Estic donant tornades aquests dies amb un article que he llegit fa temps. La riquesa mental de les nacions (The mental wealth of nations, Beddington, 2008). En aquest, es dona a conèixer una recerca realitzada al Regne Unit, on es presenten les línies mestres d'aquesta.
Així, la importància de l'aprenentatge al llarg de tot el cicle de vida de les persones, així com la capacitat de les neurociències per a detectar a temps diferents malalties o dificultats escolars. Com a conclusió general subratlla que el desenvolupament dels pobles passa per capitalitzar els recursos cognitius de la ciutadania per a aconseguir el progrés social i econòmic.

A més, es refereix al concepte de capital mental. Segons l'article, aquest capital està compost per recursos cognitius, emocionals, resistència a l'estrès, habilitats socials, etc. i està estretament relacionat amb el benestar mental. De fet, a través d'aquests elements som capaços de participar en la societat, aportar i experimentar un alt nivell de qualitat de vida.

En la nostra recent intervenció a Sant Sebastià, Diego Gracia, metge i filòsof madrileny, deia Crisi de Valors i Crisis de Valors: Per a alguns, la crisi és econòmica; des d'aquest punt de vista, els ministres d'economia i els governs han de treure'ns d'això. Per als altres, tanmateix, és una mica més profund que això i, més enllà del model econòmic, exigeix un canvi estructural, en la base dels valors. I l'economia en si és un valor, però l'economia no hauria de dominar altres valors, com la justícia, la llibertat o la solidaritat, fins al punt de desaparèixer.

Aquestes dues actituds a les quals es refereix Gracia, són, al meu entendre, les que indiquen el tipus de subjecte que hi ha en cada extrem. Diria que la diferència entre el ciutadà passiu i l'actiu que hi ha en la societat és evident; jo el relaciono amb l'ús del capital mental i amb els valors. Al cap i a la fi, aquest capital és un altre valor, té capacitat d'activació i és un instrument per a fer front a la desesperació.
Em sembla, doncs, que és imprescindible identificar i promoure aquest capital. Crec que el seu ús pot ser clau en la gestió de la crisi, perquè és fonamental per al benestar dels pobles, la cohesió de les societats i per a evitar l'exclusió social. I segurament, si ho utilitzéssim com a indicadors per a mesurar el desenvolupament dels pobles, generaríem oportunitats per a construir el món del demà d'una altra manera.