatu, eta hamabi horietan ez dauden hizkiak esaten dituzte–. Zazpiko taldeak 41 hitz osatu ditu, “zein azkarrak garen!” bota du batek. Psikoestimulazio saioa bukatutakoan Ignaziok aitortu digu hizkien ariketa asko gustatzen zaiola, berak osatu ditu hitzik luzeenak eta berezienak. Zifra kontutan ere gustura aritzen da. Aurpegiena da gutxien gustatzen zaiona.

Eskolaurrekoak ematen dugu

Sei fitxa ageri dira taulan eta fitxa bakoitzean puntu beltzak: puntu bat, bi puntu, hiru puntu... seira arte. “Hemen zenbat puntu daude?” “Hiru”, “Hemen?” “Bost”, “Eta hemen?” “Lau”. “Beraz, zein zenbaki osatu dugu?” “354!” “Oso ondo, oso ondo!”, eta txaloak jotzeko eskatu du Olivánek. Norbaiten ahotsa entzun da: “Eskolaurrea dirudi honek”.

Virginia Olivánek ozen hitz egiten segi du, ariketa gehiago proposatzen, eta etengabe zazpi lagunen gogoa pizten saiatzen. Ordubetera gerturatzen ari direla egin dute azkeneko ariketa.

Ignazio gerturatu zaigu, eta esan diogu ederki moldatu dela: “Gaurkoa erraza izan da, badaki Virginiak ariketa zailagoak egiten”. “Hizkiekin oso ondo moldatu zara”, “bada, aritmetika gustatzen zait asko, batuketekin-eta ondo pasatzen dut”. “Eta zenbat urte dauzkadala uste duzu?”, eta guk: “85?”, “97 urte eta erdi baino gehiago”.


Últimes
2025-01-08
CONTE
Interior
“Creiem que davant l'ofensiva cultural de les distopies i de la realitat individualista i desesperada en general, hem de representar utopies per a ser més fortes mental i emocionalment”, ha repartit els premis del concurs de relats i traduccions del col·lectiu ecologista... [+]

2025-01-08 | Leire Ibar
El Liceu Agrari d'Hazparne impartirà tres assignatures en basca a partir del pròxim curs
Els alumnes del liceu privat Armand David d'Hazparne tindran l'oportunitat de cursar en basca les assignatures d'Agro-equipament, Ciències socials i econòmiques i Economia de l'empresa. El director del centre, Bertrand Gaufryau, ha explicat que aquesta formació es durà a terme... [+]

2025-01-08 | Garazi Zabaleta
Aina Socies Fiol
"En cada illa de les Illes Balears hi ha moltes varietats de plantes que no existeixen en les altres"
Moltes d'elles uniran Balears només amb Oporleku, però a l'illa de Mallorca tenen un moviment viu entorn de l'agroecologia i el consum: L'Associació de Varietats Locals de Mallorca (associació de varietats locals de llavors) és un exemple d'això. A principis de desembre, la... [+]

2025-01-08 | Leire Ibar
Exigeixen la suspensió del partit del Maccabi israelià a Vitòria
El 7 de febrer, el Maccabi de Tel Aviv s'enfronta al Baskonia a Vitòria-Gasteiz amb la intenció de classificar-se per a la Lliga Endesa. La Plataforma Solidaritat amb Palestina ha denunciat que Israel utilitza les seves iniciatives culturals i esportives per a "tapar els crims... [+]

2025-01-08 | Nicolas Goñi
Com convertir els sòls en auxiliars del clima?
La sequera i les pluges extremes s'han convertit en una nova normalitat. Entre els danys econòmics i ecosistèmics que augmenten, els soferts pel cultiu no són els més baixos. Es tracta de sòls que es dessequen en èpoques de sequera o que no poden absorbir tot l'aigua en... [+]

2025-01-08 | Julen Azpitarte
Harry Smith va respondre: Cineasta, folklorista i mag que transforma l'art americà
Harry Smith (1923-1991) va ser un artista polifacètic. També inconformista radical, com es destaca en moltes de les seves biografies. Lluny de les institucions i els galeristes, durant anys va tenir l'aparença d'un captaire. L'últim llibre sobre ell, Cosmic Scholar: The Life... [+]

2025-01-08 | ARGIA
Demanen en el Parlament de Navarresa oportunitats laborals per a les persones amb trastorn mental
El nombre de persones amb problemes mentals va en augment, encara tenen un gran estigma social darrere i, per a fer front a això, Elkarkide intenta orientar al món laboral als qui pateixen algun trastorn mental, segons ha explicat en el Parlament de Navarra. Sol·licita ajuda... [+]

2025-01-08
No robaràs

L'Església Catòlica s'ha fet amb la propietat de 2.952 propietats dels navarresos i navarreses. Un total de 981 parròquies, temples, ermites, esglésies, abadies i basíliques repartides en 267 localitats navarreses; 234 hortes; 195 prades; 216 parcel·les de cereals; 181 camps... [+]


Tecnologia
El que porta el 2025?

He realitzat una anàlisi àgil de les previsions tecnològiques per a 2025. Com tots els anys, quan es parla del que la tecnologia aportarà en els mitjans en 2025, el discurs és molt semblant. Molts dels quals escrivim sobre tecnologia tenim l'ansietat de saber més del que... [+]


2025-01-08 | Ula Iruretagoiena
Territori i arquitectura
En el planeta de la casa

Per Nadal deixen un nou llibre en la tauleta de nit. Sobre la filosofia i l'alegria de la casa, escrita recentment per Emanuele Coccia. La Coccia, filòsof italià, s'ha popularitzat donant a conèixer les nostres connexions amb les plantes en el camí cap a la construcció d'un... [+]


2025-01-08 | Castillo Suárez
Neu

La neu amaga la terra i les petjades dels éssers que busquen plaer. Sota la bellesa de la neu hi ha temps, anys, generacions, efemèrides, cites; però quan passa el temps apareixen paraules que no s'han dit abans o després. La neu ens fa recordar que podríem relliscar i... [+]


Ha acabat amb Palestina (i amb el món)

El món també l'ha fet, perquè és un símbol, perquè en la història ja s'han fet i es faran més genocidis (mala sort, senti, t'ha tocat néixer allí), però el de Palestina té unes característiques especials:

  • Fa molt temps, a la fi del segle XIX se li va ocórrer a... [+]


Eguneraketa berriak daude