argia.eus
INPRIMATU
Lloances a Aitor!
Ixabel Etxeberria 2012ko ekainaren 27a

L'Acadèmia de Versalles organitza des de 1961 un concurs especial per a preservar la memòria sobre la resistència i la deportació, amb l'objectiu de fomentar la transmissió d'aquests terribles successos. Enguany el tema d'aquest concurs ha estat “la pràctica en els camps nazis”. Aquest concurs estava obert als presos. Aquest concurs està organitzat per les fundacions franceses encarregades de la deportació, la memòria i la resistència, així com per l'Educació Nacional i el Ministeri de Defensa. En el jurat d'aquest concurs literari, lligat a les principals institucions, participa l'associació de professors d'història. El concurs és molt oficial, cal escriure-ho en francès.

Aitor Lorente és de Bizkaia. Porta gairebé cinc anys pres a les presons franceses. Recentment li han fet fer un volt per una altra causa a Madrid, ja que en aquest procés de pau els estats no obren portes, però sí que porten les sentències al capdavant en decidir una pena després d'una altra. Aitor ha participat enguany en el concurs que organitzen totes aquestes estructures franceses, potser perquè són eines per a intentar lluitar contra el feixisme. Francès. Ha resultat guanyador del concurs, obtenint els elogis del jurat. Han vingut a informar-lo dels resultats del concurs, el director de la presó, el representant de l'Educació Nacional, una senyora que ha estat en el camp de la deportació i que portava número al braç. Tots són lloances, exaltacions. La delegada d'Educació Nacional ha demanat a Aitor permís per a repartir el treball en els liceus. S'ha acostat a Aitor una dona que ha estat en el camp de concentració per a saber com va treballar el tema, comptar la seva experiència i, sens dubte, el que escriu tan bé sobre el fet de treballar en camps de concentració nazis, amb curiositat de saber quin tipus de persona és. Després de la rèplica, Aitor li conta la història de Martzelo Bilbao en el camp de concentració, en el qual Martxelo portava un trio blau en el seu ppapo, apàtrida, euskaldun. Li explica com li van assotar fins a la mort perquè volia fer-li dir que era espanyol i Martxelo que no. Allí va morir, perquè era basc, basc, no espanyol. Li ha explicat que la situació segueix aquí, que els bascos no tenen estat, ni coneixement. Als quals es llancen, els manté presoners com en el seu moment, aquells estats francesos que volen denunciar tan fort el feixisme. Testimoni d'aquest Aitor.


Els alumnes francesos tindran l'oportunitat de conèixer el que un pres basc escriu sobre feixisme de la mà d'un pres basc de memòria. Quina paradoxa!