Vaig deixar de ballar l'aixada i vaig baixar a ballar. I les olors es fan més perceptibles quan l'ambient està caldejat. Del que fa molt temps se t'acosta i, per descomptat, del que et toca per a ballar... La calor també altera les olors.

La planta aromàtica té el seu punt àlgid en aquests dies, els més llargs de l'any. Geranis i espàrrecs salvatges, farigola, menta, romaní... estan en el cim. En les tardes caloroses és palpable: la llum del dia es veu amb el nas en trepitjar.

Pertanyem a una cultura que barreja la bellesa amb la grandesa, fa temps que hem perdut moltes plantes que els nassos de les nostres àvies havien vist. El matador de porcs més conegut que hi ha hagut mai al nostre país, el Demetrio “Txerri” de Gazatañaga, deia que caminava amb tabac en la boca. Probablement perquè no es dormiera. Però el clavell seguia damunt de l'orella. Pont d'orella a nas, clavell (Dianthus caryophyllus). Sempre. Aromes constants.

Amb la finalitat de deixar a un costat la grandària de la bellesa i de viure els nassos, em dedico cada vegada a observar en més atris i hortes de flors una col·lecció especial de jocs florals, l'eix central dels quals és l'olor. Les bases Zaingorri, dels gèneres Geranium i Pelargonium, i els Menta, dels segles, estan a favor de la ratxa. No serà fàcil viure a qualsevol preu.

Els perfums també funcionen així, segons les ratxes. Una ràfega de vent bufa els vapors dels colls de les gents sobre els nassos. Però per a estar al coll, és necessari que vagi d'un moment a un altre. L'antiga Voladaka es renova. Descoratjat, sense poder oblidar, els perfums que feien olor en el racó etern de la meva memòria s'han renovat per a mi. Per primera vegada en molt de temps, el de la violeta (Viola sp.) o bé vagava entre denses boires d'olors violentes com el de la pàtxuli (Pogostemon cablin). Renovades, les noies i els nois de la nostra edat estaven rejovenits pel doble de joves que portaven a la ratxa els seus perfums i ballaven.