És la paraula que escoltem tots els dies en els últims anys. Després d'escoltar tantes vegades ho hem situat en el nostre paisatge i ara només esperem retallades que ens vinguin o ens vinguin amb l'excusa d'aquesta crisi. Els polítics, els nostres dirigents polítics, volen transformar una societat construïda durant anys en el marc de la crisi econòmica. Un servei de salut públic i de qualitat, ensenyament, serveis mínims, transports, ajudes... estan retallant tots, el dret a la vaga, la possibilitat de protestar, la intenció d'elevar la veu. Estem en una situació difícil.
La crisi econòmica (si és econòmica) ha portat també a altres moviments, com el de la premsa basca. I aquí, encara que l'ajuda sigui necessària, hi ha una altra crisi, més preocupant, més greu, al meu entendre.
Em dedico a la universitat, envoltat de joves euskaldunes, i no els veig cap preocupació especial per la cultura basca. Excepte alguns casos, els nostres joves no senten la necessitat de la premsa basca, no gasten diners en cultura... i m'atreviria a dir que no consumeixen la cultura basca. Algú ha fet alguna anàlisi dels lectors bascos? Qui compra la premsa basca? Quina és l'edat mitjana dels subscriptors d'aquesta revista?
La cultura basca necessita militància, encara hi ha moltes coses que fer amb militantismo, però la cultura basca necessita, sobretot, consumidors; lectors de llibres en basc, lectors de premsa en basca i assistents a teatres o cinemes, que s'acostin als concerts dels cantants bascos. I per a això tenim dos reptes principals, i en els dos hem d'esforçar-nos amb ganes; d'una banda, oferir productes de qualitat que atreguin al consumidor (també) pel seu contingut; i per un altre, amb la necessitat de trencar la dinàmica dels últims anys. És preocupant la ignorància que existeix entre els estudiants universitaris sobre la cultura basca; és curiós veure als qui han estudiat en basc i a la premsa llegint; és sorprenent que els ciutadans tan conscienciats políticament no veuen la necessitat de gastar els seus diners.
Ens envolta la crisi, però la que existeix en la societat basca, la que es genera entorn de la cultura basca és més enllà de l'economia.
Argentinako Abokatuen Gremioa erakundean egiten du lan Laura Taffetanik (Buenos Aires, Argentina, 1963). Gobernuaren errepresioa pairatu duten maputxe ugarirekin lan egin du azken urteetan, eta Askapena antolakundeak antolatutako topaketa antiinperialisten barnean izan da Euskal... [+]
Interview. Aigua i sorra
Autors: Telmo Irureta i Mireia Gabilondo.
Actors: Telmo Irureta i Dorleta Urretabizkaia.
Adreça: Mireia Gabilondo
Companyia: La temptació.
Quan: 2 d'abril.
On: Sala Club Victoria Eugenia de Donostia-Sant... [+]
Euskal Herriko Laborantza Ganberak hogei urte bete ditu. 2005ean sorturik, bataila anitzetatik pasa da Ainiza-Monjoloseko erakundea. Epaiketak, sustengu kanpainak edota Lurramaren sortzea, gorabehera ainitz izan ditu hogei urtez.