Són les 9.20 del matí i ens hem reunit enfront de l'ermita de Madalena d'Errenteria amb els alumnes i professors de la ikastola Langaitz. En la riba de la mar, els nens i nenes de 8-9 anys acaben d'acabar d'elaborar un llibre sobre el poble i han sortit al carrer a veure si dominen l'après en classe. A través d'aquest fullet s'han pogut veure les característiques d'Errenteria en l'Edat mitjana, la importància del port o la relació de la vida i l'activitat del poble amb la mar. A més, han conegut els canvis que va sofrir el poble quan Castella es va fer amb les terres que fins llavors havien pertangut al Regne de Navarra: El canvi de nom del poble i l'amurallamiento, entre altres.

En la ikastola Langaitz, igual que en altres sis centres d'Errenteria, han optat per convertir el poble en una lliçó. Per a conèixer el patrimoni cultural del poble i garantir la seva transmissió, l'Ajuntament va proposar al Projecte Educatiu Basc Hik Hasi la creació d'un projecte educatiu ampli. El resultat ha estat de sis fullets o unitats didàctiques per a treballar moments històrics concrets en diferents edats. Des del primer moment, s'ha buscat la participació de la pròpia ciutadania i, a més dels set centres escolars que han posat en marxa el projecte, nombroses associacions i agents locals han tingut l'oportunitat d'aportar el seu granet de sorra; després d'escoltar les propostes i els canvis de tots, van començar a dissenyar cada unitat.

En concret, el projecte ha tingut en compte els següents objectius: reforçar la consciència de la ciutadania, impulsar la cultura basca i la normalització del basc, difondre els comptes i informacions de la localitat entre la joventut, treballar la formació i difusió amb els centres educatius, facilitar la integració i, sobretot, generar en la ciutadania, curiositat i inclinació pel poble, la història i la vida. Segons Arantxa Urbe, treballadora d'Hik Hasi i coordinadora del projecte, la construcció d'un poble comença pel coneixement del poble: “No pots estimar una cosa que no coneixes, si no et vols no pots implicar-te i si no hi ha implicació, com avançarà el poble?”.

Pels carrers medievals

Abans de començar l'excursió que han organitzat per a avui, els alumnes estan asseguts enfront de l'ermita. Un dels nens ha recordat que l'ermita era utilitzada fa 500 anys per a curar a malalts de lepra, que patien càncer. Encara que en aquest moment les portes estan tancades, un altre ha afegit que les festes de La Magdalena obren les seves portes als grups de música.

500 anys enrere visiten el poble i la següent parada l'han fet en la plaça dels Furs o Xenpelar. Mirant al seu al voltant, i centrant-se en l'elegància dels edificis, s'han referit a les mercaderies transportades des de Donostia-Sant Sebastià a Errenteria. En l'Edat mitjana, des d'on estava situat el port, s'han acostat a la porta d'Ugarritza, on han realitzat la següent parada. Els alumnes han aixecat la mà i a més de la porta d'Ugarritza han repassat on estan les altres quatre portes i l'origen del nom que tenen. Entre elles, la porta d'Ugarritza, que s'obria per als carruatges al mercat, o la porta de Navarra, que servia per a passar a Navarra. A l'altura de la porta principal de la parròquia, amb l'Ajuntament enfronti, han realitzat l'última parada de la marxa. Els alumnes van comentar de grat l'època en la qual l'Ajuntament era presó, i el professor els va contar que més tard va ser una escola per a nois.

Els alumnes han rebut amb satisfacció el projecte Coneixent el poble. “Estem aprenent coses que no sabíem del nostre poble i m'agrada. A més, de tant en tant baixem al poble i fem aquest tipus d'excursions, està bé” ens compta una jove.

Gràcies a les sis unitats didàctiques, l'alumnat té l'oportunitat de conèixer Errenteria des de la prehistòria fins a l'actualitat. Amb 7-8 anys treballen la Prehistòria i la Història. En el curs següent, se submergeixen en l'Edat mitjana i, després d'això, analitzen els problemes de l'acumulació de gent a Errenteria després de les agressions de 1638, així com l'origen dels barris de la localitat. Als 10-11 anys, l'alumnat analitza les inundacions provocades per construccions desproporcionades. Ara som nosaltres! En el cinquè llibret es parla de les conseqüències de la Guerra Carlista i la Guerra Civil al poble. Finalment, en el sisè capítol, es pretén sensibilitzar sobre l'ús del basc en la societat basca.

Aprenent a través del joc

Cada unitat didàctica recull exercicis dinàmics per a l'alumnat. Els mots encreuats, exercicis amb fotografies i imatges del poble, missatges secrets a esclarir, explicacions sobre els mitjans de comunicació i les associacions del poble i contes sobre personatges importants de l'època, entre altres. “Treballem els comptes pròxims, les d'aquí, i això és el que els agrada als alumnes”, ens diu la professora María Galardi. En el cas de personatges coneguts, Urb ha reconegut que han fet un esforç especial per a difondre la historiografia oficial, ja que la majoria dels personatges històrics oficials són sacerdots o navegants, i han volgut donar una major perspectiva.

Ha arribat l'hora de repartir l'hamaiketako abans que acabi la marxa. L'estudiant ha recordat que es tractava d'una dona que preguntava per la història de Mari Zozaia i que, ensenyada per la seva àvia, feia ungüents amb plantes medicinals. La vida de Mari va tenir un trist final, ja que va ser denunciada per algun conegut i acusada de bruixeria.

Els alumnes de Langaitz Ikastola estan a punt de finalitzar l'última tanda del curs. Han reflexionat bastant sobre l'ocorregut en l'Edat mitjana i ara han tancat l'última pàgina del fullet sobre la costa basca. De totes maneres, encara queda molt per aprendre, preguntar i investigar sobre la història de la localitat, i això és el que tornaran a fer en el pròxim curs.