Garbine Ubeda em va demanar que li digués per què volia parlar d'Ellande Larralde com a cantant d'Izura. Si tingués almenys un dels patriotes apassionats! Vaig travessar el pont de l'Esperit Sant per a anar a treballar i, mirant a la Tonyina, vaig dir: "Per què no?". La marea anava en augment, ofegant en les ones la memòria personal de fa quatre dècades. Ja m'havia tocat. Una melodia d'Etxamendi i Larralde em va estimular: el que passo pel camí...

El viatge no havia acabat.

Vaig conèixer a Jean Errekart com a professor de zootècnia en el liceu. En la pissarra, amb un lleuger credo, ens dibuixava les vaques, posant l'accent en els eixos longitudinals de les cabanyes. De sobte es plegava dolorosament en la guerra d'Algèria i sofria per sempre les conseqüències del terrible accident. Fora de classe animava als grups de cant de l'escola i estudiàvem els vells himnes bascos... Eñaut Etxamendi ens venia a parlar d'economia i crec que van formar la manera de veure el futur de les i els joves d'Amikuze. Era un somni més enllà de la necessitat d'aprendre, ja que els caps de setmana teníem l'oportunitat d'escoltar els dos. Estàvem de mobilització llavors.

Al costat de les reunions del grup de dones que es reunien en els Franciscans de Donapaleu, ens va tocar gaudir de les veus creuades d'Etxamendi i Larralde, o de les poesies de Manex Erdozaintzi-Etxart. Un regal increïble. Amikuze estava superant els tristos temps de l'èxode rural que el poble havia buidat, creant una ikastola, preocupant la societat sobre la situació del basc. En aquest Terra Nullius la cançó alimentava les arrels de l'esperança, en dues de les seves boques havia cantat èpiques. A capella. És sorprenent veure fins a on ens havien bolcat les entranyes amb tan escassos mitjans. En l'altar de les nostres estrelles es troben Etxamendi i Larralde, en les costelles de Janis Joplin i Bob Dylan.

Va ser president de Gure Irratia, organitzador de Campionats de Canto, de la família Aita. Classificant els records, jo voldria retenir la imatge de la mítica cantant, de la veu que cridava en el desert en el jou d'Etxamendi.

El meu amic és una cançó...