Fins fa poc, la paraula imposició era una paraula totèmica de l'esquerra abertzale i dels de l'extrema esquerra. Un estímul per a la lluita. Utilitzàvem la paraula per a denunciar els problemes, els temes, els sistemes o tot allò que ens imposen des de les institucions al seu favor. No obstant això (no sé fins quan), com canvien les coses! A Guipúscoa s'ha convertit en el símbol dels immobilistes.
D'altra banda, val la pena esmentar la paraula, sense llevar la importància que té aquest debat, és sorprenent la importància que li han donat al tema, com si fos la mare de tots els conflictes, o problemes! En el debat, l'oposició considera que el pla de la Diputació Foral de Guipúscoa és un "impositor". Increïblement sorprenent que durant anys, en comparació amb les Juntes Generals, la Diputació es va tornar pràcticament buida (recordo l'època de la meva incorporació, les Juntes Generals van votar a favor del peatge de l'autopista A-8, però la Diputació que estava en mans del PNB no el va prendre en consideració. Quan el pal del poder s'ha mudat de mà, d'aquí les bromes) i als quals no volien ni sentir de la pregunta popular, els omplia de còlera el veure'ls cridar en direcció contrària. Perquè la memòria és interessada. D'alguna manera, s'han oblidat que alguns alcaldes de l'esquerra abertzale van ser jutjats per organitzar consultes populars sobre el TAV quan el PSOE estava en el poder. És a dir, la paraula imposició, cadascun la utilitza de forma molt interessada, sempre segons la seva ideologia.
No tinc cap dubte d'en quin costat es troba la justícia en aquest debat. Al marge dels trucs, estic convençut que en un debat clar es pot demostrar fàcilment, el pla de residus de l'actual Diputació, molt més netejo que el de la Incineradora, més barat (el cost de la incineració de 427,5 milions d'euros, la meitat el pla complet de la Diputació) i, a més, millor des del punt de vista sanitari. Tots sabem, l'oposició i les forces econòmiques que tenen darrere (amb El Diario Vasco com a eina eficaç de propaganda), quins escàndols i mentides (quines escombraries tan podrida!) s'estan obrint. Jo viu a Oiartzun, i ho juro, és un porta a porta, còmode, net i net, i a més, un sistema que fomenta que cadascun sigui responsable dels seus propis residus. Els que van protestar al principi en veu alta ara estan callats, sense arguments.
Quin gran partit! No obstant això, crec que, amb substància i forma, els de l'esquerra, hem d'empènyer la democràcia fins al límit final. Igual que aquells alcaldes, van organitzar consultes sobre el TAV fent front al risc d'inhabilitació. I si, per qualsevol motiu, un gran grup de ciutadans reclama organitzar la consulta, no sols cal acceptar-la, sinó que cal posar en marxa el camí per a dur-la a terme. Això sí, i amb total legitimitat, amb el temps suficient per a ser ben organitzat. Per exemple, en les pròximes eleccions municipals i forals, executant-se de manera paral·lela però conjunta. Que surti el que surti, afirmant que tothom ho acceptarà! A diferència de la incineradora (aixecada), el pla de la Diputació té marxa enrere. Si l'oposició actual guanyés, quedaria a les seves mans la derogació del nou Pla de Residus. No obstant això, el que ha tirat enrere en 10 anys a Catalunya (porta a porta) ha estat l'únic ajuntament de la capital catalana.
Vull dir. No serien les primeres eleccions, en les quals se celebren eleccions ordinàries i es realitzen, de pas, consultes especials. Només es necessiten dues urnes diferents i un qüestionari net. No obstant això, el que cal subratllar és que, sent una consulta important, el procés participatiu és imprescindible, i per primera vegada en la història (en el tema dels residus) ha estat el sistema porta a porta, en Usurbil (amb consulta), en Hernani, a Oiartzun o en Antzuola.
Els euskaltzales movem els nostres peus després del testimoni de la Korrika, per a reivindicar que volem continuar vivint com a poble basc, en favor de la nostra llengua.
Els primers passos els dona la persona migrant que surt del seu país d'origen a Àfrica, Amèrica del Sud... [+]
I un any més, els sindicats ens han organitzat vagues prefabricades. I nosaltres, individualment, decidirem si ens sumem o no a la vaga, sense necessitat de cap assemblea en el centre.
Pel que sembla, el model de vaga que em van ensenyar a mi ja no està de moda. En el meu... [+]
Bi erizainetatik batek lanean eraso sexistak jasaten dituela azalerazi du Erizainen Ordenak joan den urte bukaeran egin ikerketak. 21.000 erizainek ihardetsi dute, sektore pribatu, publiko eta liberaletik. Hauetan 2.500 gizonak dira.