Però l'aniversari no ha estat una excusa: Als membres de l'associació euskaltzale Mugati d'Hendaia els agradava l'espectacle i per això tornaran a la càrrega sobre l'escenari. Entre les novetats que es poden avançar destaca que, encara que alguns dels protagonistes siguin els mateixos, portaran el pèl més blau per a l'ocasió, i que, a diferència de les actuacions de la dècada de 1980, els cigarrets hauran de romandre apagades i encaixats fins al final de l'espectacle i la sortida del teatre de l'Organització Mundial de la Salut.

Posant-ho de debò, Ordorika serà substituït per Xabi Strubell, que afegiran al voltant de vint minuts a l'espectacle original perquè es puguin llegir també els textos dels últims anys. El membre de Mugati Hasier Etxeberria ha explicat que la recuperació de l'obra va ser considerada en un principi com una missió impossible – algú que va arribar a dir “sí, això està mort”–, però no estava morta, adormida; i quan es va despertar no era un dinosaure. “Hi ha una reunió a Tolosa, parla i Atxaga diu que sí”. Tan fàcil ha estat la negociació, i tan difícil com això, que Henry Bengoa Inventarium no hagi arribat de moment a les sol·licituds d'altres llocs –que han rebut anomenades de Barcelona i Sant Sebastià, entre altres–.

Força narrativa dels objectes

Però què és Henry Bengoa Inventarium per a provocar tanta expectació? La resposta pot provenir de la seva comprensió com un espectacle que va explorar més enllà de les fronteres de la literatura. El text va sortir del llibre en les actuacions d'Atxaga i la companyia i els lectors solitaris –fins i tot els no lectors– es van anar als teatres en grup. La disciplina els va unir, música, literatura, teatre... No va ser la primera a fer-ho, moltes vegades s'obliden dels treballs realitzats anteriorment per JosAnton Artze, però el propi Atxaga va reconèixer en les seves declaracions a Berria sobre l'actuació en Hendaia que, encara que no van tenir molta consciència d'això, van tenir “en el fons” la influència d'Ez Dok Amairu.

Si va ser el primer, no és el més important. El que importa és que molts dels quals van veure en el seu moment li van trobar coses que no trobaven en altres idiomes. “Vaig sortir a levitar-ho”, recorda Etxeberria, qui li va veure per primera vegada; va pensar que “això no ho tenen els americans”; “tots els que estàvem en aquella sala rebem la mateixa impressió”. Segons Etxeberria, la narrativitat del text el va ajudar molt a difondre'l entre la gent i, fent una anàlisi més profunda, ha destacat la tendència d'ordenar objectes que han aparegut més endavant en la literatura d'Atxaga, “com alguna cosa que està escrit darrere d'un petit bitllet del metre pot ser narrativament amb molt de potencial”. La història està construïda sobre l'absència d'Henry Bengoa i els objectes que ha deixat. Des de fa dos mesos, els seus amics no han rebut cap notícia del seu parador i es dirigiran a la seva última direcció d'Hamburg. No és allí, l'amo de la casa llogada els demana que facin un inventari de les coses que ha deixat i el relat es completarà amb la poca informació que donen.

Crítica a la ideologia de l'obra

L'Inventari Salesià, a més de rebre el reconeixement del públic, és testimoni de la crítica realitzada per Antton Azkargorta en la revista Larrun de 1986. Va estudiar les bases ideològiques de l'espectacle i va criticar, entre altres coses, com sorgeix la necessitat d'inventari en la història: “Gutenstrasse és l'amo de l'apartament del carrer qui l'imposa, a més de mal (cridant). I els literats accepten la imposició, encara que diguem KRA”. Azkargorta va veure en l'obra el poder del burgès i la mansuetud dels escriptors, i el va considerar com “una sessió sense subjecte ni història”; els inventaris eren “obres que tracten de totalitzar i classificar el coneixement i l'ésser humà”; “veiem clarament que aquest muntatge aparentment simple, clar i estèticament atractiu no és innocent. En ella es plantegen tots els temes centrals de la filosofia (…) L'Inventari resol tots els temes principals citats a favor de la Vella, fent una literatura alienadora”.

Sense entrar a discutir fins a quin punt la crítica va encertar –són massa aigües–, convé recordar que en la segona meitat de la dècada de 1980 la dialèctica entre la literatura compromesa i l'autònoma continuava sent objecte de debat entre nosaltres. És en 1985, per exemple, quan el conegut enfrontament entre Atxaga i Txillardegi se centra en el mateix tema; i en aquest clima, l'actitud d'Atxaga té a veure amb el rigor de les crítiques.

Transformacions d'Henry Bengoa

Es parla d'Henry Bengoa Inventari com un espectacle únic, però des de les seves primeres actuacions fins a la seva última actuació a Hondarribia al gener de 1988 va anar canviant. I també serà diferent l'actuació d'Hendaia, perquè l'adaptació de la música per part de Xabi Strubell ho actualitzarà –Ordorika no participarà perquè està ocupat, però tampoc tenia molt clar si la música original funcionaria en l'actualitat–, i perquè, com ja s'ha comentat, llegiran nous textos.

A pesar que en aquest format no ha estat representada des de fa molt temps, en aquests 25 anys Henry Bengoa ha fet cukos en els escenaris. Kandido Uranga ho va interpretar com a monòleg en 2006 i també va ser adaptat al ball flamenc l'any 2000 amb el títol d'Inventari Henry Bengoa. El guió de l'espectacle va ser publicat de la mà d'Elkar després de la seva última actuació, al costat del casset que recopilava la música. Posteriorment, en 2004, Pamiela va reeditar el llibre amb la música en el CD, però ja estava esgotat. I ho hem posat, perquè coincidint amb l'actuació d'Hendaia, l'editorial de Pamplona ho tornarà a posar a la venda. Una bona notícia per als quals no poden assistir a l'únic programa que han preparat.